Coralet
El coralet o espinavineta (Berberis vulgaris) és una espècie botànica de planta amb flor que pertany a la família de les berberidàcies.[1]
Berberis vulgaris  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | tint Berberis |
| Planta | |
| Tipus de fruit | baia |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ranunculales |
| Família | Berberidaceae |
| Tribu | Berberideae |
| Gènere | Berberis |
| Espècie | Berberis vulgaris L., 1753 |
Hàbitat modifica
És un arbust molt comú en els boscos i pastures semiàrides en terrenys calcaris d'Europa central i meridional i Àsia occidental. També s'ha naturalitzat als Estats Units.
Morfologia modifica
És un arbust dens amb tiges llenyoses que arriben fins als 3 m d'alçada, erectes i ramificades amb l'escorça de color de cendra. Les fulles són ovals, alternes, amb pecíol curt, d'uns 3 cm de longitud. Presenten una gradació des de fulles fins a espines, de manera que les de més d'un any es van transformant en espines. Les flors apareixen entre abril i juny, són petites i grogues, agrupades en petits raïms pènduls. Els fruits són baies d'un cm de longitud de color vermell brillant, àcides però de sabor agradable.
Farmacologia modifica
Conté alcaloides derivats de la isoquinolina: berberina (3%), oxicantina (1,5%) i també conté tanins i saponines.
L'escorça de l'arrel és útil en congestions hepatobiliars i colecistitis i contra la retenció d'orina. També té un lleuger efecte laxant.
La planta, amb excepció dels seus fruits i llavors, és lleugerament verinosa. El seu agent més poderós és la berberina, que també se sap que té una sèrie d'efectes terapèutics. A Europa, les baies s'utilitzen tradicionalment per fer melmelada. Al sud-oest d'Àsia, especialment a l'Iran, on se'ls anomena zereshk (زرشک), les baies s'utilitzen per cuinar, així com per fer-ne melmelada.
Sovint és parasitat per Puccinia graminis (rovell negre), una malaltia dels rovells dels cereals.
Propietats medicinals modifica
El coralet s'ha utilitzat tradicionalment com a remei per a la diarrea,[2] i és natural, doncs actualment se sap que el seu principi actiu, la berberina, és capaç de combatre un gran nombre de bacteris, fongs i virus, inclosos llevats, paràsits i protozous. S'ha demostrat la seva eficàcia contra Giardia, còlera, Candidiasis i fins i tot el conegut Helicobacter pylori.[3]
Més enllà dels usos domèstics de la planta contra les infeccions, l'extracte d'aquesta planta, ric en berberina, s'extrau per fer-ne un suplement amb propietats per reduir eficaçment els nivells de colesterol (com una estatina natural)[4] i com a antidiabètic (actua igual que la metformina).[5]
Referències modifica
- ↑ «Berberis vulgaris L.». Flora Catalana. Arxivat de l'original el 2020-01-12. [Consulta: 21 agost 2019].
- ↑ S.L., Botanical-online. «Propiedades de la berberina» (en castellà). [Consulta: 30 gener 2018].
- ↑ S.L., Botanical-online. «Berberina para como remedio para parásitos e infecciones» (en castellà). [Consulta: 30 gener 2018].
- ↑ S.L., Botanical-online. «Berberina para disminuir niveles de colesterol» (en castellà). [Consulta: 30 gener 2018].
- ↑ S.L., Botanical-online. «Plantas medicinales para sustituir la metformina» (en castellà). Arxivat de l'original el 2018-01-30. [Consulta: 30 gener 2018].