Cementiri dels officiales de Cartago
El cementiri dels officiales de Cartago és un cementiri d'època romana situat a Cartago, a l'actual Tunísia. Excavat des del segle xix, fou descobert pel capellà Alfred Louis Delattre. D'ençà, ha lliurat mausoleus d'estuc i de guix molt elegants, un dels quals es troba exposat al Museu del Bardo com una de les obres mestres d'aquesta institució.
| Part de | Jaciment arqueològic de Cartago  | ||
|---|---|---|---|
| Localització | |||
| Entitat territorial administrativa | Cartago (Tunísia) | ||
| Dades i xifres | |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | |||
| Data | ? | ||
| Tipus | Jaciment arqueològic | ||
| Activitat | |||
| Ús | cementiri | ||
Situació i superfície modifica
Es tracta en realitat de dos jaciments molt propers l'un de l'altre (Bir el Zeitoun i Bir el Djebbana) que es troben al llarg de la carretera del Kram, a prop de l'amfiteatre romà i de les cisternes de la Malga. Cadascun ocupa uns mil metres quadrats.
Història de les excavacions modifica
Les excavacions del capellà Delattre es van desenvolupar durant els anys 1880-1881 i 1888-1896.[1]
Funció modifica
Aquest cementiri d'enterraments col·lectius estava destinat als lliberts i esclaus imperials i a llurs famílies. Es tractava o bé de membres de l'administració de l'Àfrica Proconsular, o bé de treballadors del tabularium de Cartago al servei del procurador encarregat de la gestió dels bens imperials.[2][3]
Delattre va trobar més de 900 inscriptions que esmenten gairebè 1300 individus i més 60 oficis diferents,[1] entre els quals els de librarius, notarius, adiutor a commentariis, tabularius, adiutor tabulariorum, aedituus, nomenclator, pedisec, praeco, cursor, tabellarius, dispensator, etc.[4] Les associacions funeràries, a canvi del pagament d'una quota, organitzaven el funeral dins d'un terreny reservat a aquest propòsit.
Datació modifica
Els epitafis es poden datar entre la segona meitat del s. I d. C. i la primera meitat del s. III.[1]
Tipus de tombes modifica
Les tombes tenien forma de cips adornats d'estuc decorat amb motius diversos. Les urnes estaven integrades a la maçoneria i el cip podia disposar d'un lloc per al dipòsit d'ofrenes, a sobre del qual es podia trobar una dedicatòria.[5]
Les excavacions han lliurat en particular dos mausoleus d'estuc i de marbre. Algunes tombes eren adornades amb baixos relleus d'estuc i de guix cisellat. Entre els motius que es poden observar figuren el d'un cavaller acompanyat d'altres cavallers porta-insignes així com altres motius representant el final de la vida.[6]
Altres dades modifica
A prop del cementiri ha estat descoberta la villa de l'àuriga Scorpianus.
Notes i referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Carlsen, Jesper «The epithets of the epitaphs from the imperial Burial Grounds at Carthage» (en anglès). L'Africa Romana, XXI, 2020, pàg. 469-478.
- ↑ Hédi Slim et Nicolas Fauqué, La Tunisie antique. De Hannibal à saint Augustin, éd. Mengès, Paris, 2001, p. 206
- ↑ Colette Picard, Carthage, éd. Les Belles Lettres, Paris, 1951, p. 66
- ↑ Abid, Mohammed. Esclaves et affranchis impériaux en Afrique proconsulaire sous le Haut-Empire romain (en francès). Laboratoire Élites, savoirs et institutions culturelles en Méditerranée, 2017. ISBN 978-9938-924-92-3.
- ↑ Colette Picard, op. cit., p. 68
- ↑ Hédi Slim et Nicolas Fauqué, op. cit., pp. 206-207
Bibliografia modifica
- Robert Étienne et Georges Fabre, «Démographie et classe sociale : l'exemple du cimetière des officiales de Carthage», Recherches sur les structures sociales dans l'Antiquité classique, actes du colloque de Caen du CNRS, Paris, 1970, pp. 81-97 (llegir en línia[Enllaç no actiu])