Viquipèdia

Cop d'estat a Mali de 2020

El cop d'estat a Mali de 2020 es refereix a un motí començat per membres de les Forces Armades malianes el 18 d'agost de 2020.[1][2] Soldats en camions de recollida van irrompre a la base militar de Soundiata a la ciutat de Kati, on es van intercanviar trets abans que les armes es distribuïssin des de l'armeria i els oficials superiors arrestats.[3][4] Tancs i vehicles blindats van ser vistos als carrers de la ciutat, així com camions militars que es dirigien a la capital, Bamako.[5][6] Els soldats van detenir diversos funcionaris del govern, inclòs el president Ibrahim Boubacar Keïta que va dimitir i va dissoldre el govern.[7] Aquest és el segon cop d'estat del país en menys de deu anys, després del cop d'estat a Mali de 2012.[8]

Plantilla:Infotaula esdevenimentCop d'estat a Mali de 2020
Imatge
Map
 12° 44′ 48″ N, 8° 04′ 17″ O / 12.7467°N,8.0714°O / 12.7467; -8.0714
Tipusmotí
cop d'estat Modifica el valor a Wikidata
Part deconflicte al nord de Mali i protestes de Mali de 2020 Modifica el valor a Wikidata
Data18 agost 2020 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióKati (Mali)
Koulikoro (Mali) Modifica el valor a Wikidata
EstatMali Modifica el valor a Wikidata

Les protestes a Mali s'havien mantingut des del 5 de juny, amb els manifestants demanant la renúncia del president Ibrahim Boubacar Keïta.[9][10][11][12][13] Els manifestants estaven disgustats amb la gestió de la insurgència en curs, la suposada corrupció del govern i una economia que trontollava.[14]

Cop d'estat modifica

El matí del 18 d'agost de 2020, els soldats van començar a disparar trets a l'aire en una base militar a Kati, una ciutat a 15 quilòmetres de Bamako, la capital de Mali.[1] Després de traslladar-se a la capital, els amotinats van arrestar al ministre de Finances Abdoulaye Daffe, el cap d'Estat Major de la Guàrdia Nacional,[3] i Moussa Timbiné, portaveu de l'Assemblea Nacional.[6] El primer ministre, Boubou Cissé, va apel·lar al diàleg amb els amotinats, reconeixent que tenien "frustracions legítimes".[15] Un líder del motí més tard va afirmar que Keïta i Cissé havien estat arrestats a la residència anterior a Bamako; el president de la Comissió de la Unió Africana,[16][17] Moussa Faki, va confirmar que Keïta, Cissé i altres funcionaris havien estat arrestats i va reclamar el seu alliberament.[18] Un portaveu de la coalició d'oposició M5-RFP va donar la benvinguda a la seva detenció, descrivint-la com una "insurrecció popular".[15]

Els oficials van ser portats al campament militar de Kati on va començar l'aixecament.[18][18] A mesura que es va estendre la notícia del motí, centenars de manifestants es van reunir al Monument a la Independència de Bamako per exigir la renúncia de Keïta. Els manifestants també van cremar un edifici pertanyent al Ministeri de Justícia.[19] Els líders militars havien ordenat el tancament de tots els passos fronterers i havien imposat un toc de queda nocturn. En un discurs televisat, el cap adjunt de la Força Aèria de Mali, el coronel Ismaël Wagué va anunciar que "a partir d'avui, 19 d'agost de 2020, totes les fronteres aèries i terrestres estan tancades fins a un nou avís. Hi ha un toc de queda des de les 21:00 fins a les 05:00 fins a un nou avís". També va convidar grups d'oposició a les converses per a noves eleccions.[20][20]

Conseqüències modifica

El president Keïta va dimitir cap a mitjanit,[16] mentre també dissolia el govern i el parlament. "No vull que es vessi sang per mantenir-me en el poder", va afegir.[20][20]

La junta militar va establir el Comitè Nacional per a la Salvació del Poble encapçalat pel coronel Assimi Goita, però la mediació internacional va aconseguir que aquest es dissolgués poc després, traslladant tot el poder a un govern civil transitori amb forta representació militar, presidit pel militar retirat Bah Ndaw, que havia de convocar eleccions en divuit mesos, i el coronel Goita va ser nomenat vicepresident de la transició.[21]

Reacció internacional modifica

Representants de diversos països, incloent França,[19] els Estats Units,[15] Canadà,[22] Japó,[23] Rússia,[24] Turquia[25] i la Xina[26] van condemnar el cop, com també els representants de la Unió Europea,[27] la Unió Africana[28] i les Nacions Unides.[29]

Cop d'estat de 2021 modifica

Nou mesos després del cop d'estat l'exèrcit va detenir el president transitori, Bah Ndaw i el seu primer ministre, Moctar Ouane, hores després que anunciessin la formació d'un nou govern transitori dissenyat per Ndaw i Ouane que incorporava finalment membres de la Unió per la República i la Democràcia (URD), sense tenir en compte l'opinió d'Assimi Goita, vicepresident de la transició.[21]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 «Gunfire heard at Mali army base, warnings of possible mutiny». www.aljazeera.com. [Consulta: 18 agost 2020].
  2. ↑ BBC News, 19-08-2020.
  3. ↑ 3,0 3,1 Welle (www.dw.com), Deutsche. «Possible coup underway in Mali | DW | 18.08.2020» (en anglès britànic). DW.COM. [Consulta: 18 agost 2020].
  4. ↑ (en anglès) , 18-08-2020 [Consulta: 18 agost 2020].
  5. ↑ «Mali soldiers detain senior officers in apparent mutiny». AP NEWS, 18-08-2020. [Consulta: 18 agost 2020].
  6. ↑ 6,0 6,1 , 18-08-2020 [Consulta: 18 agost 2020].
  7. ↑ (en anglès) , 19-08-2020 [Consulta: 19 agost 2020].
  8. ↑ «Cop d'estat militar a Mali». El Punt Avui, 22-03-2012. [Consulta: 28 novembre 2020].
  9. ↑ , 16-07-2020 [Consulta: 17 juliol 2020].
  10. ↑ , 17-07-2020 [Consulta: 17 juliol 2020].
  11. ↑ «Mali opposition leaders freed after days of anti-gov't protests». www.aljazeera.com. [Consulta: 17 juliol 2020].
  12. ↑ «Calls for calm as Mali gov't criticised for response to protests». www.aljazeera.com. [Consulta: 17 juliol 2020].
  13. ↑ , 12-07-2020 [Consulta: 17 juliol 2020].
  14. ↑ (en anglès) , 18-08-2020 [Consulta: 18 agost 2020].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 «Mutinying soldiers say they have detained Mali's President Keita, Prime Minister Cisse». , 18-08-2020.
  16. ↑ 16,0 16,1 «Soldiers take up arms as Mali crisis deepens». Al Jazeera, 18-08-2020. [Consulta: 18 agost 2020].
  17. ↑ , 18-08-2020.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Maclean, Ruth. «Mali’s President and Prime Minister Arrested in Military Coup». The New York Times, 18-08-2020. [Consulta: 18 agost 2020].
  19. ↑ 19,0 19,1 «Mali president 'seized by mutinying soldiers'» (en anglès). BBC News, 18-08-2020 [Consulta: 18 agost 2020].
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 «Mali's president resigns and dissolves parliament» (en anglès). BBC News, 19-08-2020 [Consulta: 19 agost 2020].
  21. ↑ 21,0 21,1 «Cop d'estat a Mali: els militars detenen el president i agafen les regnes de la transició». Ara, Cop estat a Mali: els militars detenen el president i agafen les regnes la transició. [Consulta: 10 agost 2021].
  22. ↑ François-Philippe Champagne [@FP_Champagne]. «Canada is very concerned by the situation in Mali & strongly condemns the mutiny of the Garde nationale units against the government.
    I can also confirm that all @CanEmbMali personnel are safe.
    We will continue to follow the situation closely.    », 18-08-2020.
  23. ↑ «The Situation in the Republic of Mali (Statement by Press Secretary YOSHIDA Tomoyuki)» (en anglès). [Consulta: 19 agost 2020].
  24. ↑ «Russia says has information about arrests of Mali's president and PM: RIA», 19-08-2020.
  25. ↑ «Turkey expresses concern over military takeover in Mali». , 19-08-2020.
  26. ↑ «China, on Mali president resignation, says opposes regime change by force». Reuters, 19-08-2020.
  27. ↑ «Mali: Déclaration du Haut-Représentant/Vice-President Josep Borrell sur la tentative de coup d'Etat en cours» (en francès). , 18-08-2020.
  28. ↑ «Mali PM also detained by mutinying soldiers, African Union condemns» (en anglès). , 18-08-2020 [Consulta: 18 agost 2020].
  29. ↑ «UN chief demands ‘immediate and unconditional release’ of President, cabinet members» (en anglès). , 18-08-2020 [Consulta: 18 agost 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cop_d%27estat_a_Mali_de_2020&oldid=32416533»