Concert per a mandolina (Vivaldi)
El Concert per a mandolina en do major, RV 425, fou compost pel compositor italià Antonio Vivaldi, el 1725. La música consisteix en un virtuós tractament de la part de l'instrument solista, la mandolina, i la interacció entre el solista i l'acompanyament de l'orquestra. És més exigent que altres concerts de Vivaldi i una de les peces per a mandolina més conegudes. Part del concert apareix en la pel·lícula Kramer vs. Kramer. L'obra ha estat enregistrada en força ocasions. Els intèrprets de mandolina també a vegades interpreten obres de Vivaldi per a guitarra o llaüt, més nombroses que per a mandolina.[1][2]
 Mandolina | |
| Títol original | concerto pour mandoline RV 425  |
|---|---|
| Forma musical | concert solista |
| Tonalitat | Do major |
| Compositor | Antonio Vivaldi |
| Creació | 1725
|
| Catalogació | RV. 425 |
| Instrumentació | mandolina, orquestra de corda i continuo group (en)  |
   | |
Vivaldi va fer servir la mandolina com a instrument solista en una ària de l'oratori Juditha triumphans (1716), aconseguint un gran efecte. Va compondre dos concerts per aquest instrument: aquest Concert per a mandolina, RV 425 i el Concert per a dues mandolines, RV 532. Probablement està dedicat al marquès Bentivoglio de Ferrara; hi ha una carta que Vivaldi li escriu en la qual li demana si segueix interessant la mandolina.[3] Aquesta obra demostra que Vivaldi era capaç d'escriure adaptant l'escriptura musical a l'instrument protagonista, el qual sovint requereix de tècniques i efectes inusuals.[2]
Anàlisi musical modifica
En el baix continu hi ha l'anotació Violini Soli pizzicati.[3]
Estructura modifica
Consta de tres moviments:
- Allegro
- Largo
- Allegro
El primer moviment presenta una ràpida i alegre melodia la durada de la qual és de poc més de tres minuts. Al llarg de la peça, Vivaldi crea contrastos entre la mandolina i la resta de l'orquestra, cridant l'atenció a través de crescendos. El ritornello orquestral consisteix en poc més que octaves obertes i quintes, mentre que la mandolina té un material melòdic molt vital.[2]
El segon moviment, de poc menys de tres minuts de durada, i en contrast amb la ràpida i entusiasta melodia del primer moviment, és més lent i reflexiu en la seva composició. En mode menor, és un bon exemple de la malenconia minimalista de Vivaldi, i el final és un sorprenentment senzill.[2]
En l'Allegro final el solista desfa la inversió melòdica rudimentària sobre la qual es basa el ritornello. Un dels passatges solistes sembla fer referència al primer moviment del concert: una recurs tècnic que, si fos intencional, com en tantes altres coses, situaria a Vivaldi molt abans del seu temps en l'ús de material cíclic.[2]
Referències modifica
- ↑ Lemma, Michael. Vivaldi Concertos for Mandolin. Mel Bay Publications, 2012, p. 4. ISBN 9781619110410.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Manheim, James. «Mandolin Concerto, for mandolin, strings & continuo in C major, RV 425». AllMusic. [Consulta: 1r setembre 2018].
- ↑ 3,0 3,1 Kolneder, Walter. Guía de Vivladi. Madrid: Alianza, 1989 (1984), p. 232 (El libro de bolsillo, núm. 408). ISBN 8420604089. p. 130-131
Enllaços externs modifica
- Concert per a mandolina, RV 425: Partitura lliure a l'IMSLP.
Concert per a mandolina en do major a YouTube, interpretat per Avi Avital el 2012
