Claude-Marie-Mécène Marié de L'Isle
Claude-Marie-Mécène Marié de L'Isle (Château-Chinon, Borgonya, 22 de març de 1811 - Compiègne, Picardia, 14 d'agost de 1879) fou un tenor i baríton francès. Va ser un músic i cantant d'òpera francès, que va utilitzar el nom artístic de Marié.
.jpg)  | |
| Nom original | (fr) Claude-Marie-Mécène Marié de l'Isle |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 22 maig 1811 Château-Chinon (França) |
| Mort | 14 agost 1879 (68 anys) Compiègne (França) |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Lloc de treball | França Itàlia |
| Ocupació | cantant d'òpera, contrabaixista, pedagog musical, director d'orquestra |
| Alumnes | Célestine Galli-Marié |
| Veu | Tenor i baríton |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Fills | Célestine Galli-Marié, Irma Marié, Paola Marié |
 | |
Formació i carrera primerenca modifica
Nascut Claude-Marie a Château-Chinon, va anar a París per estudiar música al Conservatori, on va guanyar el primer premi de contrabaix el 1830.[1] Va començar la seva carrera com a tenor al cor d'òpera de l'Opéra-Comique de París i va debutar com a professional al teatre d'òpera de Metz fet el rol de Raoul a Les Huguenots de Meyerbeer el 1838. L'any següent va interpretar el seu primer paper a l'Opéra-Comique, cantant Albert a La symphonie de Louis Clapisson. El 1840 va tenir la distinció d'interpretar Tonio en l'estrena mundial de La fille du régiment de Donizetti.[2]
Òpera de París modifica
Marié va deixar l'Opéra-Comique el 1841 per incorporar-se a la llista de tenors principals de l'Òpera de París. Hi va romandre fins al 1844, cantant papers com Eléazar a La Juive, Max a Der Freischütz, Arnold a Guillaume Tell, Raoul, Fernand a La favorite i el paper principal a Robert le diable. Va començar a experimentar dificultats vocals en el seu registre superior a mitjans de la dècada de 1840 i va decidir reciclar la seva veu com a baríton. El 1845-1848 va cantar els seus primers papers de baríton a La Monnaie i als teatres d'òpera d'Itàlia.[2]
El 1848 Marié va tornar a l'Òpera on va romandre la resta de la seva carrera. Mentre allà va cantar el paper principal de Guillaume Tell, Nevers a Les Huguenots, Alphonse a La favorite i Raimbaud a Le comte Ory. El 1851 va interpretar el paper d'Alcée a l'estrena de Sapho de Gounod. El 1855 va interpretar el paper de Robert a l'estrena de Les vêpres siciliennes de Verdi. El 1862 va cantar Phanor en l'estrena de La reine de Saba de Gounod.[2]
Carrera tardana modifica
Al voltant de 1860 va ser el director de l'orquestra del Café Charles de París.[1] Marié es va retirar parcialment dels escenaris el 1864, però de tant en tant va tornar als escenaris per a representacions fins al 1879. Va ser actiu com a professor de veu des del 1864 fins a la seva mort. Entre els seus alumnes hi havia les seves tres filles, sobretot Célestine Galli-Marié, que va crear el paper principal en l'estrena de Carmen de Bizet.[2]
Marié va morir a Compiègne.