Consell d'ancians
El Consell d'ancians (en francès “Conseil des Anciens”) era una assemblea legislativa francesa que, al costat del Consell dels Cinc-cents, va ser instituïda per la Constitució de l'any III, adoptada per la Convenció termidoriana a l'agost de 1795 i efectiva a partir del 23 de setembre de 1795. Tenia com a funció ocupar-se de les coses més que de les persones.[1] Elegia als membres del Directori i compartia el poder legislatiu amb el Consell de Cinc-cents, les lleis aprovava o rebutjava. Estava format per dos-cents cinquanta membres, que es renovaven per terços cada any. Havien de tenir una edat mínima de quaranta anys, estar casats o vidus i portar domiciliats almenys quinze anys en la República.[1]
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | cambra alta |
| Història | |
| Reemplaça | Convenció Nacional |
| Creació | 2 novembre 1795 |
| Reemplaçat per | Legislative body of the Consulate and the First Empire (en)  Sénat conservateur (en) Tribunat (en) |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Format per | |
Es reunia en el Palau de les Teuleries, fins que el 1799 es van traslladar les seves assemblees al Palau de Saint-Cloud. Això va facilitar el cop d'estat del 18 de brumari per part de Napoleó,[2] després del qual el Consell d'Ancians va ser suprimit.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Consell d'ancians |
- ↑ 1,0 1,1 Guizol. Corps législatif. Conseil des anciens: Rapport. Impr. Nationale, 1799, p. 2–.
- ↑ Herold, J. Christopher. Bonaparte in Egypt (en anglès). Fireship Press, 2009, p.371. ISBN 1934757764.