Cesk Freixas
Francesc Freixas i Morros, més conegut pel nom artístic de Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 17 d'abril de 1984), és un cantautor, escriptor i activista polític català que, juntament amb altres artistes d'arreu del país, forma part de l'actual escena de cançó en llengua catalana. Freixas ha editat una maqueta, vuit treballs discogràfics i un recull de versions d'altres cantautors internacionals amb la intenció de contribuir a recuperar la cançó d'autor i de protesta als Països Catalans. Des dels seus inicis, i fins avui, Freixas ha dut a terme un total de 2.000 actuacions.
 (2011)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 abril 1984 (40 anys) Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) |
| Dades personals | |
| Altres noms | Cesk Freixas |
| Activitat | |
| Ocupació | cantautor, músic, polític, compositor, artista d'estudi |
| Activitat | 2004 – |
| Partit | Candidatura d'Unitat Popular (–2017) |
| Gènere | Música tradicional, música popular i cançó protesta |
| Influències | |
| Instrument | Veu, guitarra clàssica i guitarra acústica |
| Participà en | |
| 28 març 2022 | Defensem l'escola en català |
| 2022 | Stop JJOO 2030 |
| Família | |
| Germans | Marc Freixas i Morros |
Premis
| |
| Lloc web | ceskfreixas.cat |
            | |
Biografia modifica
Trajectòria musical modifica
Cesk Freixas va néixer a Sant Pere de Riudebitlles, a la comarca de l'Alt Penedès, l'any 1984. Després de formar part del grup de música Pangea, creat amb amics de l'Escola Intermunicipal del Penedès de Sant Sadurní d'Anoia i on hi cantava versions de rock, Freixas feu el seu primer concert com a cantautor el 4 de gener de 2004 al Bar Jimmy Jazz d'Igualada. Fruit d'aquesta primera experiència en solitari, és en el segon concert, el 23 d'abril de 2004, on gravà en directe la seva maqueta, al teatre del Centre Catequístic de Sant Pere de Riudebitlles, compartint escenari amb el cantautor Feliu Ventura.
El 2005 edità el seu primer disc, Set voltes rebel (Bullanga Records), gravat als Estudis APX de Vilafranca del Penedès. Bull, baixista del grup vilafranquí Inadaptats, definí el disc com «una mescla entre Sau i Inadaptats, us encantarà».[1] Aquell mateix any participà amb la resta de membres d'Inadaptats en l'espectacle La Fera Ferotge, en homenatge a l'artista Ovidi Montllor.[2] Un any després, el 2006, penjà a internet un recull d'adaptacions de diversos cantautors internacionals, Silvio Rodríguez, Víctor Jara, Daniel Viglietti, Ovidi Montllor, Raimon i Bob Marley, sota el nom de Les veus dels pobles lliures. Després d'un canvi de productor, decideix engegar una col·laboració professional amb Magí Batalla, arranjador i músic que enregistra els seus dos següents treballs discogràfics: El camí cap a nosaltres (RGB Suports, 2007) i La mà dels qui t'esperen (Temps Record, 2009), apostant per un so més modern, mesclant pop i rock amb pinzellades de música electrònica.
El 2012 surt al carrer el seu quart disc, Tocats pel foc, produït i arranjat per Víctor Nin, el guitarrista que l'acompanya des de l'any 2006. Aquest àlbum s'endinsa en els matisos de cançons més orgàniques, amb molta presència de guitarres acústiques, fidel als seus directes. El 15 de novembre de 2013 va publicar el seu primer llibre Paraules per a Gaeta, a través de la cooperativa editorial Tigre de Paper.[3]
El 19 de març de 2014 s'anuncià el títol, la portada i la data de presentació del cinquè disc del cantautor. L'àlbum, anomenat Protesta, sortí a la venda el 6 de maig de 2014. Aquest consta de dos treballs: d'una banda el CD amb cançons inèdites i d'altra banda el DVD del concert de celebració dels 10 anys damunt de l'escenari.
A la primavera del 2015, va rebre el Premi Disc Català de l'Any que atorga l'emissora Ràdio 4,[4] així com el reconeixement del públic, guanyant el seu 8è Premi Enderrock per votació popular al millor DVD/Documental.
El 2016 van aparèixer la seva col·laboració, una cançó interpretada conjuntament, al disc 10 anys i bons dels eivissencs Projecte Mut; [5] i també el seu segon llibre, també editat per Tigre de Paper: Alè de taronja sencera.[6]
L'abril de 2017 va publicar el seu sisè disc d'estudi, titulat Proposta. Amb aquest treball, Freixas consolidava un so més contundent d'estètica rock, sense oblidar l'acostament cap a sonoritats més mediterrànies, amb la inclusió d'instruments com el llaüt i l'acordió diatònic. A principis del 2019 va presentar el seu setè disc: Festa Major.[7]
El 2 de març del 2021 va veure la llum Memòria, el seu 8è treball discogràfic,[8] més acústic que els anteriors discos i, de nou, amb un fort component reivindicatiu, tractant temes de memòria històrica i amb musicacions de poemes de Joan Brossa, Mireia Calafell, Joan Salvat-Papasseit, Marià Villangómez i Apel·les Mestres.[9]
El 25 d'octubre de 2022 va publicar el seu darrer disc, Direm nosaltres,[10] creat amb musicacions de poemes del llibre homònim de l'escriptor sabadellenc Roc Casagran. Seguint amb l'estètica de l'anterior treball, Direm nosaltres és un disc acústic, que consolida la seva sonoritat i veu pròpia.
El 4 de desembre de 2023, va publicar un comunicat anunciant l'aturada indefinida del seu projecte musical. D'aquesta manera, coincidint amb la celebració del seu vintè aniversari damunt dels escenaris, Cesk Freixas realitzarà la seva última gira durant l'any 2024 i fins la primavera de 2025.[11]
Activisme polític i cultural modifica
Geògraf de formació,[12] Cesk Freixas és militant d'una de les organitzacions que conformen l'Esquerra Independentista: el Sindicat de la Música, sectorial sindical del treball musical de la Coordinadora Obrera Sindical. Amb anterioritat, Freixas també va militar i participar activament d'Alternativa Estel, d'Endavant (OSAN) i de la Candidatura d'Unitat Popular.
És per aquesta implicació política que, en diverses ocasions, els seus concerts s'han vist afectats pels intents de censura dels sectors més conservadors i nacionalistes espanyols. Són nombrosos els espectacles que l'hi han suspès per raons ideològiques. En el número 318 de la Revista Enderrock (corresponent al maig de 2021), Freixas denunciava que l'estiu del 2020 "un ajuntament suposadament d'esquerres va denegar una actuació meva perquè no els interessava pagar amb diners públics un concert d'un cantautor com jo". En aquesta línia, un dels casos més coneguts també va succeir al Principat, quan, a finals d'agost de 2009, les formacions polítiques del Partit Popular i Ciutadans van voler prohibir, sense èxit, la seva actuació a Figueres, en el marc del Festival Acústica.[13] L'altra demanda més coneguda de suspensió d'un concert seu va tenir lloc a El Pinós (Valls del Vinalopó), el 22 de setembre de 2017, quan el Partit Popular va demanar a l'equip de govern municipal (PSPV) la prohibició de la seva actuació a l'Auditori Municipal per ser membre de la Candidatura d'Unitat Popular, defensar l'existència dels Països Catalans i cantar en català.[14]
Des de 2005, participa en la producció artística i organització de la Trobada de Cançó d'Autor dels Països Catalans que se celebra al seu poble natal, i per la qual han passat artistes com Quico Pi de la Serra, Jaume Arnella, Miquel Gil, Albert Fibla, Feliu Ventura o Pau Alabajos.[15]
En les eleccions al Parlament Europeu de 2009 acudí a la Junta Electoral de Barcelona per a assistir a l'acte públic d'escrutini definitiu en representació d'Iniciativa Internacionalista, però va ser expulsat pels Mossos d'Esquadra amb l'argument que la mesa havia acordat verbalment que només hi podien estar presents els representants legals: Freixas denuncià l'expulsió i l'emmarcà en una hipotètica tupinada en la qual els vots a la candidatura s'haurien comptabilitzat com a nuls.[16] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 fou escollit en desè lloc per la circumscripció de Barcelona de la CUP-Alternativa d'Esquerres.[17] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 va ocupar un lloc simbòlic a la llista electoral per la circumscripció de Barcelona de la CUP-Crida Constituent.[18]
L'1 de juny de l'any 2010 va ser jutjat, amb 9 activistes penedesencs més, a l'Audiència Provincial de Barcelona per un delicte electoral, que té els seus orígens en la participació en una manifestació contrària al referèndum de la Constitució Europea l'any 2005 a Vilafranca del Penedès, durant la jornada de reflexió del dissabte 19 de febrer d'aquell mateix any.[19] L'Audiència Provincial de Barcelona va resoldre el cas amb una absolució per a tots els encausats.[20] Posteriorment, el Tribunal Suprem va anul·lar la sentència absolutòria i els condemnà, a cadascun d'ells, a 24 dies de presó, un any d'inhabilitació i 5 mesos de pena multa. Malgrat múltiples adhesions provinents del món acadèmic, intel·lectual i cultural, el cas va tenir escassa repercussió mediàtica. L'advocat que va portar la defensa de Cesk Freixas va ser Jaume Asens.
Des del gener fins al juny del 2016 va participar periòdicament, com a tertulià, al programa L'oracle de Catalunya Ràdio.[21] El primer semestre de l'any 2022 va ser col·laborador del programa Kids XS d'Icat FM,[22] amb la secció De 0 a 3, on desgranava situacions i curiositats de la seva experiència com a pare.
Obra modifica
Discografia modifica
- 2004: Maqueta (autoedició)
- 2005: Set voltes rebel (Bullanga Records)
- 2006: Les veus dels pobles lliures (autoedició)
- 2007: El camí cap a nosaltres (RGB Suports)
- 2009: La mà dels qui t'esperen (Temps Record)
- 2012: Tocats pel foc (Temps Record)[23]
- 2014: Protesta (Temps Record)[24]
- 2017: Proposta (DMusical)[25]
- 2019: Festa Major (U98 Music)[26]
- 2021: Memòria (U98 Music)[27]
- 2022: Direm nosaltres (U98 Music)[28]
Llibres modifica
- 2013: Paraules per a Gaeta (Tigre de Paper Edicions) és el primer llibre del cantautor i és un recull de relats curts.[29] Editat la tardor de 2013, aquesta primera referència literària de Freixas conté 150 relats, en forma de prosa poètica, que recullen la mirada crítica de l'autor. A l'obra hi ha tres temàtiques principals: una que gira al voltant de l'univers emocional, una altra de més política i social, i una darrera de més geogràfica.[30]
- 2016: Alè de taronja sencera (Tigre de Paper Edicions) és el segon llibre del cantautor, estrenant-se aquesta vegada en la poesia.[31]
- 2020: El delta de les paraules (Rosa dels Vents) és el tercer llibre de Cesk Freixas, consolidant la seva veu poètica en aquest nou recull de versos.[32]
- 2021: Contes catalans d'avui i de sempre (B de Blok), un recull de set contes populars d'arreu dels Països Catalans reescrits i reinterpretats per Cesk Freixas i il·lustrats per Albert Arrayás.[33]
- 2022: Llegendes i rondalles catalanes (B de Blok), un recull de llegendes i rondalles de set comarques dels Països Catalans, reescrites i reinterpretades per Cesk Freixas, amb les il·lustracions de Laia Berloso.[34]
Reconeixements modifica
- 2008: Guanyador del Premi Enderrock per votació popular al millor artista de cançó d'autor.[35]
- 2010: Guanyador del Premi Enderrock per votació popular al millor artista de cançó d'autor.[36]
- 2011: Guanyador del Premi Enderrock per votació popular al millor directe de cançó d'autor.
- 2013: Guanyador de 3 Premis Enderrock per votació popular al millor artista, millor disc i millor directe de cançó d'autor.[37]
- 2015: Guanyador del Premi Enderrock per votació popular al millor DVD.[38]
- 2015: Guanyador del Premi Disc Català de l'Any, organitzat per Ràdio 4.
- 2021: Guanyador del Premi Nacional Joan Coromines, guardó que atorga la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) a persones o entitats que treballen en la defensa, difusió i normalització de la llengua i cultura catalanes.[39]
Referències modifica
- ↑ Enderrock «La Cançó més independent». Enderrock [Barcelona], núm. 200, juny 2012, pàg. 120. ISSN: 1136-7393.
- ↑ «La Fera Ferotge actuarà a València davant milers de persones al costat d'Obrint Pas i artistes de to». CUP Vilafranca, 2005. Arxivat de l'original el 2015-04-15. [Consulta: 15 abril 2015].
- ↑ «Les paraules de Cesk Freixas per a Gaeta». Vilaweb, 15-11-2013 [Consulta: 2 desembre 2013].
- ↑ «Cesk Freixas guanya el Premi Disc Català de l'Any de Ràdio 4»
- ↑ «Projecte Mut - 10 Anys I Bons» (en anglès). [Consulta: 4 gener 2019].
- ↑ «Tigre de Paper fa una aposta per la poesia de Cesk Freixas i el debut de Jaume Rausell». Regió7. [Consulta: 4 gener 2019].
- ↑ ceskfreixas. «“Festa Major”, el nou disc de Cesk Freixas», 28-11-2018. Arxivat de l'original el 2019-01-04. [Consulta: 3 gener 2019].
- ↑ Enderrock.cat. «'Memòria' de Cesk Freixas, cançó per cançó | Enderrock.cat». [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ Cervantes, Xavier. «"S'aprofita l'excusa de la pandèmia per retallar caixets"», 09-03-2021. [Consulta: 11 març 2021].
- ↑ Redacció. «Cesk Freixas posa música als poemes de Roc Casagran a 'Direm nosaltres'», 06-10-2022. [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ «Instagram». [Consulta: 15 febrer 2024].
- ↑ Ràdio, Catalunya. «Cesk Freixas i la seva mare, la Paquita, porten la "Festa major" a "El suplement"». [Consulta: 10 març 2019].
- ↑ «Comunicat de Cesk Freixas davant l'intent de censura a Figueres».
- ↑ «Comunicat de Cesk Freixas davant la demanda de censura del PP a El Pinós». Arxivat de l'original el 2017-09-26. [Consulta: 26 setembre 2017].
- ↑ VilaWeb.cat Arxivat 2008-02-12 a Wayback Machine. La cançó d'autor protagonitza la nit a Riudebitlles
- ↑ «Expulsen Cesk Freixas de l'escrutini a la Junta Electoral de Barcelona». Directe.cat, 11-06-2009 [Consulta: 9 agost 2017]. Arxivat 9 August 2017[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-08-09. [Consulta: 9 agost 2017].
- ↑ «Edicte de 29 d'octubre de 2012, pel qual es fan públiques les candidatures proclamades per la Junta Electoral Provincial de Barcelona per a les eleccions al Parlament de Catalunya». Gencat.cat, 29-10-2012. [Consulta: 9 febrer 2015].
- ↑ «Sergi López, Oleguer Presas i Cesk Freixas, en llocs simbòlics de la llista de la CUP per al 27-S», 25-08-2015. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ «10 penedesencs, jutjats per haver-se manifestat pel 'no' a la constitució europea». L'Accent, 02-06-2010. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ «Absolts els penedesencs acusats de delicte electoral». Llibertat.cat, 23-06-2010. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ «Interessant debat entre Josep González i Cesk Freixas al final de L'oracle». CCMA, 03-02-2016. [Consulta: 15 març 2021].
- ↑ Ràdio, Catalunya. «Kids XS - Les dents de llet». [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ «Pedrolo és un referent de l'independentisme d'esquerres». NacióDigital, 15-07-2012. [Consulta: 13 juny 2019].
- ↑ «Cesk Freixas "Protesta"». Catalunya Ràdio, 20-07-2014. [Consulta: 13 juny 2019].
- ↑ Bassas, Antoni. «L'últim disc del cantautor Cesk Freixas, "Proposta", amb l'ARA». Ara, 12-03-2017. [Consulta: 13 juny 2019].
- ↑ «"Festa Major" és un disc de celebració». surtdecasa.cat, 17-01-2019. [Consulta: 13 juny 2019].
- ↑ 324cat. «Cesk Freixas publica 'Memòria', el treball més "fidel" a l'essència de la guitarra i la veu», 10-02-2021. [Consulta: 11 març 2021].
- ↑ Castillón, Xavier. «Freixas diu Casagran». [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ «Les paraules de Cesk Freixas per a Gaeta». Vilaweb, 15-11-2013. [Consulta: 18 març 2016].
- ↑ «Cesk Freixas». Catalunya Ràdio, 27-12-2013. [Consulta: 15 març 2021].
- ↑ «Alè de taronja sencera». Catorze.cat. [Consulta: 15 març 2021].
- ↑ «Cesk Freixas publica ‘El delta de les paraules', un nou llibre de poemes», 04-03-2020. [Consulta: 2 novembre 2020].
- ↑ «Un recopilatori de relats tradicionals convertits en contemporanis per un dels cantautors catalans més estimats: en Cesk Freixas».
- ↑ «Cesk Freixas torna a acostar les llegendes i rondalles catalanes a una nova generació de pares, mares, nens i nenes.».
- ↑ «Premis Enderrock 2008». Vilaweb.cat.
- ↑ «Premis Enderrock 2010». Vilaweb.cat. Arxivat de l'original el 2010-05-01. [Consulta: 10 maig 2010].
- ↑ «Premis Enderrock 2013». RTVVilafranca.cat.
- ↑ «Txarango s'imposa als Premis Enderrock 2015 de votació popular amb quatre guardons». Vilaweb.cat, 24-02-2015. [Consulta: 24 febrer 2015].
- ↑ «La Llibreria Quera, Diari de la Llengua, Cesk Freixas, Dàmaris Gelabert i Núria Cadenes, Premis Nacionals Joan Coromines 2021», 15-11-2021. [Consulta: 16 novembre 2021].
Enllaços externs modifica
- Cesk Freixas - Lloc web oficial
- Qui sap si la tendresa el blog de Freixas
- «Cesk Freixas». Viasona.