Corca Dhuibhne
La península de Corca Dhuibhne (també coneguda pel seu nom en anglès, Península de Dingle o Corkaguiny, nom de la corresponent baronia) és la més septentrional de les penínsules del comtat de Kerry. Acaba vora la ciutat d'An Daingean o Dingle a Dunmore Head, el punt més occidental d'Irlanda.
| ||||
| Tipus | Península  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | comtat de Kerry | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | comtat de Kerry (Irlanda) | |||
| ||||
| Banyat per | oceà Atlàntic | |||
| Dades i xifres | ||||
| Punt més alt | Mount Brandon (en)  (952 m ) | |||
Nom modifica
Coneguda oficialment com a Península de Dingle, rep aquest nom per la vila de Dingle, oficialment An Daingean. També rep el nom irlandès de Corca Dhuibhne (Corcu Duibne) fins i tot quan es parla en anglès. Corca Dhuibhne,[1] vol dir "llavor o tribu de Duibhne"[2] (un nom personal irlandès), pren el nom de la túath (poble o nació) de Corco Dhuibhne que ocupava la península en l'Edat Mitjana i bona part del territori del sud i est del comtat de Kerry.
Geografia modifica
La península existeix gràcies a l'existència d'un grup de roques de gres que formen les muntanyes Slieve Mish a l'est de la península, i les muntanyes sense nom del centre, més a l'oest. D'aquest conjunt en forma part el cim més alt d'Irlanda fora dels Reeks de Macgillycuddy, Mount Brandon (951 m).
Conor Pass, que va des de An Daingean a l'extrem sud-oest de la península cap a la badia de Brandon i Castlegregory al nord-est, és el pas de muntanya més alt d'Irlanda. Les illes Blasket es troben davant de la costa oest i són famoses pel seu patrimoni lingüístic i literari. A finals dels anys 1950 foren evacuades i des d'aleshores romanen deshabitades.
Cultura i llengua modifica
L'extrem occidental de la península és una Gaeltacht (àrea de parla gaèlic irlandès) que ha produït un nombre significatiu d'autors i poetes; Ó Siochfhradha i Peig Sayers entre altres. Aquesta és la part més occidental d'Irlanda, i el poble de Dún Chaoin sovint es fa referència en to de broma com "la propera parròquia als Estats Units".
Arqueologia modifica
A la península hi ha nombroses monuments prehistòrics i de l'alta edat mitjana, incloent:
- Cova de Ferriter, a l'extrem occidental de la península
- Gallarus Oratory a l'oest de la península, prop del llogaret de Baile an Fheirtéaraigh a Ard na Caithne.
Músaem Chorca Dhuibhne, situat a la vila de Baile an Fheirtéaraigh té exposicions que detallen l'arqueologia i la història de la península. Algunes de les exhibicions inclouen pedres Ogham, artefactes de les excavacions al proper jaciment monàstic de Riasc (Reask) i objectes prestats pel Museu Nacional d'Irlanda.[3]
En el cinema modifica
El film de David Lean Ryan's Daughter (1970) transcorre en una vila de Corca Dhuibhne en el període immediatament posterior a l'aixecament de Pasqua de 1916 i fou rodada a la vila de Dún Chaoin, a la platja de Coumeenole, a Slea Head i a Inch Strand.[4] També s'hi va rodar parcialment el 1992 el film Far and Away, de Ron Howard.[5] La pel·lícula de 2010 Leap Year té lloc parcialment a Corca Duibhne, però no es va rodar cap escena a la zona.[6]
Galeria d'imatges modifica
-
Corca Dhuibhne des de Banna Strand -
Costa de Corca Dhuibhne -
Castell de Minard, Lispole, comtat de Kerry -
Eask Tower amb vista de l'Anell de Kerry al fons. -
Referències modifica
- ↑ Suzanne Barrett's Ireland for Visitors, abril de 2009
- ↑ «Ireland's Dingle Peninsula Tourism, April 2009». Arxivat de l'original el 2007-03-21. [Consulta: 29 juny 2013].
- ↑ «Músaem Chorca Dhuibhne: Exhibitions». Músaem Chorca Dhuibhne. Arxivat de l'original el 25 de maig 2013. [Consulta: 7 abril 2011].
- ↑ «Ryan's Daughter (1970): Locations». IMDB.
- ↑ «Far and Away (1992): Locations». IMDB.
- ↑ «Leap Year (2010/1): Locations». IMDB.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corca Dhuibhne |