Contracte de franquícia

empresa que ven una llicència per a produir un producte o model comercial

Una franquícia és un contracte en virtut del qual un empresari (franquiciador) cedeix a un altre (franquiciat), a canvi d'una prestació financera, el dret a l'explotació d'un negoci de productes o serveis prèviament prestigiats al mercat pels procediments de fabricació i de màrqueting del franquiciador emparats en patents, marques i saber fer.[1] El 2011 hi havia 289 franquícies a Catalunya.[2]

Franquícia de McDonald's al municipi canadenc de Moncton (Nova Brunswick).

Mitjançant el contracte de franquícia es pacta, a canvi d'un preu, la cessió d'un model d'empresa. La perfecció d'aquests contractes instrumenta la formació de xarxes de distribució molt integrades, que s'han anat estenent ràpidament i que han rebut ple reconeixement tant per la jurisprudència com pels diferents ordenaments jurídics. A Europa es va estendre aquesta pràctica a mitjan segle xx, i va aconseguir el ple reconeixent per part de les institucions comunitàries amb el Reglament de la Comissió de la CEE de 30 de novembre de 1988.[3]

Modalitats de franquícia modifica

Trobem les següents de modalitats de franquícia:[4]

  • Franquícia industrial o de producció: El franquiciat adquireix el dret a fabricar i revendre els productes del franquiciador sota la seva marca i sistema propi.
  • Franquícia comercial o de distribució: El franquiciat adquireix el dret a revendre, pel seu compte i risc i en els seus propis locals, els productes de franquiciador. Es dona en sectors com ara l'hostaleria, l'alimentació o la roba. Es poden distingir tres submodalitats:
    • Franquícies córner: El franquiciat cedeix una part del seu establiment al franquiciador. Es tracta de punts de venda especialitzats d'altres marques.
    • Franquícia màster: El franquiciat adquireix un dret exclusiu a desenvolupar la franquícia en un territori determinat. Aquests franquiciats poden fer, a la vegada, de franquiciadors cap a altres empresaris.
    • Franquícia associativa: El franquiciador participa en el capital social de l'empresa franquiciada, o a l'inrevés. Aquestes participacions sempre han de ser minoristes, perquè sinó es tractaria d'un negoci entre la matriu i la seva filial.
  • Franquícia de serveis: El franquiciat adquireix el dret a prestar serveis sota la denominació i el sistema comercial del franquiciador. Aquest és el cas d'empreses de missatgeria o de bugaderia.

Obligacions del franquiciador modifica

Entre les obligacions del franquiciador, es troben:[5]

  • Comunicar un saber fer (manera d'organització interna i externa de l'empresa, que tenen una eficiència molt peculiar) o conjunt de coneixements pràctics no patentats derivats de l'experiència del franquiciador i verificats i contrastats per aquest. El saber fer ha de ser substancial i secret, estar identificat en el contracte i servir per a implementar els resultats del franquiciat, i li permetre d'introduir-se més fàcilment al mercat.
  • Transmetre al franquiciat els seus signes distintius.
  • Prestar assistència tècnica i comercial al franquiciat de forma continuada durant tot el període de duració de l'acord. Aquesta obligació comprèn qualsevol avantatge, innovació o avenç que contribueixi a la millor comercialització dels productes o serveis contractuals.
  • Proveir els productes o les primeres matèries.

Obligacions del franquiciat modifica

Les obligacions del franquiciat són:[6]

  • Pagar la taxa d'entrada o forfet, que s'exigeix com un requisit per a incorporar-se a la xarxa.
  • Pagar els cànon, és a dir, els pagament periòdics del franquiciat al franquiciador, els quals varien en funció del volum de vendes.
  • Pagar els productes i serveis que compri al franquiciador.

Vegeu també modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Contracte de franquícia
  1. «Contracte de franquícia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Catalunya en xifres». Diari Ara, 11-09-2014, p.17.
  3. «El contrato de franquicia» (en castellà). AEDEF, 29-05-2018. Arxivat de l'original el 2021-12-19. [Consulta: 19 desembre 2021].
  4. «El contrato de franquicia» (en espanyol europeu). Abogados AdLegem, 27-07-2018. [Consulta: 19 desembre 2021].
  5. «Cláusulas y contenido indispensable en un contrato de franquicia» (en castellà). Iuris Now, 23-09-2019. [Consulta: 19 desembre 2021].
  6. Serrano Acitores, Antonio. «La Franquicia. Todo lo que debes saber.» (en castellà), 08-02-2021. [Consulta: 19 desembre 2021].