Viquipèdia

Cleones

Cleones (grec antic: Κλεωναί; gentilici Κλεωναῖος, cleoneu)[1][2] fou una ciutat de l'antiga Grècia situada al Peloponnès, a mig camí entre Corint i Argos. La ciutat és coneguda perquè era l'organitzadora dels Jocs Nemeus, celebrats en honor a Zeus a l'indret de Nèmea, a uns cinc quilòmetres a l'oest de la ciutat.

Infotaula de geografia físicaCleones
Imatge
TipusCiutat antiga i polis Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaNemea Municipality (Grècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióArchaies Kleones (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 37° 49′ 28″ N, 22° 46′ 33″ E / 37.8244°N,22.7758°E / 37.8244; 22.7758
Història
Períodeantiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Data de dissolució o abolicióvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Les restes de la ciutat es troben a uns dos quilòmetres de la vila de Kondòstavlos, que el 1963 canvià el nom pel d'Antiga Cleones (grec: Αρχαίες Κλεωνές, Arkhees Kleonés).[3] Està situat a la part est del municipi Nèmea, a la Unitat perifèrica de Coríntia. La seua població al 2011 era de 1.092 habitants.

Història modifica

 
Mapa amb les ciutats principals de l'antiga Argòlida, amb Cleones al nord
 
Temple d'Hèracles a Cleones

El seu heroi epònim era bé Cleones, fill de Pèlops, o bé Cleone, filla del riu Asop.[4] Cleones és l'escenari d'un combat entre Hèracles i Augies: en la batalla, els seus fills Èurit i Ctèat defensaren el seu pare, i Hèracles els matà. En temps de Pausànias (segle ii dC)[5] hi havia un santuari dedicat a Hèracles[6] a prop de Cleones amb la tomba dels dos germans morts.[4] Frickenhaus ha identificat aquest temple amb unes altres restes descobertes a Nèmea.[7]

Homer l'esmenta al Catàleg de les naus entre les ciutats del regne d'Agamèmnon, rei de Micenes, i li assigna l'epítet de «ben construïda».[8][4] Tot i així, les referències a la ciutat no són gaire abundants en època arcaica i clàssica — l'esmenten fonts tardanes com Polibi i Pausànias; en canvi, el seu estatus de polis independent és confirmat pel fet que tenia la seua pròpia seca i perquè tenia el control dels Jocs Nemeus, a més del fet que apareixen esmentats atletes de Cleones en els diferents Jocs Panhel·lènics:[9] en els Jocs Olímpics, entre els anys 732 aC i 456 aC,[10] i en els Jocs Nemeus a mitjan segle vi aC.[11] Els Jocs Nemeus foren instituïts cap al 573 aC, i de bon començament els cleoneus en controlaren la celebració, que era biennal i es feia al santuari de Zeus de Nèmea.[12]

L'hostilitat de Cleones cap als corintis els va dur a aliar-se amb Argos, a la qual ajudà a conquistar i arrasar Micenes cap al 460 aC. Dels miceneus supervivents, alguns s'establiren a Cleones.[13][14] Els cleoneus també formaren part del contingent atenès comandat per Cimó que partí cap a la muntanya d'Itome per ajudar Esparta a sufocar la rebel·lió dels hilotes i messenis.[15]

Els cleoneus formaren part de l'exèrcit argiu que, en el segon dia de la batalla de Tànagra (457 aC), arribaren per ajudar els atenesos contra els beocis i espartans. A la nit vencien els argius, però l'endemà, els tessalis traïren els atenesos i els espartans venceren. L'any 418 aC, durant la Guerra del Peloponnès, els cleoneus formaren part de les files argives, que, al costat de les ateneses i mantineanes, s'enfrontaren als espartans i els seus aliats en la batalla de Mantinea.[16] Hi moriren 700 soldats de Cleones, Argos i Òrnees.[17] A la primavera del 414 aC l'exèrcit espartà atacà Cleones en una ofensiva provinent de Fliünt, però es retiraren perquè es desencadenà un terratrèmol que interrompé l'operació contra Argos.[18] Encara tornen a aparèixer en la Segona Guerra de Corint, el 368 aC.[19]

A partir de les evidències epigràfiques[20] i numismàtiques, Cleones romangué independent durant bona part del segle iv aC, fins que, dins el darrer quart d'aquest segle,[21][22] va caure sota el domini d'Argos, i es veié reduïda a una divisió administrativa d'aquesta ciutat.[23] A partir de llavors, la celebració dels Jocs va córrer a càrrec d'Argos.[24] No obstant això, a final del segle iii aC Arat de Sició, cap de la Lliga Aquea, va restablir la independència de Cleones, que retornà als cleoneus l'organització dels Jocs.[25]

Descripció modifica

La ciutat de Cleones era situada a mig camí entre Corint i Argos. La seua acròpoli estava formada per tres turons; al més occidental ja hi havia un gran assentament durant l'època micènica. La ceràmica de l'edat del bronze trobada en aquest lloc abasta períodes de l'hel·làdic mitjà (ca. 2000-1500 aC) fins a l'hel·làdic tardà IIIB (ca. 1000 aC).[26]

Estrabó en destacava les moltes construccions, protegides per un recinte fortificat.[27] Era a 22-23 km al nord d'Argos i a 15 km al sud-oest de Corint, de l'acròpoli de la qual s'albiren encara les murades. De Cleones estant, eixien dos camins a Argos: un era per a carros i l'altre una drecera.[5] S'ha calculat l'extensió del territori de Cleones en 135 km², i la població en uns 8.000 habitants.[28] Pausànies informa que a Esparta hi havia una altar de Latria i Anaxandra, darrere de la tomba d'Eucosmos, fill de Licurg. Aquestes bessones eren filles de Tersandre i netes d'Agamèdides, rei de Cleones.[29]

Cleones encunyà moneda segons el patró d'Egina: d'argent al segle v aC i de bronze al segle iv aC. A l'anvers solia figurar el cap d'Hèracles, la pell del lleó de Nèmea o brot un raïm, i al revers una corona de julivert amb les lletres ΚΛ, ΚΛE o ΚΛEΩ.[30][31]

Referències modifica

  1. ↑ Supplementum Epigraphicum Graecum, XI 290.6.
  2. ↑ Píndar, Nemees, X 42.
  3. ↑ Canvi de noms de llocs de Grècia.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Smith, William (ed.). «Nemea». A: Dictionary of Greek and Roman Geography, 1854. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Pausànias, Descripció de Grècia, II 15.1.
  6. ↑ Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, IV 33.3.
  7. ↑ Karo, 1913, p. 114.
  8. ↑ Homer, Ilíada, II 570.
  9. ↑ Hansen, Nielsen, p. 610.
  10. ↑ Eusebi de Cesarea, Crònica, 101b Helm.
  11. ↑ SEG 11.290 = ML 9.
  12. ↑ Píndar, Nemees, IV 17.
  13. ↑ Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, XI 65; Estrabó, Geografia, VIII 6.10.
  14. ↑ Pausànias, Descripció de Grècia, VII 25.6.
  15. ↑ Diodor de Sicília, Biblioteca històrica, XI 64.
  16. ↑ Tucídides, Història de la Guerra del Peloponnès, V 67.2.
  17. ↑ Tucídides, Història de la Guerra del Peloponnès, V 74.3.
  18. ↑ Tucídides, Història de la Guerra del Peloponnès, VI 95.1.
  19. ↑ Nieto Esquerre, 2011, p. 36.
  20. ↑ Inscriptiones Graecae II² 365.
  21. ↑ SEG 30.355.
  22. ↑ IG IV 616, datada cap al 315 aC
  23. ↑ Piérart, 1982, p. 129.
  24. ↑ Hansen i Nielsen, 2004, p. 611.
  25. ↑ Nieto Esquerre, 2011, p. 38.
  26. ↑ Simpson, Richard Hope. Mycenaean Greece and Homeric Tradition: The Catalogue of the Ships in the Iliad (en anglès). 
  27. ↑ Estrabó, Geografia, VIII, 6.19.
  28. ↑ Sakellariou, Faraklas, p. 122, 125 y 128.
  29. ↑ Pausànias, Descripció de Grècia, III 16.6.
  30. ↑ Hansen, Nielsen, p. 611.
  31. ↑ Sylloge Nummorum Graecorum Cop. Argolis 111-113

Bibliografia modifica

  • Hansen, Mogens Herman; Nielsen; Argolis. An inventory of archaic and classical poleis (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 2004. ISBN 0-19-814099-1. 
  • Hart, D. P. «The Anciente Nemean Games» (en anglès). Canadian Journal of History of Sport and Physical Education, 8, 1977.
  • Karo, Georg «Archäologische Funde im Jahre 1912» (en alemany). Archäologischer Anzeiger. Sonder-Abdruck aus dem Jahrbuch des Kaiserlich Deutschen Archäologischen Instituts, 3, 1913.
  • Sakellariou, M. V.; Faraklas. «Corinthia-Cleonas». A: Ancient Greek Cities (en anglès). 3. Atenas: Athēnaïko Kentro Oikistikēs, 1971. OCLC 643461987. 
  • Lazaraki, Konstantinos. The Wines of Greece (en anglès). Sterling Publishing Company, 2005. ISBN 1840008970. 
  • Moretti, Luigi «Olympionikai i vincitori negli antichi agoni olympici» (en italiano). Atti della Academia Nazionale dei Lincei, Classe di Scienze morali, storiche e filologiche, Memorie, ser. 8 [Roma], 8, fasc. 52, 1957. OCLC: 715833325.
  • Nieto Esquerre, Enrique «Notas sobre el dialecto de Cleonas y Nemea». Habis, 42, 2011, pàg. 35-43.
  • Piérart, Marcel «Argos, Cléonai et le Koinon des Arcadiens» (en francés). Bulletin de correspondance hellénique, 1982 [Consulta: 3 febrer 2014].
  • Piérart, Marcel; Touchais, G. «Pour une approche du panthéon argien par la mythologie: le bouclier d'Athéna» (en francés). Kernos, 91, 1996. DOI: 10.4000/kernos.1166 [Consulta: 3 febrer 2014].
  • Scheer, R. «Kleonai». A: Griechenland: Lexikon der historischen Stätten (en alemany), 1989. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cleones&oldid=33337578»