Charango
El charango és un instrument musical de corda pinçada, semblant a una guitarra petita. En la classificació d'instruments musicals Hornbostel-Sachs, és un cordòfon compost de tipus llaüt amb mànec i caixa de ressonància en forma de bol (grup 321.321).[1]
 | |
| Tipus | plucked string necked bowl lute (en)  , guitarra i instrument musical  |
|---|---|
| Classificació Hornbostel-Sachs | 321.321-5 |
Mostra d'àudio | Cordes a l'aire (afinació tradicional o natural) |
Té cinc parells de cordes, encara que hi ha variacions amb més cordes, però sempre en cinc jocs. La caixa acústica és tradicionalment feta amb la closca d'un armadillo), o bé amb un tros de fusta buidada seguint la seva forma. Les grandàries més habituals són tres: el walaycho (50 cm), el charango (60 cm), i el ronroco (75 cm). Altres grandàries existeixen com variacions regionals, o per a experiments acústics d'alguns intèrprets (charanguistes), o d'ebenistes (charangueros). Una d'aquestes variants és el Chillador, que s'estén per la zona sud dels Andes.[2]
Els seus orígens es remunten al segle xviii a Potosí, (Bolívia), com una adaptació indígena de la vihuela espanyola, des d'on es va estendre a la resta d'Amèrica del Sud i el món. A Bolívia, els artesans del charango van desenvolupar un important nombre de dissenys, que van des d'una esvelta forma de 8 fins als models estilitzats i angulars, i fins i tot han desenvolupat models semblants a la guitarra elèctrica.[3]
El charango té una trajectòria centenària a Bolívia i el Perú, i té una presència important en la música de l'Argentina, Xile i l'Equador. En temps antics, el charango es tocava només en formacions de folklore andí bolivià, però la popularitat de l'instrument ha fet que s'hagi anat incorporant a formes musicals llatinoamericanes i fins i tot europees. Actualment, és vigent a les regions altiplàniques de la serralada dels Andes a Amèrica del Sud.[4]
Exponents del charango modifica
Llista d'importants mestres de charango:
- Mauro Núñez
- Gerardo Pareja
- Alejandro Cámara
- Ernesto Cavour
- Eddy Navía
- Celestino Campos
- William Ernesto Centellas
- Donato Espinoza
- Florencio Oros
- Fernando Torrico
- Jaime Torres
- Jaime Guardia
- Héctor Soto
- Freddy Torrealba
Referències modifica
- ↑ Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002. ISBN 84-412-0232-X.
- ↑ Bellenger, Xavier.. El espacio musical andino Modo ritualizado de la producción musical en la Isla de Taquile y en la región del Lago Titicaca. Lima: Institut français d'études andines, 2015. ISBN 978-2-8218-4560-2.
- ↑ Pedrotti, Italo|Duran, Horacio.. Charango Method : Metodo De Charango.. Mel Bay Publications,U.S, 2010. ISBN 978-1-61065-153-0.
- ↑ «Charango Perú | Historia y orígenes». [Consulta: 28 agost 2013].
Enllaços externs modifica
- Associació Internacional del Charango (castellà)
- Societat Boliviana del Charango Arxivat 2006-08-29 a Wayback Machine. (castellà)
- CharangoPeru.com Arxivat 2007-05-18 a Wayback Machine. (castellà)
- famílies dels charangos Arxivat 2006-04-26 a Wayback Machine. (castellà)