Cloisonné
El cloisonné és una tècnica d'esmaltat d'origen oriental. El procediment consisteix a crear uns dipòsits de metall, cloisons, que segueixen un dibuix gravat en el metall. Aquest rebaixat es cobreix de l'esmalt vitrificat. Posteriorment, les diferents cassoletes amb l'esmalt de color, un cop han passat pel forn, es poleixen deixant una superfície plana. Normalment forma part d'un treball d'orfebreria més complex.[1]
A Europa aquesta tècnica va expandir-se a l'època romana d'Orient utilitzant l'or com a metall. Però, a l'època romànica, la regió de Limoges, França, va utilitzar un suport metàl·lic més accessible com és coure fent plaques de metall gruixut i rebaixat. On hi ha gravat el dibuix es ressegueix per tires del mateix metall soldades perpendicularment creant camps, champs, on va els colors surlevés, aixecats. La pasta vitríficada era molt espessa i quedava mig fosa en el forn, així evitava que s'escampi per sobre del dibuix. Aquesta variant d'esmalt cloisonné s'anomena champlevé.[2]
Un cop ja es té la forma i el dibuix marcat sobre la placa es comença resseguir amb tires del mateix metall, o bé, si és un motiu constantment utilitzat en el disseny es pot tenir prèviament preparat la tira amb aquesta forma per només incrustar-la en el lloc pertinent.
Escoles modifica
Referències modifica
- ↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.21. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 5 novembre 2014].
- ↑ Pijoan. Historia del arte de Pijoan. Tomo II. pàg. 37, 38, 131 i 132. Salvat Editores, S.A. Barcelona. Depósito Legal B.10.789. 1966.
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cloisonné |
- Chinese Cloisonné, Department of Asian Art, in Heilbrunn Timeline of Art History. Nova York: The Metropolitan Museum of Art, 2000–2004
- «British Museum - Search object details».[Enllaç no actiu] Col·lecció per dates en el Museu Britànic.
- «Recherche globale». Musée du Louvre. Col·lecció Museu Louvre.
- Museu oriental de Valladolid.