Coplas por la muerte de su padre
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
"Coplas por la muerte de su padre" és una elegia escrita per Jorge Manrique a finals del segle xv dedicada al seu pare. És una de les obres cabdals de la literatura espanyola.
  | |
| Tipus | obra escrita |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Jorge Manrique |
| Llengua | castellà |
| Publicació | 11 novembre 1476 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | poesia i plany |
Es tracta d'una composició que estremeix per la freda brillantor de l'anàlisi, per la constatació del desengany i de la corrupció de tot el vivent, i no una obra que emociona pel sentiment adolorit del fill o la seva pena insuportable. La veu de Manrique ressona greu i profunda, potent, vivaç i expressiva, les mateixes metàfores es materialitzen, al mateix temps que s'ensorra l'esperança. Consisteix-segons Salinas-en la vivència de l'eterna oposició entre temporalitat i eternitat. Es poden qualificar las Coplas com un sermó funeral, on ja des del principi es percep el to d'exhortació
- Recuerde el alma dormida
- avive el seso y despierte
- contemplando
- como se pasa la vida
- como se viene la muerte,
- tan callando;
- cuán presto se va el placer,
- cómo, después de acordado,
- da dolor;
- cómo, a nuestro parecer,
- cualquiera tiempo pasado,
- fue mejor.
El peu trencat, el "contemplando", al mateix temps que exhortatiu també ens convida a la meditació i en actuar de passarel·la ens transporta a l'objecte de la contemplació estimada pel poeta: "com es passa la vida". En las Coplas es troba la gran igualadora, la gran justiciera: la mort, que acaba per ensenyorir-se de tot. Al final de la composició, la Mort es dirigeix cavallerosament al Mestre, en un diàleg digne d'un llibre de cavalleries:
- Buen caballero
- dejad el mundo engañoso
- y su halago.
Més que la glòria en sentit cristià, el poeta es decanta per l'extensió de la fama en aquest món:
- que aunque la vida perdió
- dejónos harto consuelo
- su memoria.
Las Coplas es divideixen en tres parts:
- vida terrenal (I-XIV)
- vida eterna (XV-XXIV)
- vida de la fama (XXV-XL)
En qualsevol cas, caldria preguntar-se si viure no és navegar sobre el temps, sobre el vent, per acabar ancorant al port de la mort, el darrer i definitiu port on s'amarren les il·lusions perdudes i l'oblit de tot el mundà.