Viquipèdia

Clint Eastwood

actor, director i productor de cinema estatunidenc

Clint Eastwood (San Francisco, Califòrnia, 31 de maig de 1930) és un actor,[1] director i productor de cinema estatunidenc, conegut primerament pels seus papers en nombrosos westerns, i posteriorment valorat pels darrers films que ha dirigit.[2]

Infotaula de personaClint Eastwood

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Clinton Eastwood Modifica el valor a Wikidata
31 maig 1930 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
San Francisco (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Floruit2014 Modifica el valor a Wikidata
Alcalde d'un municipi de Califòrnia Carmel-by-the-Sea
30 abril 1986 – 30 abril 1988
President del jurat del Festival de Canes

← Louis Malle – Jeanne Moreau → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAnglesos i Neerlandoestatunidencs Modifica el valor a Wikidata
ReligióDeisme, budisme i ateisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióLos Angeles City College
Oakland Technical High School
Universitat de Seattle
Piedmont High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
LateralitatAmbidextre Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióproductor de cinema, compositor de bandes sonores, compositor de cançons, actor de televisió, activista per la pau, cantant, soldat, alcalde, actor, guionista, músic de jazz, director de cinema, actor de cinema, actor de gènere, restaurador, aviador, compositor, pilot d'helicòpter, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1955 Modifica el valor a Wikidata –
PartitPartit Llibertari
Partit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereWestern, cinema policíac i spaghetti western Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit dels Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMaggie Johnson (1953–1984)
Dina Eastwood (1996–2014) Modifica el valor a Wikidata
ParellaSondra Locke (1975–1989)
Frances Fisher (1990–1995) Modifica el valor a Wikidata
FillsKyle Eastwood
 ( Maggie Johnson)
Morgan Eastwood
 ( Dina Eastwood)
Kathryn Eastwood
 ( Jacelyn Reeves (en) Tradueix)
Francesca Eastwood
 ( Frances Fisher)
Alison Eastwood
 ( )
Scott Eastwood
 ( Jacelyn Reeves (en) Tradueix)
Kimber Lynn Eastwood
 ( ) Modifica el valor a Wikidata
ParesClint Eastwood Sr. Modifica el valor a Wikidata  i Margaret Ruth Runner Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Veu de Clint Eastwood (anglès) Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000142 Allocine: 1146 Rottentomatoes: celebrity/clint_eastwood Allmovie: p88601 33326 Metacritic: person/clint-eastwood TV.com: people/clint-eastwood AFI: 33326 TMDB.org: 190
Twitter (X): RealEastwood Musicbrainz: dc5dc215-bb90-4579-a13a-3a564b265546 Songkick: 126303 Discogs: 550011 Allmusic: mn0002411386 Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria professional modifica

Spaghetti Western i Sergio Leone modifica

Després d'algunes feines precàries, Clint Eastwood arriba a Hollywood a mitjans dels anys 50, començant a aparèixer a petits papers de films d'Universal Pictures.

El 1964 rodà un western a Espanya sota la direcció de Sergio Leone: Per un grapat de dòlars. L'èxit obtingut fa que repeteixi amb dos films més: La mort tenia un preu (1965) i El bo, el lleig i el dolent (1966). Aquesta trilogia és popularment coneguda com a spaghetti western, films amb característiques ben definides com ara diàlegs estranys, acció lenta, sublimació de la violència i estètica grollera. Tot remarcat per la música d'Ennio Morricone. L'èxit obtingut li permet tornar a Hollywood a la fi dels 60.

Harry el Brut i Don Siegel modifica

Amb Harry el Brut (1968), Eastwood comença una fructífera col·laboració amb el director Don Siegel. Fa 5 films, entre els quals cal destacar La jungla humana (1968) i Fugida d'Alcatraz (1979), però tota la fama l'obté amb el personatge de Harry Callahan, un inspector de policia de mètodes brutals a qui sembla no importar gaire els drets civils. Eastwood protagonitza el personatges de Callahan en cinc ocasions, amb diferents directors, fins i tot es dirigeix ell mateix a Impacte sobtat (1983).

Director i productor: el començament modifica

Alhora que feia d'actor, Eastwood començà a fer de director i productor. A final dels 60 crea la seva pròpia productora, Malpaso Productions, estrenant-se amb un altre èxit: Pengem-los ben amunt (1968).

Com a director, Eastwood va aprendre molt dels directors que més l'havien influït: Siegel i Leone. Debuta dirigint Calfred a la nit l'any 1971. A Ruta suïcida coneix l'actriu Sondra Locke, amb qui comença una relació, i coincidirà amb ella a alguns films.

La transició modifica

Eastwood, cada cop menys jove, comença a cansar-se de repetir el clixé d'home violent i inexpressiu que l'havia dut a l'èxit. A final dels 70 i començament dels 80 comença a obrir-se a nous camins, alguns cops de manera erràtica. Amb Bronco Billy (1980) entra al món de la comèdia, que repeteix amb la desafortunada El sergent de ferro (1986). Igualment, Firefox, l'arma definitiva (1982) és un exemple d'aquesta desorientació i manca de qualitat. El més sorprenent és que al mateix temps fa obres d'una qualitat notable que prefiguren allò que Eastwood esdevindrà només uns anys més tard: un dels directors més reconeguts i amb més capacitat creativa de Hollywood. Aquest salt de qualitat s'inicia el 1982 amb L'aventurer de mitjanit, però sobretot amb El genet pàl·lid (1985), un western on hi apareixen moltes de les característiques que més tard el consagrarien a Sense perdó (1992).

Clint Eastwood esdevé un clàssic modifica

L'any 1992 Sense perdó guanya l'Oscar a la millor pel·lícula i a la millor direcció. Es tracta d'un western crepuscular on Eastwood fa una reflexió sobre el pas dels anys, creant un paral·lelisme entre un gènere - el western- que fins llavors es considerava decrèpit i la seva pròpia vellesa. Sense perdó és un prodigi de tècnica narrativa amarat d'un innegable classicisme, que situa Eastwood a la mateixa alçada que John Ford o Anthony Mann. A partir d'aquí Eastwood combina obres mestres amb films de caràcter més comercial. Entre les primeres, les inusuals, per sensibles, Els ponts de Madison (1995) i Mitjanit al jardí del bé i del mal (1997).

Amb Space Cowboys (2000),[3] Mystic River (2003) i Million Dolar Baby (2004), amb la qual torna a guanyar l'Oscar al millor director i al millor film,[4] Eastwood se supera a ell mateix i deixa un llegat amplíssim.

L'any 2006, va estrenar dues pel·lícules molt aplaudides per la crítica: Banderes dels nostres pares i Cartes des d'Iwo Jima, que narren la Batalla d'Iwo Jima a l'oceà Pacífic durant la Segona Guerra Mundial. La primera ofereix la versió nord-americana i la segona la japonesa. El 2009 Eastwood estrena fent de director, productor i intèrpret a Gran Torino, un film en què es reflexiona sobre la vida i la mort, amb dosis de crítica social, humor, i dramatisme. Gran Torino és una mostra de maduresa de l'actor que demostra que el seu cinema és a un procés de constant evolució.

Ha estat casat amb Maggie Johnson i ha tingut mantingut relacions sentimentals amb actrius com Sondra Locke i Frances Fisher amb les quals ha rodat, entre d'altres Bronco Billy i Sense perdó, respectivament. Actualment està casat amb l'actriu Dina Ruiz, la reportera del film Deute de sang.

Filmografia[5] modifica

Any Pel·lícula Com Personatge
Director Productor Compositor Actor
1955 Revenge of the Creature   Sí Lab Technician
Francis a la marina   Sí Jonesy
Lady Godiva of Coventry   Sí First Saxon
Taràntula   Sí Jet Squadron Leader
1956 Never Say Goodbye   Sí Will
Star in the Dust   Sí Tom
Xafarranxo de combat   Sí Marine
The First Traveling Saleslady   Sí Roughrider
1957 Escapade in Japan   Sí Dumbo Pilot
1958 Lafayette Escadrille   Sí George Moseley
Ambush at Cimarron Pass   Sí Keith Williams
1964 Per un grapat de dòlars   Sí Joe (home sense nom)
1965 Per qualche dollaro in più   Sí Manco (home sense nom)
1966 El bo, el lleig i el dolent   Sí Blondie (home sense nom)
1967 Les bruixes   Sí Charlie
1968 Pengem-los ben amunt   Sí Jed Cooper
Coogan's Bluff   Sí Walt Coogan
El desafiament de les àguiles   Sí Tinent Schaffer
1969 Paint Your Wagon   Sí   Sí Pardner
1970 Two Mules for Sister Sara   Sí Hogan
Els herois de Kelly   Sí Soldat ras Kelly
1971 El seductor   Sí John McBurney
Play Misty for Me   Sí   Sí David Garver
Harry el Brut   Sí Harry Callahan
1972 Joe Kidd   Sí Joe Kidd
1973 High Plains Drifter   Sí   Sí The Stranger
Breezy   Sí   Sí Man in Crowd on Pier
Magnum Force   Sí Harry Callahan
1974 Un botí de 500.000 dòlars   Sí John 'Thunderbolt' Doherty
1975 Llicència per matar   Sí   Sí Jonathan Hemlock
1976 El bandoler Josey Wales   Sí   Sí Josey Wales
Harry l'Executor   Sí Harry Callahan
1977 Ruta suïcida   Sí   Sí Ben Shockley
1978 Dur de pelar   Sí Philo Beddoe
1979 Escape from Alcatraz   Sí Frank Morris
1980 Bronco Billy   Sí   Sí   Sí Bronco Billy McCoy
Any Which Way You Can   Sí   Sí Philo Beddoe
1982 Firefox   Sí   Sí   Sí Mitchell Gant
L'aventurer de mitjanit   Sí   Sí   Sí   Sí Red Stovall
1983 Impacte sobtat   Sí   Sí   Sí Harry Callahan
1984 A la corda fluixa   Sí   Sí Wes Block
City Heat   Sí   Sí Tinent Speer
1985 El genet pàl·lid   Sí   Sí   Sí Preacher
1986 El sergent de ferro   Sí   Sí   Sí   Sí Sergent Thomas 'Gunny' Highway
1988 La llista negra   Sí Harry Callahan
Bird   Sí   Sí
1989 Thelonious Monk: Straight, No Chaser   Sí
El cadillac rosa   Sí Tommy Nowak
1990 Caçador blanc, cor negre   Sí   Sí   Sí John Wilson
El principiant   Sí   Sí Nick Pulovski
1992 Sense perdó   Sí   Sí   Sí William 'Will' Munny
1993 En la línia de foc   Sí Agent Frank Horrigan
Un món perfecte   Sí   Sí   Sí Ranger de Texas Red Garnett
1995 Els ponts de Madison   Sí   Sí   Sí   Sí Robert Kincaid
The Stars Fell on Henrietta   Sí
Casper   Sí Ell mateix
1997 Poder absolut   Sí   Sí   Sí   Sí Luther Whitney
Midnight in the Garden of Good and Evil   Sí   Sí
1999 Execució imminent   Sí   Sí   Sí   Sí Steve Everett
2000 Space Cowboys   Sí   Sí   Sí Frank Corvin
2002 Deute de sang   Sí   Sí   Sí Terry McCaleb
2003 Mystic River   Sí   Sí   Sí
2004 Million Dollar Baby   Sí   Sí   Sí   Sí Frankie Dunn
2006 Banderes dels nostres pares   Sí   Sí   Sí
Cartes des d'Iwo Jima   Sí   Sí
2007 La vida sense la Grace   Sí
2008 L'intercanvi   Sí   Sí   Sí
Gran Torino   Sí   Sí   Sí   Sí Walt Kowalski
2009 Invictus   Sí   Sí
2010 Més enllà de la vida   Sí   Sí   Sí
Dave Brubeck: In His Own Sweet Way   Sí
2011 J. Edgar   Sí   Sí   Sí
Kurosawa's Way   Sí Ell mateix[6]
2012 Cop d'efecte   Sí   Sí Gus Lobel
2014 Jersey Boys   Sí   Sí   Sí Rowdy Yates
El franctirador   Sí   Sí
2016 Sully   Sí   Sí
2017 Indian Horse   Sí
2018 The 15:17 to Paris   Sí   Sí
The Mule   Sí   Sí   Sí Earl Stone
2019 Richard Jewell   Sí   Sí
2021 Cry Macho   Sí   Sí   Sí Mike Milo
2024 Juror No. 2   Sí   Sí

Premis i nominacions modifica

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Premis modifica

Nominacions modifica

Referències modifica

  1. ↑ «Clint Eastwood». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Biografia de Clint Eastwood». The New York Times.
  3. ↑ Brode, Douglas. Shooting Stars of the Small Screen (en anglès). University of Texas Press, 2010, p. 150. ISBN 0292783310. 
  4. ↑ «Clint Eastwood, premis». The New York Times.
  5. ↑ «Filmografia de Clint Eastwood». The New York Times.
  6. ↑ Simon, Alissa. «Kurosawa's Way». Variety, 13-05-2011. [Consulta: 18 gener 2013].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clint Eastwood
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Clint_Eastwood&oldid=33220181»