Ciutat estatutària (República Txeca)

Ciutat estatutària a l'administració txeca (en txec: město Statutární) és una corporació municipal a la qual s'ha concedit l'estatus de ciutat mitjançant una llei del Parlament. És una categoria superior al títol de městys (literalment "ciutat mercat"), que pot ser atorgat pel govern i el president de la Cambra de Diputats a un municipi que ho demani. Cada ciutat estatutària ha d'emetre el seu propi estatut que defineix els poders i atribucions que té la ciutat independentment d'altres divisions administratives de rang superior. Algunes d'aquestes atribucions són també de tipus protocol·lari: l'alcalde és anomenat Primator, en lloc de starosta com als altres municipis. Les ciutats estatutàries tenen la facultat de crear subdivisions o districtes, anomenats obvod o část, amb els seus propis òrgans electes de govern o consells de districte.

Història modifica

El model de ciutat estatutària txec, que és hereu del model austrohongarès, es va renovar després de la caiguda del règim comunista amb la Llei de Municipis de 1990, amb la qual es van establir 13 ciutats estatutàries, a més de Praga, la capital, que ja ho era de facto. A partir de la llei del 2000 s'hi van anar afegint altres ciutats (3 el novembre de l'any 2000, 4 el 2006, 2 el 2012), totes amb més de 40.000 habitants.

A diferència d'Àustria, abans que s'abolissin els districtes (en txec okres), només tres grans ciutats constituïen un districte per si mateixes: Brno, Ostrava i Plzeň. Les altres ciutats formaven part d'un districte que incloïa altres poblacions menors circumdants (si bé en constituïen la capital). A mesura que va anar augmentant el prestigi associat a la ciutat estatutària, altres ciutats s'hi van afegir per la llei de municipalitats del 2000 i les esmenes posteriors.[1]

Així doncs, actualment hi ha 25 ciutats estatutàries definides per la llei núm. 128/2000 Coll., a més de Praga, la capital.[2]

Llista de ciutats estatutàries modifica

Des de 2012, hi ha 25 ciutats estatutàries (a més de Praga), que inclouen totes les ciutats de la República txeca de més de 40.000 habitants.

Nom Habitants[3] Extensió (km²) Regió Ciutat estatutària des de
  Praga (Praha) 1,243,201 496 Praga anteriorment
  Brno 377,508 230 Regió de Moràvia Meridional 1990
  Ostrava 295,653 214 Regió de Moràvia i Silèsia 1990
  Plzeň 168,034 138 Regió de Plzeň 1990
  Liberec 102,301 106 Regió de Liberec 1990
  Olomouc 99,489 103 Regió d'Olomouc 1990
  Ústí nad Labem 93,523 94 Regió d'Ústí nad Labem 1990
  České Budějovice 93,253 56 Regió de Bohèmia Meridional 1990
  Hradec Králové 92,904 106 Regió de Hradec Králové 1990
  Pardubice 89,432 78 Regió de Pardubice 1990
  Zlín 75,278 119 Regió de Zlín 1990
  Havířov 76,109 32 Regió de Moràvia i Silèsia 1990
  Kladno 68,519 37 Regió de Bohèmia Central 2000
  Most 67,332 87 Regió d'Ústí nad Labem 2000
  Opava 57,931 91 Regió de Moràvia i Silèsia 1990
  Frýdek-Místek 57,135 52 Regió de Moràvia i Silèsia 2006
  Karviná 56,848 57 Regió de Moràvia i Silèsia 2003
  Jihlava 50,510 79 Regió de Vysočina 2000
  Děčín 50,104 118 Regió d'Ústí nad Labem 2006
  Teplice 50,024 24 Regió d'Ústí nad Labem 2003
  Karlovy Vary 49,864 59 Regió de Karlovy Vary 1990
  Chomutov 49,185 29 Regió d'Ústí nad Labem 2006
  Přerov 47,373 59 Regió d'Olomouc 2006
  Jablonec nad Nisou 45,453 31 Regió de Liberec 2012
  Mladá Boleslav 44,272 29 Regió de Bohèmia Central 2003
  Prostějov 44,234 39 Regió d'Olomouc 2012

Referències modifica