Comanda de Palau
La Comanda templera de Palau Solità o Palau del Vallès[1] fou una de les principals comandes catalanes de l'orde del Temple a la Corona d'Aragó. Fundada l'any 1140 constituí amb la de Barcelona, fundada deu anys més tard, una comanda bicèfala.[2] Actualment de la seu d'aquella casa del Vallès només queda el mas de Santa Magdalena amb un edifici semi arruïnat que presumiblement fou la capella del convent. Està situada dins el municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) i és declarada bé cultural d'interès nacional.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 121 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) | |||
| Localització | Camí de Santa Magdalena | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1178-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005583 | |||
| Id. IPAC | 1301 | |||
| Id. IPAPC | 13521 | |||
Descripció modifica
La comanda templera de Palau Solità o del Vallès es troba a migdia del municipi, en una petita elevació del terreny a la riba dreta de la riera de Caldes. Estava encerclada per una muralla que tancava un recinte rectangular de 57, 5 per 46, 5 m. Construïda amb carreuada de pedra mitjana col·locada en filades regulars, conserva bona part dels costats de migdia i de ponent. De l'antic edifici templer ben poca cosa queda més enllà de la capella que està bastant deteriorada. Estava adossada al mur de llevant arran de la riera -causa de l'ensulsiment actual-. És una construcció senzilla de planta rectangular i capçalera plana, orientada a sol ixent, que mesura 8,70 m de llargada per 5 m d'amplada. Els seus murs tenen el gruix considerable de 1,30 m. Forma part i sembla que antigament també d'un conjunt d'altres construccions adossades. El frontispici que mesura 6 m d'altura, és extremadament nu i senzill: està coronat pel pinyó del doble vessant de la teulada i per una espadanya sensiblement desplaçada a l'esquerra. L'única porta que té està situada a l'eix del frontispici, és petita i dovellada i té arc de mig punt. La cronologia de l'edifici sembla de mitjan segle xii, és a dir, dels anys en què s'establí la comanda. Tot i els pocs elements que queden de la casa templera del Vallès permeten imaginar-la com una típica comanda rural.[3]
Història modifica
L'orde del Temple començà a rebre donacions al Vallès des dels primers moments en què establí contactes amb els comtes catalans. Segons Miret i Sans, van ser donacions molt primerenques que començaren la tercera dècada del segle xii. Darreres investigacions (Vilaginés) apunten que els templers van instal·lar a Collsabadell (Llinars del Vallès) un primer centre administratiu, el qual abandonaren poc després, en disposar d'un patrimoni entre Santa Perpètua de Mogoda i Palau-solità, lloc més idoni i menys distant de Barcelona. Aquí, a l'actual mas de Santa Magdalena del municipi de Palau-solità i Plegamans, que aleshores formava part d'un conjunt de donacions que a partir del 1136 havia anat rebent el Temple de la família Rovira.[4] Palau del Vallès fou inicialment el centre administratiu no solament del conjunt de propietats acumulades a les terres del Vallès, el Baix Llobregat, el Penedès, el Maresme, Osona i la ciutat de Barcelona, sinó també de les que l'Orde anà rebent en bona part de la Catalunya Vella. Les donacions que en les darreres dècades del segle xii va rebre l'orde al Berguedà, la Cerdanya, el Solsonès, el Pallars i la Noguera –principalment a les valls pirinenques i prepirinenques de la Noguera Pallaresa i del Llobregat–, foren inicialment administrades des de Palau del Vallès i des de Gardeny, mitjançant frares amb càrrec específic però itinerant (bajulus forensis). Cap al 1170 exercí aquest càrrec un tal Guillem de Solsona amb el títol de «Comanador de Solsona»; no sembla, però, que la «Comanda de Solsona» s'hagués materialitzat mai, malgrat la idoneïtat geogràfica del lloc per administrar aquelles terres septentrionals. Concretament al Pallars Jussà posseí terres de prats importants per a la ramaderia a Terrassa, Palau de Noguera, que si als primers temps s'administraren des de Palau del Vallès o Gardeny, a finals del XIII deurien passar a dependre de la comanda de Montsó.[5]
Sobre l'any 1310 va romandre durant un poc temps en aquesta comanda el que seria l'últim perfecte del Llenguadoc en Guilhem Belibasta, el qual fugia de la Inquisició francesa i anava de camí vers Sant Mateu (Maestrat).[6] Quan l'any 1318 els béns del Temple foren transferits a l'Orde de l'Hospital, Palau Solità fou establert a mans particulars, que continuaren explotant-lo com a mas. Aleshores, els productes dels censos de la rodalia que pertocaven al comanador foren recollits en una casa del poble de Palau-solità propietat de l'Orde. El segle xv es deia que aquesta casa, anomenada del Temple, la tenien els jurats de la vila. En un fragment de capbreu sense data (XVIII ?) dels fons de la comanda de Palau-Barcelona del Gran Priorat es pot llegir que l'església de Santa Magdalena formava part del mas Riera, que aleshores tenia a cens Josep Brichfeus i Massiques, ciutadà honrat de Barcelona i veí de Castellterçol. S'ignora si aquest mas i l'actual que porta aquest nom són el mateix.[7] Llista de comanadors templers de Palau Solità / Barcelona[8]
- Berenguer de Sant Vicenç nov. 1151- gen. 1172
- Guillem de Solsona gen. 1175- dec. 1176
- Gerau de Caercí mar. 1179- oct. 1180
- Guillem de Cerdanyola jul. 1181- gen. 1199
- Ramon de Treveseres jul. 1199- jun. 1202
- Ramon de Batalla 1202- nov. 1211
- Guiu nov. 1212
- Berenguer d'Arbores mar. 1213- (amb Aiguaviva)
- Raimon Arlet jul. 1213-mar. 1216
- Gaucelm 1217- feb. 1223
- Guerau dec. 1224
- Ferrer dec. 1225-mar.1230
- Guillem Dezmer ago. 1230-feb. 1232
- Guerau mai. 1232- mai. 1236
- Guillem de Montçó gen. 1237
- Pere de Sant Feliu abr. 1237- feb. 1238
- Pere Gil ago. 1238- feb. 1250 (amb la Joncosa)
- Pons d'Oluja mai. 1250- jul. 121254
- Pere Gil oct. 1254- mai. 1258 (amb la Joncosa)
- Pere Sastre gen. 1260- gen. 1261
- Pere Peironet mar.- oct. 1262
- Arnau Guarner nov. 1263- abr. 1267
- Raimon de Barberà mai. 1268- des. 1279
- Romeu de Burguet abr. 1281- gen. 1302
- Berenguer Guamir ago. 1302- jun. 1305
Referències modifica
- ↑ Amb aquests dos noms apareix documentada (Miret, p- 517 i 597).
- ↑ Forey, 1973, p. 91.
- ↑ Fuguet, 1995, p. 282-284.
- ↑ Vilaginés, 1990, p. 9-27 i 2005, p. 43-60.
- ↑ Fuguet, 2004, p. 99-109 i 2004a, p. 4-15.
- ↑ Cossetània edicions (Catalunya càtara) de Jesús Àvila Granados, pàg. 43(ISBN 978-84-9034-233-6)
- ↑ ACA, GP., 23, "Confessions de Palau Solità", fragment de capbreu, segle XVIII?, (citat per Fuguet, 2005, p. 89-90 i 132.
- ↑ Elaboració a partir de Miret, 1910 i Forey, 1973.
Bibliografia modifica
- MIRET Y SANS, Joaquim (1910): Les cases de templers y hospitalers en Catalunya, Impremta de la Casa de Caritat, Barcelona.
- FOREY, Alan (1973): The Templars in the Corona de Aragon, Oxford University Press, Londres.
- FUGUET SANS, Joan (1975), L'arquitectura dels templers a Catalunya, Rafael Dalmau Ed., Barcelona.
- —(2004): «La casa del Palau del Temple de Barcelona», Locus Amoenus, 7, Barcelona, p. 99-109. [Consulta: 23-03-2020]
- —(2004a): «Palau de Noguera, un senyoriu dels ordes del Temple i de l'Hospital i el seu desconegut patrimoni artístic», Unicum, 3, Barcelona, p. 4-15.
- —(2005): Templers i Hospitalers, IV. Guia de la Catalunya Vella, el Penedès, els Comtats del Rosselló i Mallorca, Rafael Dalmau Ed., Barcelona.
- VILAGINÉS SEGURA, Jaume (1990), «Els templers al Vallès», Notes, 4, Mollet del Vallès, p. 9-27.
- —(2005): «Pere de Rovira, un templer de Vallès», a Notes, 20, Mollet del Vallès, p. 43-60.
Enllaços externs modifica
- «Comanda de Palau». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.