Col

varietat de plantes

La col és una varietat cultivar del Grup Capitata, derivat de l'espècie Brassica oleracea, membre del gènere Brassica dins la família de les brassicàcies (Brassicaceae).[1]

Infotaula d'ésser viuCol
Brassica oleracea var. capitata i Brassica oleracea convar. capitata Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font decol blanca Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreBrassicales
FamíliaBrassicaceae
GènereBrassica
EspècieBrassica oleracea
VarietatBrassica oleracea var. capitata i Brassica oleracea convar. capitata Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

Les cols, en les seves diverses varietats cultivars, tenen com a antecessor comú la varietat silvestre de col, Brassica oleracea, que es troba a les costes i als penya-segats d'una gran part de l'Europa occidental i que també és comestible, encara que no és objecte de conreu.

Les varietats del Grup Capitata van ser desenvolupades durant el segle xii a Alemanya i es cultiven per les seves fulles, que formen una bola o cabdell que pot arribar a pesar uns 4 kg, el seu conreu es fa amb temperatures baixes, per això són típicament verdures d'hivern. Són plantes bianuals però es cultiven com a anuals, es cullen abans de completar el seu cicle vital, abans de florir i fer llavors. A més de la col de cabdell (que també rep els noms de col de cabdell, col cabdellada, col caputxina, col de caputxa i col de tripa),[2] hi ha la col arrissada (també anomenada col caragolada, col de Milà i col gitana)[3] i la col llombarda.[1][4][5]

Gastronomia modifica

 
Un cultivar asturià de col florida
Valor nutritiu de 100
grams de col
[6]
Energia 103 kJ
Glúcids 5,8 g
Sucres 3,2 g
Fibra alimentària 2,5 g
Greixos 0,1 g
Proteïnes 1,28 g
Vitamines
Vitamina A 98 IU
Tiamina (Vit. B1) 0,061 mg
Riboflavina (Vit. B₂) 0,04 mg
Niacina (Vit. B₃) 0,234 mg
Àcid pantotènic 0,212 mg
Vitamina B₆ 0,124 mg
Vitamina C 36,6 mg
Vitamina E 0,15 mg
Vitamina K 76 μg
Minerals
Calci 40 mg
Coure 0,019 mg
Ferro 0,47 mg
Fluor 1 μg
Fòsfor 26 mg
Magnesi 12 mg
Manganès 0,16 mg
Potassi 170 mg
Seleni 0,3 μg
Sodi 18 mg
Zinc 0,18 mg
Altres
Aigua 92,2 g
Cendra 0,64 g

La col es pot menjar crua, bullida o en guisat. A Catalunya és l'ingredient de molts plats bàsics, com l'escudella i els farcellets de col.[7] També és un dels ingredients principals de la cuina xinesa.

Documents clàssics modifica

Els escrits sobre les cols són relativament nombrosos. En alguns casos les propietats i aplicacions indicades són exagerades o falses.

Teofrast modifica

Parlava de tres tipus de cols: de fulles arrissades, de fulles llises i salvatges.[8]

Cató el Censor modifica

[9][10]

Marc Gavi Apici (c37 dC) modifica

A l’obra De Re coquinaria hi ha sis receptes amb cols.[11]

Gabriel Alonso de Herrera (1513) modifica

[12]

Miquel Agustí (1617) modifica

[13]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Brassica oleracea (Capitata Group)» (en anglès). North Carolina Extension Gardener Plant Toolbox. North Carolina State University. [Consulta: 1r gener 2024].
  2. «Col de cabdell». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 1r gener 2024].
  3. «Col arrissada». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 1r gener 2024].
  4. «Brassica oleracea» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r gener 2024].
  5. «Brassica oleracea (Capitata Group)» (en anglès). Missouri Botanical Garden. [Consulta: 1r gener 2024].
  6. «Cabbage, raw» (en anglès). U.S. Department of Agriculture. Agricultural Research Service, 2019. [Consulta: 1r gener 2024].
  7. «farcellets de col». Arxivat de l'original el 2008-10-05. [Consulta: 20 gener 2009].
  8. Kiple, K.F.; Ornelas, K.C.. The Cambridge World History of Food. Cambridge University Press, 2000, p. 290 (Cambridge histories online). ISBN 978-0-521-40214-9. 
  9. Varro, M.T.; Cato, M.P.; Vettori, P. [et al.].. Marci Catonis, ac M. Teren. Varronis De re rustica libri, per Petrum Victorium, ad ueterum exemplarium fidem, suae integritati restituti (en llatí). apud Seb. Gryphium, 1541, p. 64. 
  10. Revue complémentaire des sciences appliquées à la médecine et pharmacie: à l'agriculture, aux arts et à l'industrie (en francès). Revue complémentaire des sciences appliquées à la médecine et pharmacie, 1857, p. 229. 
  11. Munguía, S.S.; Ripa, J.T.. Historia de las plantas en el mundo antiguo (en castellà). CSIC, 2009, p. 406. ISBN 978-84-00-08860-6. 
  12. de Herrera, G.A.; de Arrieta, J.V.; de Salinas, D.G. [et al.].. Agricultura general: que trata de la labranza del campo y sus particularidades, crianza de animales, propriedades de las plantas que en ella se contienen, y virtudes provechosas a la salud humana (en castellà). Por don Josef de Urrutia, 1790, p. 197. 
  13. Agustí, M. Llibre dels secrets de agricultura, casa rustica y pastoril. en la estampa de Esteue Liberôs, 1617, p. 23-IA1.