Concert (forma musical)
El concert (de l'italià concerto, en plural concerti), és una composició musical molt utilitzada on un o més solistes interaccionen i dialoguen amb una orquestra.[1] La forma més habitual és el concert per a solista, en què hi ha un sol instrument dialogant amb l'orquestra. D'origen italià, que seguia la forma característica de tres moviments extensos (ràpid, lent, ràpid), en els quals hom intercala una cadència o dues.[2]
Es va desenvolupar durant el període barroc i va ser una de les formes musicals més populars del classicisme i el romanticisme, períodes en els que es va deixar influenciar per la forma sonata.[3] Torelli (1709) i Albinoni foren els primers a escriure'n, com una variant del concerto grosso.[2] Els instruments més emprats pels compositors han estat el violí i el piano, encara que n'hi ha per a gairebé tots els instruments. Entre els de violí es destaquen els de Vivaldi, Mozart, Beethoven, Mendelssohn, Brahms, Txaikovski i Alban Berg; dels de piano són cèlebres alguns de Mozart, cinc de Beethoven, dos de Chopin, el de Schumann, dos de Brahms, un de Txaikovski, el de Grieg i uns quants de Saint-Saëns, Ravel, Rakhmàninov i Bartók. Són famosos també alguns de violoncel (Boccherini, Haydn, Schumann, Dvořák), de flauta (Pergolesi, Mozart), de guitarra (Rodrigo), etc.
Alguns concerts són per a dos o tres solistes (doble concert, triple concert) i al segle xviii eren sovint anomenats simfonia concertant.[4]
Referències modifica
- ↑ «Concerto | Definition, History, & Examples | Britannica» (en anglès). [Consulta: 24 febrer 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «concerto - Treccani» (en italià). [Consulta: 28 febrer 2024].
- ↑ «Significado de Concierto» (en castellà). [Consulta: 2 març 2024].
- ↑ «Symphonie concertante | Chamber, Orchestral, Soloists | Britannica» (en anglès). [Consulta: 3 març 2024].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Concert |