El colangiocarcinoma, també conegut com a càncer de vies biliars, és un tipus de càncer que es forma en els conductes biliars.[1] Els símptomes del colangiocarcinoma poden incloure dolor abdominal, pell groguenca, pèrdua de pes, picor generalitzat i febre.[2] També la femta pot tenir un color clar o l'orina ser fosca.[3] Altres càncers del tracte biliari inclouen el càncer de vesícula biliar i el càncer d'ampul·la de Vater.[4]

Plantilla:Infotaula malaltiaColangiocarcinoma
Una CPRE de cololangiocarcinoma, que mostra l'estrenyiment del conducte biliar comú amb la seva dilatació proximal
Colangiocarcinoma infiltrant el fetge d'un pacient tailandès modifica
Tipusadenocarcinoma de vies biliars i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatoncologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
Patogènia
Associació genèticaRBM10 Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11XH7M15 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10C22.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9155.1 i 156.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-O8160/3 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0091693 Modifica el valor a Wikidata
OMIM615619 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB2505 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000291 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine277393 i 365065 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKcholangiocarcinoma Modifica el valor a Wikidata
MeSHD018281 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0206698 i C0280725 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:4947 Modifica el valor a Wikidata

Els factors de risc per al colangiocarcinoma inclouen la colangitis esclerosant primària (una malaltia inflamatòria dels conductes biliars), la colitis ulcerosa, la cirrosi, l'hepatitis C, l'hepatitis B, la infecció amb certs trematodes hepàtics (com Clonorchis sinensis) i algunes malformacions hepàtiques congènites.[2][5][6] No obstant això, la majoria de les persones no tenen factors de risc identificables.[5] El diagnòstic se sospita basant-se en una combinació de proves de sang, imatges mèdiques, endoscòpia i, de vegades, exploració quirúrgica.[3] La malaltia es confirma mitjançant la histopatologia de les cèl·lules del tumor.[3] És típicament un adenocarcinoma.[5]

El colangiocarcinoma és típicament incurable en el moment del diagnòstic.[2] En aquests casos els tractaments pal·liatius poden incloure resecció quirúrgica, quimioteràpia, radioteràpia i col·locació de stents.[2] En aproximadament un terç dels casos s'afecta el conducte biliar comú i menys comunament en altres llocs on el tumor es pot eliminar completament mitjançant cirurgia oferint una oportunitat de curació.[2] Fins i tot quan l'eliminació quirúrgica és correcta la quimioteràpia i la radioteràpia són generalment recomanats.[2] En alguns casos la cirurgia pot incloure un trasplantament de fetge.[5] Fins i tot quan la cirurgia té èxit, la supervivència als 5 anys sol ser inferior al 50%.[7] Junt amb el càncer de vesícula biliar, a Catalunya, les taxes de mortalitat (x 100.000 hab.; i en % sobre el total de càncers per sexe; estandarditzades segons sexe, 2018) són: 1,71 dones; 1,63 homes; 1,68 total; 1,53% en dones; 0,69% en homes.[8]

El colangiocarcinoma és rar al món occidental, hi ha estimacions de que es produeixen en 0,5-2 persones per cada 100.000 a l'any.[2][7] Les taxes són més altes al sud-est d'Àsia on els trematodes hepàtics són comuns.[9] Com per exemple les infeccions per Opisthorchis viverrini que son la primera causa de colangiocarcinoma.[10] Les taxes en parts de Tailàndia són de 60 per 100.000 a l'any.[9] Típicament es produeix en persones en els seus 70; tanmateix, en aquells amb una colangitis esclerosant primària sovint es produeix en els 40.[5] Han augmentat els índexs de colangiocarcinoma dins del fetge al món occidental.[7] Junt amb el càncer de bufeta biliar, a Girona, la incidència percentual sobre el total de càncers és del 1,0%.[11]

Referències modifica

  1. «NCI Dictionary of Cancer Terms» (en anglès), 02-02-2011.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Bile Duct Cancer (Cholangiocarcinoma) Treatment (PDQ®)–Health Professional Version» (en anglès), 14-03-2018.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Bile Duct Cancer (Cholangiocarcinoma) Symptoms, Tests, Prognosis, and Stages» (en anglès), 05-07-2018.
  4. «Biliary tract cancers: SEOM clinical guidelines». Clinical & Translational Oncology, 17, 12, desembre 2015, pàg. 982–7. DOI: 10.1007/s12094-015-1436-2. PMC: 4689747. PMID: 26607930.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Cholangiocarcinoma». Lancet, 383, 9935, juny 2014, pàg. 2168–79. DOI: 10.1016/S0140-6736(13)61903-0. PMC: 4069226. PMID: 24581682.
  6. «Thinking beyond Opisthorchis viverrini for risk of cholangiocarcinoma in the lower Mekong region: a systematic review and meta-analysis». Infectious Diseases of Poverty, 7, 1, maig 2018, pàg. 44. DOI: 10.1186/s40249-018-0434-3. PMC: 5956617. PMID: 29769113.
  7. 7,0 7,1 7,2 «Biliary Tract Cancer: Epidemiology, Radiotherapy, and Molecular Profiling». American Society of Clinical Oncology Educational Book. American Society of Clinical Oncology. Annual Meeting, 35, 36, 2016, pàg. e194-203. DOI: 10.1200/EDBK_160831. PMID: 27249723.
  8. «Mortalitat». Departament de Salut. [Consulta: 30 agost 2020].
  9. 9,0 9,1 Bosman, Frank T.. «Chapter Chapter 5.6: Liver cancer». A: World Cancer Report. the International Agency for Research on Cancer, World Health Organization, 2014, p. Chapter 5.6. ISBN 978-92-832-0443-5.   
  10. Pengput, Anuwat; Schwartz, Diane G. «Risk Factors for Opisthorchis Viverrini Infection: A Systematic Review» (en anglès). Journal of Infection and Public Health, 13, 9, 01-09-2020, pàg. 1265–1273. DOI: 10.1016/j.jiph.2020.05.028. ISSN: 1876-0341.
  11. «El càncer a Girona 2010-12. Projeccions de la incidència 2017.». [Consulta: 28 agost 2020].