Viquipèdia

Cloroquina

compost químic

La cloroquina és un fàrmac utilitzat per impedir i per tractar la malària en àrees on se sap que dita malaltia és sensible als seus efectes.[1] Alguns tipus de malària provocats per soques resistents de Plasmodium i alguns casos complicats requereixen una medicació diferent o fàrmacs addicionals. És també ocasionalment utilitzada per tractar l'amebosi extraintestinal,[2] l'artritis reumatoide i el lupus eritematós sistèmic. És subministrada oralment[1] i, segons les recomanacions de l'OMS, la dosi total acumulada en adults no pot superar els 100 grams de cloroquina base sigui quina sigui la duració del tractament.[3]

Infotaula de fàrmacCloroquina
Malaltia objecteesclerodèrmia sistèmica, amebosi, artritis reumatoide, paludisme per Plasmodium falciparum, pèmfig i malària Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Viavia oral Modifica el valor a Wikidata
Grup farmacològicprofilaxi del paludisme, antimalàric i quinoline alkaloid (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCP01BA01 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC18H26ClN3 Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular319,182 Da Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS54-05-7 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)2719 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS5535 Modifica el valor a Wikidata
DrugBank00608 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider2618 Modifica el valor a Wikidata
UNII886U3H6UFF Modifica el valor a Wikidata
KEGGC07625 i D02366 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI3638 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL76 Modifica el valor a Wikidata
NIAID ChemDB000733 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.000.175

Els seus efectes secundaris comuns inclouen problemes musculars, pèrdua d'apetit, diarrea, i erupcions cutànies. Els efectes secundaris seriosos inclouen problemes de visió, danys musculars,[4] atacs epilèptics,[5] i anèmia aplàstica. El seu ús durant l'embaràs es considera segur, a banda de fenòmens d'intolerància de tipus idiosincràtic.[6] La cloroquina és un fàrmac membre de la classe de les 4-aminoquinolines.[7] Lluita contra la forma asexual de la malària dins els glòbuls vermells.[1] La cloroquina va ser descoberta l'any 1934[8] per Hans Andersag (1902-1955), químic de la companyia Bayer. És un dels medicaments essencials de la llista model de l'Organització Mundial de la Salut.[9]

Als Estats Units es troba disponible com a medicació genèrica.[1] El seu cost de producció és aproximadament de 0,04 USD (2014), sent un dels antipalúdics més econòmics.[10] Als Estats Units costa aproximadament 5,30 USD per dosi.[1] A l'Estat espanyol està comercialitzat com EFG, Dolquine® i Resochin®.[11]

Usos clínics modifica

Prevenció de la malària modifica

La cloroquina ha estat utilitzada durant molt de temps pel tractament i la prevenció de la malària causada pels plasmodis Plasmodium vivax, P. ovale i P. malariae. El paràsit Plasmodium falciparum va començar a desenvolupar-hi resistència al compost,[12][13] poc temps després de l'inici de la campanya de l'OMS Global Malaria Eradication l'any 1955.

La cloroquina ha estat àmpliament utilitzada com a fàrmac d'administració massiva en un gran nombre de països, fet que pot haver contribuït a l'aparició i propagació de resistències per part dels microorganismes. La resistència de P. falciparum a la cloroquina ha estat confirmada a totes les regions amb malària falcípara, excepte al Carib, Amèrica Central occidental i algunes zones de l'Orient Mitjà. També P. vivax és resistent al fàrmac a Papua Nova Guinea i Indonesia. Els Centres per al Control i Prevenció de Malalties americans s'oposen a l'ús individual de la cloroquina perquè existeixen combinacions de medicaments més efectives.[14] En les àrees on se sap que existeix resistència a la cloroquina, s'haurien d'utilitzar altres antimalàrics, com per exemple la mefloquina o l'atovaquona.[15]

Amebosi modifica

En l'amebosi extraintestinal, la cloroquina pot ser utilitzada en lloc de o en addició a altres medicacions pel tractament de l'abscés amèbic hepàtic[16] i de l'amebiasi pulmonar que amb freqüència l'acompanya,[17] en cas que el metrodinazole[18] o altres nitroimidazoles no puguin millorar l'estat del pacient en 5 dies, o en el cas que el pacient sigui intolerant a aquests tipus de medicació.

Supressió del sistema immunitari modifica

Com que la cloroquina causa una lleu supressió del sistema immunitari, s'utilitza en el tractament d'algunes malalties autoimmunitàries, com ara l'artritis reumatoide,[19] el lupus eritematós (LES) de predomini cutàni,[20] el lupus eritematós tumidus d'inici infantil,[21] la sarcoïdosi, l'estomatitis ulcerosa crònica[22] o l'artritis idiopàtica juvenil.[23] Avui dia, es prefereix emprar hidroxicloroquina[24] en aquest tipus de patologies, ja que el seu índex d'efectes adversos és menor. En el cas del LES, l'administració d'hidroxicloroquina té un efecte protector contra l'arterioesclerosi accelerada que es desenvolupa en aquesta patologia autoimmune crònica.[25] En pacients que pateixen dermatomiositis el tractament amb hidroxicloroquina millora de forma significativa les manifestacions cutànies, però no les musculars. Es creu que -a banda de la seva capacitat immunomoduladora- el fàrmac actua sobre els mecanismes que regulen la fotosensibilitat,[26] un fet que ajuda a controlar les lesions produïdes per l'exposició als raigs UV pròpies d'aquesta miopatia inflamatòria.[27]

Síndrome antifosfolipídica modifica

Assajos clínics i models animals indiquen que la hidroxicloroquina és un fàrmac útil per prevenir el risc de trombosi inherent a dita síndrome.[28] Les propietats antitrombòtiques del compost inclouen la inhibició de l'adhesió i l'agregació plaquetària, la reducció del nivell de colesterol i el bloqueig de la producció d'anticossos fosfolipídics.[29] En casos de síndrome antifosfolipídica catastròfica (una variant especialment greu de la malaltia, amb una taxa de mortalitat molt alta i anomenada també síndrome d'Asherson),[30] l'administració d'hidroxicloroquina, aïllada o actuant de forma sinèrgica amb altres fàrmacs, ha comportat una millora significativa de la simptomatologia.[31]

Síndrome de Sjögren modifica

La hidroxicloroquina s'utilitza de vegades per tractar les manifestacions extraglandulars cròniques (sobretot artràlgies i miàlgies) de la síndrome de Sjögren primària.[32] També ha estat emprada amb bons resultats en malalts que sofreixen púrpures cutànies greus, ulceroses i refractàries als corticoides, aparegudes durant la fase inicial de la malaltia.[33] En canvi, no mostra eficàcia davant la xerostomia, la xeroftàlmia i el cansament que caracteritzen aquesta síndrome.[34] Molt rarament, la hidroxicloroquina indueix l'aparició d'una síndrome de Sweet[35] en aquest tipus de pacients.[36]

Porfíria modifica

En casos de porfíria cutània tardana familiar,[37] un dels subtipus de porfíria amb major prevalença, la hidroxicloroquina a dosis baixes ha demostrat tenir la mateixa eficàcia i menys complicacions en la normalització dels nivells plasmàtics de porfirina que les flebotomies repetides.[38] Cal tenir en compte, però, que dosis relativament altes del fàrmac poden desencadenar en aquests malalts un dany hepàtic agut amb febre i elevació brusca de les transaminases, a més d'una excreció descontrolada de porfirines.[39]

Efectes secundaris modifica

Els efectes secundaris de l'ús de cloroquina inclouen reaccions adverses neuromusculars, auditives, gastrointestinals, cerebrals, dèrmiques, cardiovasculars (poc freqüents) i sanguínies.[40]

Embaràs modifica

No s'ha demostrat que la cloroquina tingui efectes nocius en el fetus quan s'utilitza com a profilaxi de la malària.[64] Petites quantitats de cloroquina i dels seus metabòlits són excretades en la llet materna durant la lactància;[65] quantitats que no són perilloses pels lactants, però que tampoc tenen cap valor profilàctic contra la malària. La cloroquina pot ser prescrita amb seguretat als infants, sense efectes adversos d'importància sempre que es respecti la posologia indicada.[66] Estudis amb ratolins han mostrat que la cloroquina etiquetada radioactivament passa ràpidament a través de la placenta i s'acumula en els ulls del fetus on hi pot romandre fins a cinc mesos després que el fàrmac s'hagi eliminat de la resta del cos.[67][68] Alguns experts creuen que les evidències existents sobre lesions oculars tòxiques en nens exposats in utero als antimalàrics basades en anomalies electroretinografiques són poc concloents.[69] Es recomana, però, a les dones embarassades o que planegin estar-hi no viatjar a regions amb alt risc de contreure la malària.[64]

Vellesa modifica

No hi ha proves suficients per determinar si la cloroquina és segura per les persones més grans de 65 anys. No obstant això, el fàrmac és en bona part eliminat pels ronyons i la seva toxicitat s'ha de supervisar acuradament en individus amb funcions renals baixes.[67] Amb independència de la seva edat, la dosi recomanable per les persones que tenen un índex de filtrat glomelular de 10–20 ml/min ha de ser igual o inferior a 50 mg/dia i l'administració de cloroquina està contraindicada si dit índex és <10 ml/min. En malalts que pateixen una insuficiència renal important es pot produir una alta concentració plasmàtica del medicament, la qual provoca pancitopènia (disminució simultània de la quantitat circulant de glòbuls blancs, glòbuls vermells i plaquetes) simptomàtica, anèmia megaloblàstica i dermatitis exfoliativa intensa.[70]

Interaccions amb altres fàrmacs modifica

  • Els antiàcids poden reduir l'absorció de cloroquina si es prenen amb menys de 4 hores de diferència.
  • La cimetidina pot inhibir el metabolisme de la cloroquina incrementant-ne els nivells en el cos, mentre que la ranitidina[71] no altera la seva farmacodinàmica.[72]
  • Els nivells d'ampicil·lina en el cos disminueixen si es pren coloroquina menys de 2 hores després de l'administració de l'antibiòtic. La cloroquina redueix la biodisponibilitat de les penicil·lines en general i també la del metotrexat en els malalts d'artritis reumatoide que reben aquest fàrmac.[73]
  • Els nivells plasmàtics de ciclosporina poden augmentar degut a la presència de cloroquina.[74]
  • Risc incrementat de convulsions si es pren juntament amb mefloquina o proguanil.[75]
  • L'associació de cloroquina i primaquina[76] incrementa significativament el nivell plasmàtic d'aquesta darrera substància, un fet potencialment perillós per les persones amb deficiència de G6PD.[77]
  • A nivell cel·lular, la cloroquina incrementa notablement el temps d'excreció de la digoxina i de la digitoxina,[78] un fet a tenir en compte si el fàrmac s'administra a persones tractades amb aquests heteròsids i que comporta un control rigorós, ja que podria ser causa d'una intoxicació digitàlica.[79]

Sobredosi modifica

La cloroquina és molt perillosa en cas de sobredosi.[80] Estudis publicats l'any 1961 van mostrar que tres nens que havien patit sobredosi van morir en menys de 2.5 hores després de prendre el medicament. Mentre que el grau de sobredosi no va ser descrit, se sap que l'índex terapèutic de la cloroquina és baix.[81] Els símptomes d'una sobredosi inclouen mal de cap, somnolència, vestibulopatia neurotòxica,[82] trastorns visuals, nàusees i vòmits, col·lapse cardiovascular, convulsions i aturada respiratòria i cardíaca sobtada.[67] No existeix cap antídot contra la intoxicació per cloroquina. Dosis altes del fàrmac tenen un efecte cardiotòxic que indueix un blocatge auriculoventricular que pot ser causa d'arrítmia incontrolable i aturada cardíaca subsegüent.[83] L'administració precoç endovenosa d'emulsions lipídiques ha demostrat ser útil per limitar dita cardiotoxicitat en sobredosis molt serioses.[84] En cas d'hipopotassèmia greu amb alteracions significatives en l'ECG cal a més la infusió endovenosa controlada de bicarbonat sòdic al 8,4%.[85] La absorció de la cloroquina en el tub digestiu és del 90% i es produeix de forma molt ràpida (pic sèric a las 1,5-3 h de la ingesta), sent el carbó actiu el producte idoni per reduir-la eficaçment.[86] Valors en sang de la substància per sobre de 3 μg/ml són potencialment letals. Per tal de quantificar amb una alta sensibilitat els nivells de cloroquina i dels seus metabòlits en sang total, sang seca i plasma s'han desenvolupat mètodes analítics basats en l'espectrometria de masses en tàndem acoblada a la cromatografia de líquids.[87]

La mortalitat global de la intoxicació per cloroquina amb un tractament adequat (adrenalina, ventilació mecànica i diazepam) és d'un 10%. Una ingesta superior a 5 g, la hipotensió greu (pressió arterial sistólica <80 mmHg) i la prolongació del complex QRS (>0,20 s) en l'ECG són fets indicadors d'un mal pronòstic.[88]

En alguns casos, dosis excessives de cloroquina provoquen psicosis agudes.[89] Eventualment, els trastorns psíquics són producte d'una reacció adversa particular a dosis correctes del fàrmac i es poden agreujar amb la presa de medicaments psicotròpics per tractar la simptomatologia inicial.[90]

Un derivat de la cloroquina aprovat l'any 1955, la hidroxicloroquina (que difereix de la cloroquina només per la substitució d'un hidroxietil per un etil en el grup amino terciari de la cadena lateral del compost), té una vida mitjana llarga (de 32 a 56 dies) en la sang i un gran volum de distribució (580–815 L/kg).[91] Els rangs terapèutic, tòxic i letal són usualment definits com de 0.03 a 15 mg/L, 3.0 a 26 mg/L i 20 a 104 mg/L, respectivament. Tanmateix, la tolerància individual a la cloroquina pot variar més del que es pensava anteriorment.[91]

La intoxicació aguda conjunta per cloroquina i proguanil pot ser causa d'una aplàsia medul·lar greu.[92]

Resistència modifica

Des del primer cas documentat de resistència a la cloroquina en la dècada de 1950 per part de P. falciparum, soques resistents[93] han aparegut al llarg de l'Àfrica Occidental i Oriental, Sud-est asiàtic i en l'Amèrica del Sud. L'eficàcia de la cloroquina contra P. falciparum ha minvat a mesura que les soques resistents del paràsit han anat evolucionant. Neutralitzen l'acció del fàrmac mitjançant un mecanisme que drena cap a fora la cloroquina que es troba als seus vacúols digestius.[94] Els plasmodis resistents expulsen cloroquina 40-50 vegades més ràpidament que els normals.[95] Les mutacions relacionades amb la resistència afecten proteïnes de membrana dels vacúols digestius, sent crítiques aquelles mutacions del P. falciparium relacionades amb el gen PfCRT (de l'anglès P. falciparum chloroquine resistance transporter).[96][97] La proteïna mutada, però no en la seva forma natural, transporta cloroquina quan és expressada en oòcits de Xenopus laevis i es creu que media el pas de la cloroquina des del seu lloc d'acció fins al vacúol digestiu.[98]

Algunes substàncies que han revertit amb èxit la resistència a la cloroquina en la malària són clorfenamina,[99] gefitinib,[100] imatinib,[101] tariquidar[102] i zosuquidar.[103] Una línia de recerca que ha aconseguit resultats prometedors davant les soques cloroquina-resistents és la síntesi de nous agents antipalúdics formats per la combinació de cloroquina o dels seus derivats i sals de diversos metalls, com ara el ruteni o l'or, amb el propòsit de crear composts que tinguin estructures moleculars que no puguin ser reconegudes pels paràsits.[104] També es treballa en el desenvolupament d'una metodologia genèrica que possibiliti l'elaboració de fàrmacs basats en les diferents propietats quirals de la cloroquina i anàlegs. Les dades obtingudes in vitro i in vivo indiquen que els (S)-isòmers de dites substàncies sòn mès actius contra les formes resistents del P. falciparum que els (R)-isomers.[105] Alguna molècula dissenyada d'aquesta manera es considera candidata a fer assajos preclínics i ja es troba sota avaluació toxicofarmacològica.[106]

Hi ha especialistes que opinen que la presa de dosis molt altes de cloroquina (tres vegades superiors a les habituals) pot ser eficaç davant els problemes de resistència, sempre que siguin administrades -per raons farmacodinàmiques, farmacocinètiques i de seguretat- en forma de preparats d'alliberació lenta.[107]

Farmacologia modifica

  • Absorció: ràpida i quasi completa.
  • Distribució: àmpliament distribuïda en els teixits i líquids corporals.[108]
  • Unió a proteïnes plasmàtiques: ~55%.[109]
  • Metabolisme: Parcialment hepàtic per produir desetilcloroquina,[110] el metabòlit principal.
  • Excreció: Orina (≥50% de la substància excretada sense modificacions). L'acidificació de l'orina augmenta l'eliminació del fàrmac.

La cloroquina té un volum de distribució gran perquè es difon en el teixit adipós del cos. La cloroquina i altres quinines relacionades amb aquest fàrmac s'han associat amb casos de toxicitat retinal, especialment quan es subministra en dosis més elevades durant temps més llargs.[111] L'acumulació del fàrmac pot donar lloc a dipòsits que poden conduir a la visió borrosa i la ceguesa. Es recomanen visites rutinàries a un oftalmòleg en cas de tractament prolongat.[112]

La cloroquina és també un agent lisosomotròpic, que vol dir que s'acumula preferentment en els lisosomes de les cèl·lules del cos. El pKa pel nitrogen de la quinolina de la cloroquina és 8,5; el que significa que està aproximadament 10% desprotonat a pH fisiològic (7,4) tal com es calcula amb l'equació de Henderson-Hasselbalch. Aquest percentatge baixa fins a aproximadament 0,2% a pH lisosòmic de 4,6. Com que la forma desprotonada és més permeable a les membranes que la forma protonada, el compost queda atrapat en els lisosomes.[113]

Es creu que el caràcter lisosomotròpic de la cloroquina és el causant de gran part de la seva activitat antimalàrica; el fàrmac es concentra en el vacúol alimentari àcid del paràsit on interfereix amb processos essencials. Les seves propietats lisosomotròpiques també permeten el seu ús en experiments in vitro per estudiar malalties relacionades amb lípids intracel·lulars,[114][115] o fenòmens d'autofàgia i d'apoptosi.[116]

Mecanisme d'acció modifica

Antimalàric modifica

Dins els glòbuls vermells, el paràsit de la malària, que es troba llavors en la seva etapa del cicle de vida asexual,ha de degradar l'hemoglobina per adquirir els aminoàcids essencials, que el paràsit requereix per construir la seva pròpia proteïna i pel metabolisme energètic. La digestió es porta a terme en un vacúol de la cèl·lula parasitària.[117]

L'hemoglobina està formada per una unitat proteica (digerida pel paràsit) i una unitat hemo (que el paràsit no utilitza). Durant aquest procés, el paràsit allibera el grup hemo tòxic i soluble. El fragment hemo consisteix en un anell de porfirina anomenat Fe (II)-protoporfirina IX (FP). Per evitar la destrucció cel·lular per part d'aquesta molècula, el paràsit biocristal·litza el grup hemo per formar hemozoïna, una molècula que no és tòxica. L'hemozoïna s'acumula al vacúol digestiu en forma de cristalls insolubles.[118]

La cloroquina entra als glòbuls vermells mitjançant difusió simple, inhibint el funcionament del vacúol digestiu de la cèl·lula paràsitaria. Aleshores la cloroquina és protonada (a CQ2+) degut al pH àcid (4,7) del vacúol, fet que impedeix que la cloroquina surti del vacúol per difusió. La cloroquina s'uneix a les molècules d'hemozoïna prevenint la biocristal·lització de grups hemo, resultant en l'acumulació de grups hemo lliures, tòxics. La cloroquina s'uneix al grup hemo (o FP) per formar el complex FP-cloroquina; Aquest complex és molt tòxic per a la cèl·lula i altera la funció de la membrana. L'acció tòxica de FP-cloroquina i FP resulta en la lisi cel·lular i en última instància l'autodigestió cel·lular del paràsit. En essència, la cèl·lula paràsitaria s'ofega en els seus propis productes metabòlics.[119] Per tant, els paràsits que no formen hemozoïna són resistents a la cloroquina.[120]

Altres modifica

La cloroquina inhibeix la captació de tiamina,[121] actuant específicament sobre la proteïna de transport SLC19A3.[122] Aquest fet podria ser l'explicació d'alguns dels efectes no desitjats del fàrmac i suggereix que un suplement de tiamina seria una mesura útil per evitar-los.

En l'artritis reumatoide, la cloroquina actua inhibint la proliferació de limfòcits, l'acció de la fosfolipasa A2, l'alliberament d'enzims per part dels ribosomes, l'alliberament d'espècies reactives de l'oxigen per part dels macròfags i la producció de IL-1.[123] En tractaments perllongats és convenient realitzar controls oftalmològics específics per tal de detectar precoçment l'aparició de retinopatia tòxica.[124]

Sent un fàrmac d'utilitat per tractar malalties tropicals febrils, s'ha avaluat l'eficàcia de la cloroquina contra la infecció pel virus Chikungunya.[125] Encara que in vitro té capacitat inhibitòria davant el VCHIK, emprat com a tractament profilàctic en primats no humans augmenta la replicació del virus i retarda la resposta cel·lular/humoral. En humans infectats, el tractament curatiu amb cloroquina disminueix els nivells de citocines i altera les reaccions immunes adaptatives, sense cap efecte supressor sobre la càrrega viral perifèrica (quantitat de VCHIKs en sang).[126] La idea d'emprar la cloroquina com a medicament antivíric fou proposada per primera vegada l'any 2003.[127]

Una combinació d'hidroxicloroquina i doxiciclina ha demostrat ser eficaç en determinats casos d'endocarditis provocada per la forma crònica de la febre Q que no milloren amb altres medicaments.[128] La cloroquina, administrada conjuntament amb minociclina (un antibiótic del grup de las tetraciclines), és una bona alternativa terapèutica en casos d'afectació cerebroespinal per la malaltia de Whipple (un tipus d'infecció crònica pel bacil Tropheryma whipplei)[129] refractaris a diversos fàrmacs.[130]

En models murins, el fàrmac inhibeix de forma significativa la transmissió vertical del virus del Zika i el consegüent desenvolupament de microcefàlia.[131] La cloroquina redueix eficaçment la capacitat infecciosa del ZIKV, segons experiments realitzats en cultius de cèl·lules precursores neurals humanes i es creu que, sola o combinada amb inhibidors de l'ARN-polimerasa viral com ara el sofosbuvir, podria formar part de futurs tractaments contra el virus.[132] D'igual manera, afegint-la a cultius cel·lulars animals aconsegueix inhibir la infecció i proliferació del SARS-coronavirus en ells, abans i després de ser exposats al virus.[133]

Alguns estudis indiquen que l'administració de cloroquina a mares infectades pel VIH també disminueix la capacitat de transmissió vertical d'aquest virus.[134]

In vitro, les propietats proapoptòsiques de la cloroquina tenen activitat contra cultius cel·lulars de colangiocarcinoma (càncer de les vies biliars) al induir un alt grau d'estrès en el seu reticle endoplasmàtic, fet que podria ser d'interès terapèutic per tractar aquest tipus de neoplàsia.[135] Experimentalment, la cloroquina augmenta la sensibilitat de les cèl·lules del glioblastoma davant el tractament quimio i radioteràpic, una característica potencialment beneficiosa encara no validada per assajos clínics.[136] Dit efecte d'increment de sensibilitat a la radioteràpia s'ha observat també en cultius de cèl·lules de càncer vesical pertanyents a línies moleculars diferents.[137] Pel que fa als tumors de mama d'alta agressivitat i immunohistoquímicament HER2 positius,[138] l'addició de cloroquina restaura la sensibilitat de les cèl·lules neoplàsiques al trastuzumab (Herceptin®)[139] en casos refractaris.[140] El fet que la cloroquina i la hidroxicloroquina siguin els únics fàrmacs inhibidors de l'autofàgia aprovats per la FDA ha comportat que hagin estat àmpliament emprats en molts treballs per determinar si el blocatge autofàgic té un paper beneficiós en el tractament antineoplàstic o no i si l'ús d'aquests compostos millora les teràpies existents sense risc. Hi ha autors que no qüestionen l'activitat positiva de la cloroquina, sola o en unió d'altres medicaments, en la regressió tumoral; però posen l'accent sobre les efectes adversos que s'han observat in vivo i in vitro, incloent la desorganització de l'aparell de Golgi i de les xarxes endolisosomals i recomanen precaució a l'hora d'interpretar els resultats de les esmentades investigacions.[141] S'han efectuat estudis -els quals deixen a banda l'impacte de les reaccions no desitjades en el malalt- indicatius del fet que els tractaments antitumorals, siguin quimioteràpics o radioteràpics, que incorporen cloroquina o hidroxicloroquina en les seves pautes tenen una millor resposta que els que no utilitzen aquests compostos com a inhibidors de l'autofàgia.[142]

Diversos anàlegs de la cloroquina mostren in vitro una potent activitat anti-Pneumocystis, una qualitat que podria ser utilitzable en el maneig de les pneumònies provocades per aquests fongs.[143]

Darreres investigacions modifica

La cloroquina i els seus anàlegs estructurals més propers, de forma aïllada o en unió a altres productes farmacèutics, s'han avaluat en múltiples assajos clínics dirigits a la recerca d'una medicació efectiva contra els efectes de la COVID-19.[144][145] L'OMS, que segueix atentament els avenços d'aquestes investigacions, declarà a principis del mes de maig de 2020 que l'absència de dades concloents no permet determinar la utilitat específica d'aquests antipalúdics en la prevenció o tractament de la nova síndrome.[146] Cal no oblidar, si no es volen adoptar decisions precipitades sobre el seu ús clínic en les infeccions pel SARS-COV-2, el fet que -malgrat tots els coneixements acumulats al llarg de les darreres dècades- la cloroquina mai ha estat seleccionada com a tractament antivíric definitiu en éssers humans a causa de l'impossibilitat de reproduir de forma fefaent in vivo totes les propietats que mostra in vitro.[147] Per una altra banda, molts dels seus possibles mecanismes d'acció farmacològica contra aquest virus no han estat investigats fins ara.[148][149]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Aralen Phosphate». The American Society of Health-System Pharmacists. [Consulta: Dec 2, 2015].
  2. ↑ Houpt, E; Hung, CC; Petri, W «Entamoeba histolytica (Amebiasis)» (en anglès). Monograph, Antimicrobe.org, 2010, pàgs: 8 [Consulta: 11 abril 2020].
  3. ↑ AEMPS «Resochín 155 mg» (en castellà). Ficha técnica, 2016 Jul; FT 15.797 (rev), pàgs: 10 [Consulta: 22 juliol 2018].
  4. ↑ Pérez Gutiérrez, S; Borrero Martín, JJ; Chinchón Lara, I; Vargas Lebrón, C; et al «Miopatía por cloroquina» (en castellà). Rev Esp Patol, 2004 Jul-Set; 37 (3), pp: 321-324. ISSN 1988-561X [Consulta: 25 febrer 2020].
  5. ↑ Krzeminski, P; Lesiak, A; Narbutt, J «Seizures as a rare adverse effect of chloroquine therapy in systemic lupus erythematosus patients: a case report and literature survey» (en anglès). Adv Dermatol Allergol, 2018; 35 (4), pp: 429–430. ISSN 2299-0046. DOI: 10.5114/ada.2018.77675 [Consulta: 25 febrer 2020].
  6. ↑ Wiltz SA, Crawford P, Nichols W, Hayes M «Clinical inquiries. What is the most effective and safe malaria prophylaxis during pregnancy?» (en anglès). J Fam Pract, 2008 Gen; 57 (1), pp: 51-53. ISSN 1533-7294. PMID: 18171572 [Consulta: 8 agost 2018].[Enllaç no actiu]
  7. ↑ Shreekant D, Bhimanna K «4-aminoquinolines: An Overview of Antimalarial Chemotherapy» (en anglès). Med Chem, 2016; 6, pp: 1-11. ISSN 2161-0444. DOI: 10.4172/2161-0444.1000315 [Consulta: 21 juliol 2018].
  8. ↑ Zumla, Alimuddin I.; Cook, Gordon C. Protozoan Infections, A: Manson's tropical diseases (en anglès). 22nd. [Edinburgh]: Saunders, 2009, p. 1240. ISBN 9781416044703. 
  9. ↑ «WHO Model Lists of Essential Medicines» (en anglès). World Health Organization. [Consulta: 5 novembre 2015].
  10. ↑ WHO/MSH. «International Drug Price Indicator Guide-2014 (Frye JE, Ed.)». [Consulta: 18 agost 2015].
  11. ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2020.
  12. ↑ Plowe, CV «Antimalarial drug resistance in Africa: strategies for monitoring and deterrence». Curr Top Microbiol Immunol, 295, 2005, pàg. 55–79. ISBN 3-540-25363-7. DOI: 10.1007/3-540-29088-5_3. PMID: 16265887.
  13. ↑ Uhlemann AC, Krishna S «Antimalarial multi-drug resistance in Asia: mechanisms and assessment». Curr Top Microbiol Immunol, 295, 2005, pàg. 39–53. DOI: 10.1007/3-540-29088-5_2. PMID: 16265886.
  14. ↑ Arguin, PM; Tan, KR «Malaria» (en anglès). A: Health Information for International Travel - “Yellow Book”, Chap. 3; Infectious Diseases Related to Travel. CDC, 2017; Jun 12, pàgs: 20. ISSN 0095-3539 [Consulta: 18 agost 2018].
  15. ↑ PubChem «Atovaquone» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jul 14; CID 74989 (rev), pàgs: 55 [Consulta: 21 juliol 2018].
  16. ↑ Patel, JC «Chloroquine in the treatment of amoebic liver abscess» (en anglès). Br Med J, 1953 Abr 11; 1 (4814), pp: 811-813. ISSN 0007-1447. PMC: 2015979. PMID: 13032509 [Consulta: 21 juliol 2018].
  17. ↑ Shenoy VP, Vishwanath S, Indira B, Rodrigues G «Hepato-pulmonary amebiasis: a case report» (en anglès). Braz J Infect Dis, 2010; 14 (4), pp: 372-373. ISSN 1678-4391. DOI: 10.1016/S1413-8670(10)70077-5. PMID: 20963322 [Consulta: 8 agost 2018].[Enllaç no actiu]
  18. ↑ PubChem «Metronidazole» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jul 14; CID 4173 (rev), pàgs: 100 [Consulta: 21 juliol 2018].
  19. ↑ Restrepo Suarez, JF «Antimaláricos en el tratamiento de la artritis reumatoidea» (en castellà). Rev Col Reumatol, 1999 Jun; 6 (2), pàgs: 5. ISSN 0121-8123 [Consulta: 22 juliol 2018].
  20. ↑ Yokogawa N, Eto H, Tanikawa A, Ikeda T, et al «Effects of Hydroxychloroquine in Patients With Cutaneous Lupus Erythematosus: A Multicenter, Double-Blind, Randomized, Parallel-Group Trial» (en anglès). Arthritis Rheumatol, 2017 Abr; 69 (4), pp: 791-799. ISSN 2326-5205. DOI: 10.1002/art.40018. PMID: 27992698 [Consulta: 22 juliol 2018].
  21. ↑ Aguirre LM, Toro AM, Del Rio DY, Ruiz AC «Lupus erythematosus tumidus in childhood treated with antimalarials» (en anglès). CES Med, 2018 Maig-Ag; 32 (2), pp: 141-149. ISSN 2215-9177. DOI: 10.21615/cesmedicina.32.2.7 [Consulta: 26 setembre 2019].
  22. ↑ Rodriguez-Caruncho C, Bielsa Marsol, I «Antipalúdicos en dermatología: mecanismo de acción, indicaciones y efectos secundarios» (en castellà). Actas Dermosifiliogr, 2014 Abr; 105 (3), pp: 243-252. ISSN 1578-2190. DOI: 10.1016/j.ad.2012.10.005. PMID: 24656224 [Consulta: 26 setembre 2019].
  23. ↑ Kim, KN «Treatment of juvenile rheumatoid arthritis» (en anglès). Korean J Pediatr, 2010 Nov; 53 (11), pp: 936–941. DOI: 10.3345/kjp.2010.53.11.936. PMC: 3012273. PMID: 21218015 [Consulta: 22 juliol 2018].
  24. ↑ PubChem «Hydroxychloroquine» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Nov 24; CID 3652 (rev), pàgs: 37 [Consulta: 1r desembre 2018].
  25. ↑ Floris A, Piga M, Mangoni AA, Bortoluzzi A, et al «Protective Effects of Hydroxychloroquine against Accelerated Atherosclerosis in Systemic Lupus Erythematosus» (en anglès). Mediators Inflamm, 2018 Feb 18; 2018, pp: 3424136. Arxivat de l'original el 2 de desembre 2018. DOI: 10.1155/2018/3424136. PMC: 5835241. PMID: 29670462 [Consulta: 1r desembre 2018].
  26. ↑ Page, EH «Photosensitivity» (en anglès). Reactions to Sunlight. MSD Manuals, Merck Sharp & Dohme Corp, 2018; Feb (rev), págs: 5 [Consulta: 12 desembre 2018].
  27. ↑ Danza, Á; Graña, D; Goñi, M; Vargas, A; Ruiz-Irastorza, G «Hidroxicloroquina en el tratamiento de las enfermedades autoinmunes sistèmicas» (en castellà). Rev Med Chile, 2016 Feb; 144 (2), pp: 232-240. ISSN 0034-9887. DOI: 10.4067/S0034-98872016000200012 [Consulta: 12 desembre 2018].
  28. ↑ Giraldo, P «Síndrome antifosfolipídico» (en castellà). OrphaNet, 2011; Abr 22 (rev), pàgs: 7 [Consulta: 24 juliol 2018].
  29. ↑ Sciascia S, Radin M, Bazzan M, Roccatello D «Novel diagnostic and therapeutic frontiers in thrombotic anti-phospholipid syndrome» (en anglès). Intern Emerg Med, 2017 Feb; 12 (1), pp: 1-7. ISSN 1828-0447. DOI: 10.1007/s11739-016-1596-2. PMID: 28044251 [Consulta: 24 juliol 2018].
  30. ↑ Bucciarelli, S «Síndrome antifosfolipídico catastrófico -Tesi doctoral-» (en castellà). Departament de Medicina. Universitat de Barcelona, 2006; Jul, pàgs: 146. ISBN 9788469065839 [Consulta: 7 març 2019].
  31. ↑ Hindi Z, Hussein M, Gad A, Khaled AA, Zahoor T «The role of hydroxychloroquine in catastrophic antiphospholipid syndrome case: Series of two case reports and review of literature» (en anglès). SAGE Open Med Case Rep, 2018 Jun 26; 6, pp: 2050313X18782808. DOI: 10.1177/2050313X18782808. PMC: 6055236. PMID: 30046446 [Consulta: 7 març 2019].
  32. ↑ Both T, Dalm VA, van Hagen PM, van Daele PL «Reviewing primary Sjögren's syndrome: beyond the dryness - From pathophysiology to diagnosis and treatment» (en anglès). Int J Med Sci, 2017 Feb 23; 14 (3), pp: 191-200. DOI: 10.7150/ijms.17718. PMC: 5370281. PMID: 28367079 [Consulta: 26 octubre 2018].
  33. ↑ Hile GA, Lowe L, Kahlenberg JM «Cutaneous purpura of Sjögren syndrome successfully treated with hydroxychloroquine» (en anglès). JAAD Case Rep, 2017 Jul 18; 3 (4), pp: 326-328. DOI: 10.1016/j.jdcr.2017.04.011. PMC: 5517835. PMID: 28752122 [Consulta: 1r desembre 2018].
  34. ↑ Wang SQ, Zhang LW, Wei P, Hua H «Is hydroxychloroquine effective in treating primary Sjogren's syndrome?: a systematic review and meta-analysis» (en anglès). BMC Musculoskelet Disord, 2017 Maig 12; 18 (1), pp: 186. DOI: 10.1186/s12891-017-1543-z. PMC: 5427554. PMID: 28499370 [Consulta: 26 octubre 2018].
  35. ↑ Vashisht P, Bansal P, Goyal A, Hearth Holmes MP «Sweet Syndrome» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2020 Feb 15; NBK431050 (rev), pàgs: 5. PMID: 28613704 [Consulta: 5 març 2020].
  36. ↑ Manzo C, Pollio N, Natale M «Sweet’s Syndrome Following Therapy with Hydroxychloroquine in a Patient Affected with Elderly-Onset Primary Sjogren's Syndrome» (en anglès). Medicines (Basel), 2019 Nov 15; 6 (4), pii: E111. DOI: 10.3390/medicines6040111. PMC: 6963767. PMID: 31731586 [Consulta: 5 març 2020].
  37. ↑ Liu, LU; Phillips, J; Bonkovsky H; Porphyrias Consortium of the Rare Diseases Clinical Research Network «Familial Porphyria Cutanea Tarda» (en anglès). GeneReviews® [Internet], 2018 Set 8; NBK143129 (rev), pàgs: 16. PMID: 23741761 [Consulta: 1r desembre 2018].
  38. ↑ Singal AK, Kormos-Hallberg C, Lee C, Sadagoparamanujam VM, et al «Low-Dose Hydroxychloroquine is as Effective as Phlebotomy in Treatment of Patients with Porphyria Cutanea Tarda» (en anglès). Clin Gastroenterol Hepatol, 2012 Des; 10 (12), pp: 1402-1409. DOI: 10.1016/j.cgh.2012.08.038. PMC: 3501544. PMID: 22985607 [Consulta: 1r desembre 2018].
  39. ↑ LiverTox: Clinical and Research Information on Drug-Induced Liver Injury [Internet] «Hydroxychloroquine» (en anglès). National Institute of Diabetes and Digestive and Kidney Diseases, Bethesda (MD), 2018 Mar 25; NBK548738 (rev), pàgs: 8. PMID: 31644047 [Consulta: 3 novembre 2019].
  40. ↑ 40,0 40,1 40,2 40,3 40,4 «DailyMed - CHLOROQUINE- chloroquine phosphate tablet CHLOROQUINE- chloroquine phosphate tablet, coated». [Consulta: 3 novembre 2015].
  41. ↑ Aghahowa SE, Obianwu HO, Isah AO, Arhewoh IM «Chloroquine-induced Pruritus» (en anglès). Indian J Pharm Sci, 2010 Maig; 72 (3), pp: 283-289. PMID: 21188034. DOI: 10.4103/0250-474X.70471. PMC: 3003158 [Consulta: 1r maig 2020].
  42. ↑ Horta-Baas, G «Chloroquine-induced Oral Mucosal Hyperpigmentation and Nail Dyschromia» (en anglès/castellà). Reumatol Clin, 2018 Maig-Jun; 14 (3), pp: 177-178. ISSN 1885-1398. DOI: 10.1016/j.reuma.2017.06.003. PMID: 28720309 [Consulta: 1r maig 2020].
  43. ↑ de Andrade BA, Padron-Alvarado NA, Muñoz-Campos EM, Morais TL, Martinez-Pedraza R «Hyperpigmentation of hard palate induced by chloroquine therapy» (en anglès). J Clin Exp Dent, 2017 Des 1; 9 (12), pp: e1487-e1491. DOI: 10.4317/jced.54387. PMC: 5794129. PMID: 29410767 [Consulta: 23 juliol 2018].
  44. ↑ Nair PA, Patel T «Palmoplantar exfoliation due to chloroquine» (en anglès). Indian J Pharmacol, 2017 Mar-Abr; 49 (2), pp: 205-207. DOI: 10.4103/ijp.IJP_659_16. PMC: 5497445. PMID: 28706336 [Consulta: 23 juliol 2018].
  45. ↑ Duman H, Topal IO, Kocaturk E, Cure K, Mansuroglu I «Acute generalized exanthematous pustulosis induced by hydroxychloroquine: a case with atypical clinical presentation» (en anglès). An Bras Dermatol, 2017 Maig-Jun; 92 (3), pp: 404-406. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20175561. PMC: 5514588. PMID: 29186260 [Consulta: 23 juliol 2018].
  46. ↑ Pai SB, Sudershan B, Kuruvilla M, Kamath A, Suresh PK «Hydroxychloroquine-induced erythroderma» (en anglès). Indian J Pharmacol, 2017 Gen-Feb; 49 (1), pp: 132-134. DOI: 10.4103/0253-7613.201027. PMC: 5351229. PMID: 28458440 [Consulta: 16 març 2019].
  47. ↑ Balamurugesan K, Davis P, Ponprabha R, Sarasveni M «Chloroquine induced urticaria: A newer adverse effect» (en anglès). J Family Med Prim Care, 2019 Jul; 8 (7), pp: 2545-2547. DOI: 10.4103/jfmpc.jfmpc_413_19. PMC: 6691426. PMID: 31463294 [Consulta: 21 setembre 2019].
  48. ↑ Tejera Santana, M; O'Shanahan Navarro, G; García Oliva, I; Hernández Obregón, D; Borges Trujillo, R «Recomendaciones actuales en el screening de la toxicidad ocular por antipalúdicos» (en castellà). Arch Soc Canar Oftal, 2015; 26, pp: 17-23. ISSN 0211-2698. Arxivat de l'original el 23 de juliol 2018 [Consulta: 22 juliol 2018].
  49. ↑ Pasaoglu I, Onmez FE «Macular toxicity after short-term hydroxychloroquine therapy» (en anglès). Indian J Ophthalmol, 2019 Feb; 67 (2), pp: 289-292. ISSN 1998-3689. DOI: 10.4103/ijo.IJO_732_18. PMID: 30672499 [Consulta: 18 febrer 2019].
  50. ↑ Ahn SJ, Joung J, Lee SH, Lee BR «Intravitreal dexamethasone implant therapy for the treatment of cystoid macular oedema due to hydroxychloroquine retinopathy: a case report and literature review» (en anglès). BMC Ophthalmol, 2018 Des 6; 18 (1), pp: 310. DOI: 10.1186/s12886-018-0985-x. PMC: 6282365. PMID: 30522457 [Consulta: 20 desembre 2018].
  51. ↑ Iglesias Cubero G, Rodriguez Reguero JJ, Rojo Ortega JM «Restrictive cardiomyopathy caused by chloroquine» (en anglès). Br Heart J, 1993 Maig; 69 (5), pp: 451-452. ISSN 0007-0769. PMC: 1025112. PMID: 8518071 [Consulta: 26 agost 2018].
  52. ↑ Lopez-Ruiz N, Uribe CE «Chloroquine cardiomyopathy: beyond ocular adverse effects» (en anglès). BMJ Case Rep, 2014 Set 15; 2014, pii: bcr2014205751. DOI: 10.1136/bcr-2014-205751. PMC: 4166238. PMID: 25225192 [Consulta: 26 agost 2018].
  53. ↑ Mubagwaa, K «Cardiac effects and toxicity of chloroquine: a short update» (en anglès). Int J Antimicrob Agents, 2020; Jun 19, pp: 106057. PMID: 32565195. DOI: 10.1016/j.ijantimicag.2020.106057. PMC: 7303034 [Consulta: 14 juliol 2020].
  54. ↑ Cervera A, Espinosa G, Font J, Ingelmo M «Cardiac toxicity secondary to long term treatment with chloroquine» (en anglès). Ann Rheum Dis, 2001 Mar; 60 (3), pp: 301. ISSN 1468-2060. PMC: 1753564. PMID: 11245140 [Consulta: 26 agost 2018].
  55. ↑ Mahmaljy H, Singhal M «Dilated Cardiomyopathy» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Des 12; NBK441911 (rev), pàgs: 7. PMID: 28722940 [Consulta: 14 abril 2020].
  56. ↑ Di Girolamo F, Claver E, Olivé M, Salazar-Mendiguchía J, et al «Dilated Cardiomyopathy and Hydroxychloroquine-induced Phospholipidosis: From Curvilinear Bodies to Clinical Suspicion» (en anglès). Rev Esp Cardiol (Engl Ed), 2018 Jun; 71 (6), pp: 491-493. ISSN 1885-5857. DOI: 10.1016/j.rec.2017.04.017. PMID: 28528883 [Consulta: 1r desembre 2018].
  57. ↑ Yogasundaram H, Hung W, Paterson ID, Sergi C, Oudit GY «Chloroquine-induced cardiomyopathy: a reversible cause of heart failure» (en anglès). ESC Heart Fail, 2018 Jun; 5 (3), pp: 372-375. DOI: 10.1002/ehf2.12276. PMC: 5933951. PMID: 29460476 [Consulta: 10 gener 2019].
  58. ↑ Antón Vázquez V, Pascual L, Corominas H, Giménez Torrecilla I «Trombocitopenia recurrente inducida por hidroxicloroquina en ausencia de actividad del lupus eritematoso sistémico» (en castellà/anglès). Reumatol Clin, 2017 Set-Oct; 13 (5), pp: 294-296. ISSN 1885-1398. DOI: 10.1016/j.reuma.2016.04.008. PMID: 27263963 [Consulta: 28 gener 2019].
  59. ↑ Choudhary S, McLeod M, Torchia D, Romanelli P «Drug Reaction with Eosinophilia and Systemic Symptoms (DRESS) Syndrome» (en anglès). J Clin Aesthet Dermatol, 2013 Jun; 6 (6), pp: 31–37. ISSN 1941-2789. PMC: 3718748. PMID: 23882307 [Consulta: 26 juliol 2018].
  60. ↑ Arora, A; Mohamed, MA; Thompson, AD «Addressing DRESS: A Case of a Hydroxychloroquine-Induced Reaction» (en anglès). Consultant, 2017 Nov; 57 (11), pp: 648-650. ISSN 0010-7069 [Consulta: 26 juliol 2018].
  61. ↑ Bogaczewicz, A; Sobów, T «Psychiatric adverse effects of chloroquine» (en anglès). Psychiatr Psychol Klin, 2017; 17 (2), pp: 111–114. ISSN 1644-6313. DOI: 10.15557/PiPK.2017.0012 [Consulta: 28 octubre 2018].
  62. ↑ Germain, D «Enfermedad de Fabry» (en castellà). Orphanet, 2012 Mar; ORPHA:324 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 25 novembre 2018].
  63. ↑ Albay D, Adler SG, Philipose J, Calescibetta CC, et al «Chloroquine-induced lipidosis mimicking Fabry disease» (en anglès). Mod Pathol, 2005 Maig; 18 (5), pp: 733-738. ISSN 1530-0285. DOI: 10.1038/modpathol.3800344. PMID: 15605079 [Consulta: 25 novembre 2018].
  64. ↑ 64,0 64,1 «Malaria - Chapter 3 - 2016 Yellow Book | Travelers' Health | CDC». [Consulta: 11 novembre 2015].
  65. ↑ Ogunbona FA, Onyeji CO, Bolaji OO, Torimiro SE «Excretion of chloroquine and desethylchloroquine in human milk» (en anglès). Br J Clin Pharmacol, 1987 Abr; 23 (4), pp: 473-476. ISSN 0306-5251. PMC: 1386098. PMID: 3580253 [Consulta: 5 agost 2018].
  66. ↑ Comité de Medicamentos de la AEP «Cloroquina» (en castellà). Pediamécum, 2015; Ag, pàgs: 7. ISSN 2531-2464 [Consulta: 5 agost 2018].
  67. ↑ 67,0 67,1 67,2 «ARALEN® CHLOROQUINE PHOSPHATE, USP». [Consulta: 11 maig 2015].
  68. ↑ Ullberg S, Lindquist NG, Sjòstrand SE «Accumulation of chorioretinotoxic drugs in the foetal eye» (en anglès). Nature, 1970 Set 19; 227 (5264), pp: 1257-1258. ISSN 0028-0836. PMID: 5452818 [Consulta: 22 juliol 2018].
  69. ↑ Osadchy, A; Ratnapalan, T; Koren, «Ocular Toxicity in Children Exposed in Utero to Antimalarial Drugs: Review of the Literature» (en anglès). J Rheumatol, 2011 Des; 38 (12), pp: 2504-2508. ISSN 0315-162X. DOI: 10.3899/jrheum.110686. PMID: 22002012 [Consulta: 10 juliol 2020].
  70. ↑ Thorogood N, Atwal S, Mills W, Jenner M, et al «The risk of antimalarials in patients with renal failure» (en anglès). Postgrad Med J, 2007 Des; 83 (986), pp: e8. DOI: 10.1136/pgmj.2007.063735. PMC: 2750932. PMID: 18057166 [Consulta: 25 novembre 2018].
  71. ↑ PubChem «Ranitidine» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Oct 20; CID 3001055 (rev), pàgs: 88 [Consulta: 28 octubre 2018].
  72. ↑ Kiang, TKL; Wilby, KJ; Ensom, MHH «Pharmacokinetic Drug Interactions Affecting Antimalarials» (en anglès). A: Clinical Pharmacokinetic and Pharmacodynamic Drug Interactions Associated with Antimalarials, Chapter 4. Springer Nature, 2014; Nov 10, pp: 41. ISBN 978-3-319-10526-0. DOI: 10.1007/978-3-319-10527-7 [Consulta: 18 agost 2018].
  73. ↑ Seideman P, Albertioni F, Beck O, Eksborg S, Peterson C «Chloroquine reduces the bioavailability of methotrexate in patients with rheumatoid arthritis» (en anglès). Arthritis Rheum, 1994 Jun; 37 (6), pp: 830-833. ISSN 1529-0131. DOI: 10.1002/art.1780370609. PMID: 8003056 [Consulta: 25 setembre 2018].
  74. ↑ Nampoory MR, Nessim J, Gupta RK, Johny KV «Drug interaction of chloroquine with ciclosporin» (en anglès). Nephron, 1992; 62 (1), pp: 108-109. ISSN 2235-3186. DOI: 10.1159/000187007. PMID: 1436274 [Consulta: 25 agost 2018].
  75. ↑ Schiemann R, Coulaud JP, Bouchaud O «Seizures after antimalarial medication in previously healthy persons» (en anglès). J Travel Med, 2000 Maig-Jun; 7 (3), pp: 155–156. ISSN 1708-8305. PMID: 11179947 [Consulta: 24 agost 2018].
  76. ↑ PubChem «Primaquine» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Ag 15; CID 4908 (rev), pàgs: 59 [Consulta: 18 agost 2018].
  77. ↑ Pukrittayakamee S, Tarning J, Jittamala P, Charunwatthana P, et al «Pharmacokinetic Interactions between Primaquine and Chloroquine» (en anglès). Antimicrob Agents Chemother, 2014 Jun; 58 (6), pp: 3354-3359. DOI: 10.1128/AAC.02794-13. PMC: 4068454. PMID: 24687509 [Consulta: 18 agost 2018].
  78. ↑ Griffiths N, Lamb JF, Ogden P «The effects of chloroquine and other weak bases on the accumulation and efflux of digoxin and ouabain in HeLa cells» (en anglès). Br J Pharmacol, 1983 Ag; 79 (4), pp: 877-890. ISSN 0007-1188. PMC: 2044946. PMID: 6652360 [Consulta: 28 octubre 2018].
  79. ↑ Marcucci, C; Sandson, NB; DeCaro, MV; Nicholson, WT «Summary of Chloroquine and Hydroxychloroquine Drug-Drug Interactions» (en anglès). News Update, APSF, 2020; Mar 27, pàgs: 4 [Consulta: 11 maig 2020].
  80. ↑ McKeever, R «Chloroquine/Hydroxychloroquine Overdose» (en anglès). Vis J Emerg Med, 2020; Maig 11, pp: 100777. PMID: 32395638. DOI: 10.1016/j.visj.2020.100777. PMC: 7211615 [Consulta: 16 maig 2020].
  81. ↑ Cann, Howard M.; Verhulst, Henry L. «Fatal acute chloroquine poisoning in children» (en anglès). Pediatrics, 27, 1, 1961, pàg. 95–102. ISSN 0031-4005. PMID: 13690445.
  82. ↑ Chansky, PB; Werth, VP «Accidental hydroxychloroquine overdose resulting in neurotoxic vestibulopathy» (en anglès). BMJ Case Rep, 2017 Abr 12; 2017, pp: bcr2016218786. PMID: 28404567. DOI: 10.1136/bcr-2016-218786. PMC: 5534916 [Consulta: 6 juliol 2020].
  83. ↑ Phipps C, Chan K, Teo F, Ponampalam R «Fatal chloroquine poisoning: a rare cause of sudden cardiac arrest» (en anglès). Ann Acad Med Singapore, 2011 Jun; 40 (6), pp: 296-297. ISSN 0304-4602. Arxivat de l'original el 23 de juliol 2018. PMID: 21779619 [Consulta: 23 juliol 2018].
  84. ↑ ten Broeke R, Mestrom E, Woo L, Kreeftenberg H «Early treatment with intravenous lipid emulsion in a potentially lethal hydroxychloroquine intoxication» (en anglès). Neth J Med, 2016 Jun; 74 (5), pp: 210-214. ISSN 0300-2977. PMID: 27323674 [Consulta: 28 octubre 2018].
  85. ↑ Bethlehem C, Jongsma M, Korporaal-Heijman J, Yska JP «Cardiac arrest following chloroquine overdose treated with bicarbonate and lipid emulsion» (en anglès). Neth J Med, 2019 Jun; 77 (5), pp: 186-188. ISSN 1872-9061. PMID: 31264584 [Consulta: 12 juliol 2019].
  86. ↑ Wilkinson, R; Mahatane, J; Wade, P; Pasvol, G «Chloroquine Poisoning» (en anglès). BMJ, 1993 Ag 21; 307 (6902), pàg. 504. DOI: 10.1136/bmj.307.6902.504. PMC: 1678788. PMID: 8400953 [Consulta: 6 juliol 2020].
  87. ↑ Kaewkhao K, Chotivanich K, Winterberg M, Day NP, et al «High sensitivity methods to quantify chloroquine and its metabolite in human blood samples using LC-MS/MS» (en anglès). Bioanalysis, 2019; Mar 15 (Epub AoP), pàgs: 26. ISSN 1757-6199. DOI: 10.4155/bio-2018-0202. PMID: 30873854 [Consulta: 24 març 2019].
  88. ↑ Toyas Miazza, C; Sánchez Miret, JI; Aráiz Burdío, JJ; Ferrer Dufol, A «Intoxicación aguda por cloroquina, potencialmente letal» (en castellà). Medicina Intensiva, 2003 Abr; 27 (4), pp: 249-251. ISSN 0210-5691. DOI: 10.1016/S0210-5691(03)79906-9 [Consulta: 23 octubre 2018].
  89. ↑ Zaki SA, Mauskar A, Shanbag P «Toxic psychosis due to chloroquine overdose: a case report» (en anglès). J Vector Borne Dis, 2009 Mar; 46 (1), pp: 81-82. ISSN 0972-9062. PMID: 19326713 [Consulta: 28 octubre 2018].
  90. ↑ Maxwell NM, Nevin RL, Stahl S, Block J, et al «Prolonged neuropsychiatric effects following management of chloroquine intoxication with psychotropic polypharmacy» (en anglès). Clin Case Rep, 2015 Jun; 3 (6), pp: 379–387. DOI: 10.1002/ccr3.238. PMC: 4498847. PMID: 26185633 [Consulta: 28 octubre 2018].
  91. ↑ 91,0 91,1 Molina, D. Kimberley «Postmortem Hydroxychloroquine Concentrations in Nontoxic Cases». The American Journal of Forensic Medicine and Pathology, 33, 1, 2012, pp: 41–42. ISSN 0195-7910. DOI: 10.1097/PAF.0b013e3182186f99. PMID: 21464694.
  92. ↑ Payen C, Monnin L, Pulce C, Descotes J «Bone marrow aplasia following acute poisoning with chloroquine-proguanil» (en anglès). Clin Toxicol (Phila), 2008 Des; 46 (10), pp: 1085-1087. ISSN 1556-3650. DOI: 10.1080/15563650601182925. PMID: 19065311 [Consulta: 28 febrer 2019].
  93. ↑ WHO «What is antimicrobial resistance?» (en anglès). Online Q&A, 2017; Jul, pàgs: 2 [Consulta: 26 abril 2020].
  94. ↑ Wellems TE, Plowe CV «Chloroquine-resistant malaria» (en anglès). J Infect Dis, 2001 Set 15; 184 (6), pp: 770-776. ISSN 1537-6613. DOI: 10.1086/322858. PMID: 11517439 [Consulta: 26 setembre 2019].
  95. ↑ Bustamante, LY; Giraldo, LE «Cloroquina: hipótesis acerca de los mecanismos de resistencia en Plasmodium falciparum» (en castellà). Rev. Biomédica, 1999; 14 (9), pp: 18-24. ISSN 2007-8447. DOI: 10.7705/biomedica.v19i1.1003 [Consulta: 14 juliol 2020].
  96. ↑ Awasthi G, Das A «Genetics of chloroquine-resistant malaria: a haplotypic view» (en anglès). Mem Inst Oswaldo Cruz, 2013 Des; 108 (8), pp: 947-961. PMID: 24402147. DOI: 10.1590/0074-0276130274. PMC: 4005552 [Consulta: 26 abril 2020].
  97. ↑ Pulcini S, Staines HM, Lee AH, Shafik SH, et al «Mutations in the Plasmodium falciparum chloroquine resistance transporter, PfCRT, enlarge the parasite’s food vacuole and alter drug sensitivities» (en anglès). Sci Rep, 2015 Set 30; 5, pp: 14552. DOI: 10.1038/srep14552. PMC: 4588581. PMID: 26420308 [Consulta: 22 juliol 2018].
  98. ↑ Martin, R. E.; Marchetti, R. V.; Cowan, A. I.; Howitt, S. M.; Broer, S.; Kirk, K. «Chloroquine Transport via the Malaria Parasite's Chloroquine Resistance Transporter». Science, 325, 5948, 2009, pàg. 1680–1682. ISSN 0036-8075. DOI: 10.1126/science.1175667. PMID: 19779197.
  99. ↑ Deane KJ, Summers RL, Lehane AM, Martin RE, Barrow RA «Chlorpheniramine Analogues Reverse Chloroquine Resistance in Plasmodium falciparum by Inhibiting PfCRT» (en anglès). ACS Med Chem Lett, 2014 Mar 3; 5 (5), pp: 576-581. DOI: 10.1021/ml5000228. PMC: 4027738. PMID: 24900883 [Consulta: 22 novembre 2018].
  100. ↑ DrugBank «Gefitinib» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Mar 5; DB00317 (rev), pàgs: 19 [Consulta: 6 març 2020].
  101. ↑ PubChem «Imatinib» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jul 21; CID 5291 (rev), pàgs: 46 [Consulta: 24 juliol 2018].
  102. ↑ PubChem «Tariquidar» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Jul 21; CID 148201 (rev), pàgs: 23 [Consulta: 24 juliol 2018].
  103. ↑ Alcantara, Laura M.; Kim, Junwon; Moraes, Carolina B.; Franco, Caio H.; Franzoi, Kathrin D.; Lee, Sukjun; Freitas-Junior, Lucio H.; Ayong, Lawrence S. «Chemosensitization potential of P-glycoprotein inhibitors in malaria parasites». Experimental Parasitology, 134, 2, 2013, pp: 235–243. ISSN 1090-2449. DOI: 10.1016/j.exppara.2013.03.022. PMID: 23541983.
  104. ↑ Navarro M, Castro W, Madamet M, Amalvict R, et al «Metal-chloroquine derivatives as possible anti-malarial drugs: evaluation of anti-malarial activity and mode of action» (en anglès). Malar J, 2014 Des 3; 13, pp: 471. DOI: 10.1186/1475-2875-13-471. PMC: 4289335. PMID: 25470995 [Consulta: 22 novembre 2018].
  105. ↑ Sinha M, Dola VR, Soni A, Agarwal P, et al «Synthesis of chiral chloroquine and its analogues as antimalarial agents» (en anglès). Bioorg Med Chem, 2014 Nov 1; 22 (21), pp: 5950-5960. ISSN 0968-0896. Arxivat de l'original el 23 de novembre 2018. DOI: 10.1016/j.bmc.2014.09.009. PMID: 25284252 [Consulta: 23 novembre 2018].
  106. ↑ Dola VR, Soni A, Agarwal P, Ahmad H, et al «Synthesis and Evaluation of Chirally Defined Side Chain Variants of 7-Chloro-4-Aminoquinoline To Overcome Drug Resistance in Malaria Chemotherapy» (en anglès). Antimicrob Agents Chemother, 2017 Feb 23; 61 (3), pii: e01152-16. DOI: 10.1128/AAC.01152-16. PMC: 5328577. PMID: 27956423 [Consulta: 23 novembre 2018].
  107. ↑ Ursing J, Rombo L, Bergqvist Y, Rodrigues A, Kofoed PE «High-Dose Chloroquine for Treatment of Chloroquine-Resistant Plasmodium falciparum Malaria» (en anglès). J Infect Dis, 2016 Abr 15; 213 (8), pp: 1315-1321. ISSN 0022-1899. DOI: 10.1093/infdis/jiv590. PMID: 26656124 [Consulta: 23 novembre 2018].
  108. ↑ Gustafsson LL, Walker O, Alván G, Beermann B, et al «Disposition of chloroquine in man after single intravenous and oral doses» (en anglès). Br J Clin Pharmacol, 1983 Abr; 15 (4), pp: 471-479. PMID: 6849784. DOI: 10.1111/j.1365-2125.1983.tb01532.x. PMC: 1427807 [Consulta: 21 abril 2020].
  109. ↑ Walker O, Birkett DJ, Alván G, Gustafsson LL, Sjöqvist F «Characterization of chloroquine plasma protein binding in man» (en anglès). Br J Clin Pharmacol, 1983 Mar; 15 (3), pp: 375-377. PMID: 6849768. DOI: 10.1111/j.1365-2125.1983.tb01513.x. PMC: 1427768 [Consulta: 21 abril 2020].
  110. ↑ PubChem «Desethylchloroquine» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2018 Nov 17; CID 95478 (rev), pàgs: 21 [Consulta: 25 novembre 2018].
  111. ↑ Yusuf IH, Foot B, Galloway J, Ardern-Jones MR, et al «The Royal College of Ophthalmologists recommendations on screening for hydroxychloroquine and chloroquine users in the United Kingdom: executive summary» (en anglès). Eye (Lond), 2018; Jun 11, pp: 1168–1173. DOI: 10.1038/s41433-018-0136-x. PMC: 6043500. PMID: 29887605 [Consulta: 22 juliol 2018].
  112. ↑ «Cloroquina. Vademecum de la A a la Z» (en castellà). Instituto Químico Biológico. [Consulta: 23 gener 2018].
  113. ↑ Homewood CA, Warhurst DC, Peters W, Baggaley VC «Lysosomes, pH and the anti-malarial action of chloroquine» (en anglès). Nature, 1972 Gen 7; 235 (5332), pp: 50-52. ISSN 0028-0836. PMID: 4550396 [Consulta: 23 juliol 2018].
  114. ↑ Chen, Patrick M; Gombart, Zoë J; Chen, Jeff W «Chloroquine treatment of ARPE-19 cells leads to lysosome dilation and intracellular lipid accumulation: possible implications of lysosomal dysfunction in macular degeneration». Cell & Bioscience, 1, 1, 2011, pàg. 10. DOI: 10.1186/2045-3701-1-10. PMC: 3125200. PMID: 21711726.
  115. ↑ Kurup, Pradeep; Zhang, Yongfang; Xu, Jian; Venkitaramani, Deepa V.; Haroutunian, Vahram; Greengard, Paul; Nairn, Angus C.; Lombroso, Paul J. «Aβ-Mediated NMDA Receptor Endocytosis in Alzheimer's Disease Involves Ubiquitination of the Tyrosine Phosphatase STEP61». Journal of Neuroscience, 30, 17, 2010, pp: 5948–5957. DOI: 10.1523/JNEUROSCI.0157-10.2010. PMC: 2868326. PMID: 20427654.
  116. ↑ Kim, Ella L.; Wüstenberg, Robin; Rübsam, Anne; Schmitz-Salue, Christoph; Warnecke, Gabriele; Bucker, Eva-Maria; Pettkus, Nadine; Speidel, Daniel; Rohde, Veit «Chloroquine activates the p53 pathway and induces apoptosis in human glioma cells». Neuro-Oncology, 12, 4, 2010, pp: 389–400. DOI: 10.1093/neuonc/nop046. PMC: 2940600. PMID: 20308316.
  117. ↑ Abu Bakar N, Klonis N, Hanssen E, Chan C, Tilley L «Digestive-vacuole genesis and endocytic processes in the early intraerythrocytic stages of Plasmodium falciparum» (en anglès). J Cell Sci, 2010 Feb 1; 123 (Pt 3), pp: 441-450. ISSN 1477-9137. DOI: 10.1242/jcs.061499. PMID: 20067995 [Consulta: 23 juliol 2018].
  118. ↑ Fitch, CD «Involvement of heme in the antimalarial action of chloroquine» (en anglès). Trans Am Clin Climatol Assoc, 1998; 109, pp: 97–106. ISSN 0065-7778. PMC: 2194336. PMID: 9601131 [Consulta: 23 juliol 2018].
  119. ↑ Hempelmann, E «Hemozoin biocrystallization in Plasmodium falciparum and the antimalarial activity of crystallization inhibitors». Parasitol Research, 100, 4, 2007, pp: 671–676. DOI: 10.1007/s00436-006-0313-x. PMID: 17111179.
  120. ↑ Lin JW, Spaccapelo R, Schwarzer E, Sajid, M, et al «Replication of Plasmodium in reticulocytes can occur without hemozoin formation, resulting in chloroquine resistance» (en anglès). J Exp Med, 212, 2015, pp: 893–903. DOI: 10.1084/jem.20141731. PMC: 4451122. PMID: 25941254.
  121. ↑ Liu, Jun; Huang, Zhiwei; Srinivasan, Sankaranarayanan; Zhang, Jianhuai; Chen, Kaifu; Li, Yongxiang; Li, Wei; Quiocho, Florante A.; Pan, Xuewen «Discovering Thiamine Transporters as Targets of Chloroquine Using a Novel Functional Genomics Strategy». PLoS Genetics, 8, 11, 2012, pàg. e1003083. DOI: 10.1371/journal.pgen.1003083. PMC: 3510038. PMID: 23209439.
  122. ↑ UniProt «Thiamine transporter 2» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2018 Jul 18; Q9BZV2 (S19A3_HUMAN) (rev), pàgs: 10 [Consulta: 21 juliol 2018].
  123. ↑ Jiménez Palop, M «Antipalúdicos: actualización de su uso en enfermedades reumáticas» (en castellà). Reumatol Clin, 2006 Jul-Ag; 2 (4), pp: 190-201. ISSN 1699-258X. DOI: 10.1016/S1699-258X(06)73045-5 [Consulta: 23 juliol 2018].
  124. ↑ Sebastiani S, Fresina M, Cellini M, Campos EC «Hydroxychloroquine for treatment of rheumatoid arthritis: multifocal electroretinogram and laser flare-cell photometry study» (en anglès). Clin Ophthalmol, 2017 Abr 11; 11, pp: 689-696. DOI: 10.2147/OPTH.S130899. PMC: 5396934. PMID: 28442886 [Consulta: 16 març 2019].
  125. ↑ Delogu, I; de Lamballerie, X «Chikungunya Disease and Chloroquine Treatment» (en anglès). J Med Virol, 2011 Jun; 83 (6), pp: 1058-1059. DOI: 10.1002/jmv.22019. PMC: 7166838. PMID: 21503920 [Consulta: 6 juliol 2020].
  126. ↑ Roques P, Thiberville SD, Dupuis-Maguiraga L, Lum FM, et al «Paradoxical Effect of Chloroquine Treatment in Enhancing Chikungunya Virus Infection» (en anglès). Viruses, 2018 Maig 17; 10 (5), pii: E268. DOI: 10.3390/v10050268. PMC: 5977261. PMID: 29772762 [Consulta: 5 agost 2018].
  127. ↑ Savarino, A; Boelaert, JR; Cassone, A; Majori, G; Cauda, R «Effects of chloroquine on viral infections: an old drug against today's diseases» (en anglès). Lancet Infect Dis, 2003 Nov; 3 (11), pp: 722-727. DOI: 10.1016/s1473-3099(03)00806-5. PMC: 7128816. PMID: 14592603 [Consulta: 1r juliol 2020].
  128. ↑ Roca, B «Fiebre Q» (en castellà). An Med Interna, 2007 Nov; 24 (11), pp: 558-560. ISSN 0212-7199. PMID: 18275268 [Consulta: 26 novembre 2018].
  129. ↑ La Scola B, Fenollar F, Fournier PE, Altwegg M, et al «Description of Tropheryma whipplei gen. nov., sp. nov., the Whipple's disease bacillus» (en anglès). Int J Syst Evol Microbiol, 2001 Jul; 51 (Pt 4), pp: 1471-1479. ISSN 1466-5026. DOI: 10.1099/00207713-51-4-1471. PMID: 11491348 [Consulta: 10 gener 2019].
  130. ↑ Feurle GE, Moos V, Schneider T, Fenollar F, Raoult D «The combination of chloroquine and minocycline, a therapeutic option in cerebrospinal infection of Whipple's disease refractory to treatment with ceftriaxone, meropenem and co-trimoxazole» (en anglès). J Antimicrob Chemother, 2012 Maig; 67 (5), pp: 1295-1296. ISSN 0305-7453. DOI: 10.1093/jac/dks008. PMID: 22287233 [Consulta: 10 gener 2019].
  131. ↑ Li C, Zhu X, Ji X, Quanquin N, et al «Chloroquine, a FDA-approved Drug, Prevents Zika Virus Infection and its Associated Congenital Microcephaly in Mice» (en anglès). EBioMedicine, 2017 Oct; 24, pp: 189-194. ISSN 2352-3964. DOI: 10.1016/j.ebiom.2017.09.034. PMC: 5652284. PMID: 29033372 [Consulta: 14 setembre 2018].
  132. ↑ Shiryaev SA, Mesci P, Pinto A, Fernandes I, et al «Repurposing of the anti-malaria drug chloroquine for Zika Virus treatment and prophylaxis» (en anglès). Sci Rep, 2017 Nov 17; 7 (1), pp: 15771. DOI: 10.1038/s41598-017-15467-6. PMC: 5694003. PMID: 29150641 [Consulta: 14 setembre 2018].
  133. ↑ Vincent MJ, Bergeron E, Benjannet S, Erickson BR, et al «Chloroquine is a potent inhibitor of SARS coronavirus infection and spread» (en anglès). Virol J, 2005 Ag 22; 2, pp: 69. Arxivat de l'original el 29 de setembre 2020. DOI: 10.1186/1743-422X-2-69. PMC: 1232869. PMID: 16115318 [Consulta: 1r gener 2019].
  134. ↑ Neely M, Kalyesubula I, Bagenda D, Myers C, Olness K «Effect of chloroquine on human immunodeficiency virus (HIV) vertical transmission» (en anglès). Afr Health Sci, 2003 Ag; 3 (2), pp: 61–67. ISSN 1680-6905. PMC: 2141601. PMID: 12913796 [Consulta: 9 gener 2019].
  135. ↑ Jia B, Xue Y, Yan X, Li J, et al «Autophagy inhibitor chloroquine induces apoptosis of cholangiocarcinoma cells via endoplasmic reticulum stress» (en anglès). Oncol Lett, 2018 Set; 16 (3), pp: 3509–3516. ISSN 1792-1074. DOI: 10.3892/ol.2018.9131. PMC: 6096195. PMID: 30127955 [Consulta: 10 setembre 2018].
  136. ↑ Weyerhäuser P, Kantelhardt SR, Kim EL «Re-purposing Chloroquine for Glioblastoma: Potential Merits and Confounding Variables» (en anglès). Front Oncol, 2018 Ag 27; 8, pp: 335. ISSN 2234-943X. DOI: 10.3389/fonc.2018.00335. PMC: 6120043. PMID: 30211116 [Consulta: 23 setembre 2018].
  137. ↑ Wang F, Tang J, Li P, Si S, et al «Chloroquine Enhances the Radiosensitivity of Bladder Cancer Cells by Inhibiting Autophagy and Activating Apoptosis» (en anglès). Cell Physiol Biochem, 2018 Feb; 45 (1), pp: 54-66. ISSN 1421-9778. DOI: 10.1159/000486222. PMID: 29316551 [Consulta: 23 setembre 2018].
  138. ↑ Palacios, J; Andreu, X; Calasanz, MJ; Concha, A; et al «Recomendación para la determinación de HER2 en cáncer de mama. Consenso nacional de la Sociedad Española de Anatomía Patológica (SEAP) y de la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM)» (en castellà). Rev Esp Patol, 2009 Gen-Mar; 42 (1), pp: 3-16. ISSN 1699-8855. PMID: 10.1016/S1699-8855(09)70147-3 [Consulta: 23 novembre 2018].
  139. ↑ DrugBank «Trastuzumab» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2018 Nov 23; DB00072 (rev), pàgs: 12 [Consulta: 23 novembre 2018].
  140. ↑ Cufí S, Vazquez-Martin A, Oliveras-Ferraros C, Corominas-Faja B, et al «The anti-malarial chloroquine overcomes primary resistance and restores sensitivity to trastuzumab in HER2-positive breast càncer» (en anglès). Sci Rep, 2013; 3, pp: 2469. DOI: 10.1038/srep02469. PMC: 3749547. PMID: 23965851 [Consulta: 23 novembre 2018].
  141. ↑ Mauthe M, Orhon I, Rocchi C, Zhou X, et al «Chloroquine inhibits autophagic flux by decreasing autophagosome-lysosome fusion» (en anglès). Autophagy, 2018 Jul; 14 (8), pp: 1435-1455. DOI: 10.1080/15548627.2018.1474314. PMC: 6103682. PMID: 29940786 [Consulta: 23 novembre 2018].
  142. ↑ Xu R, Ji Z, Xu C, Zhu J «The clinical value of using chloroquine or hydroxychloroquine as autophagy inhibitors in the treatment of cancers: A systematic review and meta-analysis» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2018 Nov; 97 (46), pp: e12912. DOI: 10.1097/MD.0000000000012912. PMC: 6257684. PMID: 30431566 [Consulta: 19 desembre 2018].
  143. ↑ Gomes A, Ferraz R, Ficker L, Collins MS, et al «Chloroquine Analogues as Leads against Pneumocystis Lung Pathogens» (en anglès). Antimicrob Agents Chemother, 2018 Oct 24; 62 (11), pii: e00983-18. DOI: 10.1128/AAC.00983-18. PMC: 6201078. PMID: 30201816 [Consulta: 22 setembre 2019].
  144. ↑ Shukla AM, Archibald LK, Shukla AW, Mehta HJ, Cherabuddi K «Chloroquine and hydroxychloroquine in the context of COVID-19» (en anglès). Drugs Context, 2020 Abr 28; 9, pii: 2020-4-5. DOI: 10.7573/dic.2020-4-5. PMC: 7192209. PMID: 32373183 [Consulta: 7 maig 2020].
  145. ↑ Touret F, de Lamballerie X «Of chloroquine and COVID-19» (en anglès). Antiviral Res, 2020 Maig; 177, pp: 104762. DOI: 10.1016/j.antiviral.2020.104762. PMC: 7132364. PMID: 32147496 [Consulta: 11 maig 2020].
  146. ↑ OMS «El paludismo y la pandemia de COVID-19» (en castellà). Centro de prensa: Preguntas y respuestas, 2020; Maig 1, pàgs: 2 [Consulta: 7 maig 2020].
  147. ↑ Rebeaud ME, Zores F «SARS-CoV-2 and the Use of Chloroquine as an Antiviral Treatment» (en anglès). Front Med (Lausanne), 2020 Abr 24; 7, pp: 184. DOI: 10.3389/fmed.2020.00184. PMC: 7193267. PMID: 32391371 [Consulta: 16 maig 2020].
  148. ↑ Cirino, G; Ahluwalia, A «The Many Mechanisms of Action of Chloroquine: To Use or Not to Use (In COVID-19) That Is the Question» (en anglès). Br J Pharmacol, 2020; Jun 30 (Epub AoP), pp: 1-2. ISSN 1476-5381. Arxivat de l'original el 1 de juliol 2020. DOI: 10.1111/bph.15177. PMID: 32602956 [Consulta: 1r maig 2020].
  149. ↑ Shih, RD; Johnson, HM; Maki, DJ; Hennekens, CH «Hydroxychloroquine for Coronavirus: The Urgent Need for a Moratorium on Prescriptions» (en anglès). Am J Med, 2020; Jun 2, pp: S0002-9343(20)30445-9. PMID: 32502485. DOI: 10.1016/j.amjmed.2020.05.005. PMC: 7265864 [Consulta: 9 juliol 2020].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cloroquina&oldid=33337022»