Chamorro

Chamorro, o Chamoru, és un idioma que es parla sobretot a Guam i les illes Marianes.

Chamorro

Chamoru
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	60.000
Parlants nadius	64.300
Autòcton de	Guam i illes Mariannes Septentrionals
Estat	Guam (Territori no incorporat a USA) Illes Mariannes (Estat lliure associat a USA)
Classificació lingüística
llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies occidentals
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Nivell de vulnerabilitat	2 vulnerable
Codis
ISO 639-1	ch
ISO 639-2	cha
ISO 639-3	cha
SIL	CJD
Glottolog	cham1312
Linguasphere	31-RAA-a
Ethnologue	cha
UNESCO	2350
IETF	ch
Endangered languages	846

Es tracta d'una llengua del grup austronesi relacionada amb algunes llengües de les Filipines.

Les arrels del lèxic pertanyen a la llengua espanyola en un 50% dels casos, però la gramàtica és austronèsia amb influències espanyoles.

Per exemple bumbola vol dir jugar a pilota i deriva de la paraula castellana bola amb un prefix um i reduplicació de l'arrel.

Alfabet

' (parada de la glotis), A, Å, B, Ch, D, E, F, G, H, I, K, L, M, N, Ñ, Ng, O, P, R, S, T, U, Y

Frases bàsiques en Chamorro

Håfa adai "Hola"

Håfa tatatmanu hao? "Com estàs?"

Hayi na'an-mu? "Com te dius?"

Si Antonio yo' "Em dic Antonio"

Buenas dias "Bon dia"

Buenas tatdes "Bona tarda"

Buenas noches "Bona nit"

Adios "Adeu"

Amigo "Amic"

Si Yu'os ma'ase "Gràcies"

Guåhan "Guam"

Numerals

El chamorro actual només utilitza nombres d'origen espanyol: unu, dos, tres, etc. L'antic chamorro utilitzava paraules pels nombres basats en categories: "nombres bàsics" (per dates, temps, etc.), "coses vives", "coses inanimades" i "grans objectes".

Català	Chamorro modern	Chamorro antic
		Nombres bàsics	Coses vives	Coses ianimades	Objectes grossos
un	unu/una (time)	håcha	maisa	hachiyai	takhachun
dos	dos	hugua	hugua	hugiyai	takhuguan
tres	tres	tulu	tatu	to'giyai	taktulun
quatre	kuåttro'	fatfat	fatfat	fatfatai	takfatun
cinc	singko'	lima	lalima	limiyai	takliman
sis	sais	gunum	guagunum	gonmiyai	ta'gunum
set	sietti	fiti	fafiti	fitgiyai	takfitun
vuit	ocho'	guålu'	guagualu	guatgiyai	ta'gualun
nou	nuebi	sigua	sasigua	sigiyai	taksiguan
den	dies	månot	maonot	manutai	takmaonton
cent	siento	gåtus	gåtus	gåtus	gåtus/manapo

• El nombre 10 i els seus múltiples, fins a 90, són dies (10), benti (20), trenta (30), kuårenta (40), sinkuenta (50), sisenta (60), sitenta (70), ochenta (80), nubenta (90)
• Similars als nombres espanyols diez (10), veinte (20), treinta (30), cuarenta (40), cincuenta (50), sesenta (60), setenta (70), ochenta (80), noventa (90).

Referències

Hi ha una edició en chamorro de la Viquipèdia