Col
La col és una varietat cultivar del Grup Capitata, derivat de l'espècie Brassica oleracea, membre del gènere Brassica dins la família de les brassicàcies (Brassicaceae).[1]
Brassica oleracea var. capitata i Brassica oleracea convar. capitata | |
---|---|
Dades | |
Font de | col blanca |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Brassicales |
Família | Brassicaceae |
Gènere | Brassica |
Espècie | Brassica oleracea |
Varietat | Brassica oleracea var. capitata i Brassica oleracea convar. capitata L., 1753 |
Les cols, en les seves diverses varietats cultivars, tenen com a antecessor comú la varietat silvestre de col, Brassica oleracea, que es troba a les costes i als penya-segats d'una gran part de l'Europa occidental i que també és comestible, encara que no és objecte de conreu.
Les varietats del Grup Capitata van ser desenvolupades durant el segle xii a Alemanya i es cultiven per les seves fulles, que formen una bola o cabdell que pot arribar a pesar uns 4 kg, el seu conreu es fa amb temperatures baixes, per això són típicament verdures d'hivern. Són plantes bianuals però es cultiven com a anuals, es cullen abans de completar el seu cicle vital, abans de florir i fer llavors. A més de la col de cabdell (que també rep els noms de col de cabdell, col cabdellada, col caputxina, col de caputxa i col de tripa),[2] hi ha la col arrissada (també anomenada col caragolada, col de Milà i col gitana)[3] i la col llombarda.[1][4][5]
Gastronomia modifica
Valor nutritiu de 100 grams de col[6] | |||
Energia | 103 kJ | ||
Glúcids | 5,8 g | ||
Sucres | 3,2 g | ||
Fibra alimentària | 2,5 g | ||
Greixos | 0,1 g | ||
Proteïnes | 1,28 g | ||
Vitamines | |||
Vitamina A | 98 IU | ||
Tiamina (Vit. B1) | 0,061 mg | ||
Riboflavina (Vit. B₂) | 0,04 mg | ||
Niacina (Vit. B₃) | 0,234 mg | ||
Àcid pantotènic | 0,212 mg | ||
Vitamina B₆ | 0,124 mg | ||
Vitamina C | 36,6 mg | ||
Vitamina E | 0,15 mg | ||
Vitamina K | 76 μg | ||
Minerals | |||
Calci | 40 mg | ||
Coure | 0,019 mg | ||
Ferro | 0,47 mg | ||
Fluor | 1 μg | ||
Fòsfor | 26 mg | ||
Magnesi | 12 mg | ||
Manganès | 0,16 mg | ||
Potassi | 170 mg | ||
Seleni | 0,3 μg | ||
Sodi | 18 mg | ||
Zinc | 0,18 mg | ||
Altres | |||
Aigua | 92,2 g | ||
Cendra | 0,64 g |
La col es pot menjar crua, bullida o en guisat. A Catalunya és l'ingredient de molts plats bàsics, com l'escudella i els farcellets de col.[7] També és un dels ingredients principals de la cuina xinesa.
Documents clàssics modifica
Els escrits sobre les cols són relativament nombrosos. En alguns casos les propietats i aplicacions indicades són exagerades o falses.
Teofrast modifica
Parlava de tres tipus de cols: de fulles arrissades, de fulles llises i salvatges.[8]
Cató el Censor modifica
Marc Gavi Apici (c37 dC) modifica
A l’obra De Re coquinaria hi ha sis receptes amb cols.[11]
Gabriel Alonso de Herrera (1513) modifica
Miquel Agustí (1617) modifica
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Brassica oleracea (Capitata Group)» (en anglès). North Carolina Extension Gardener Plant Toolbox. North Carolina State University. [Consulta: 1r gener 2024].
- ↑ «Col de cabdell». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 1r gener 2024].
- ↑ «Col arrissada». Cercaterm. TERMCAT. [Consulta: 1r gener 2024].
- ↑ «Brassica oleracea» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r gener 2024].
- ↑ «Brassica oleracea (Capitata Group)» (en anglès). Missouri Botanical Garden. [Consulta: 1r gener 2024].
- ↑ «Cabbage, raw» (en anglès). U.S. Department of Agriculture. Agricultural Research Service, 2019. [Consulta: 1r gener 2024].
- ↑ «farcellets de col». Arxivat de l'original el 2008-10-05. [Consulta: 20 gener 2009].
- ↑ Kiple, K.F.; Ornelas, K.C.. The Cambridge World History of Food. Cambridge University Press, 2000, p. 290 (Cambridge histories online). ISBN 978-0-521-40214-9.
- ↑ Varro, M.T.; Cato, M.P.; Vettori, P. [et al.].. Marci Catonis, ac M. Teren. Varronis De re rustica libri, per Petrum Victorium, ad ueterum exemplarium fidem, suae integritati restituti (en llatí). apud Seb. Gryphium, 1541, p. 64.
- ↑ Revue complémentaire des sciences appliquées à la médecine et pharmacie: à l'agriculture, aux arts et à l'industrie (en francès). Revue complémentaire des sciences appliquées à la médecine et pharmacie, 1857, p. 229.
- ↑ Munguía, S.S.; Ripa, J.T.. Historia de las plantas en el mundo antiguo (en castellà). CSIC, 2009, p. 406. ISBN 978-84-00-08860-6.
- ↑ de Herrera, G.A.; de Arrieta, J.V.; de Salinas, D.G. [et al.].. Agricultura general: que trata de la labranza del campo y sus particularidades, crianza de animales, propriedades de las plantas que en ella se contienen, y virtudes provechosas a la salud humana (en castellà). Por don Josef de Urrutia, 1790, p. 197.
- ↑ Agustí, M. Llibre dels secrets de agricultura, casa rustica y pastoril. en la estampa de Esteue Liberôs, 1617, p. 23-IA1.