Cortina esquinçada

pel·lícula de 1996 dirigida per Alfred Hitchcock

Cortina esquinçada (títol original en anglès: Torn Curtain) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Alfred Hitchcock, estrenada el 1966, que treu el seu nom del teló d'acer. Ha estat doblada al català.[1][2]

Infotaula de pel·lículaCortina esquinçada
Torn Curtain Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAlfred Hitchcock, Willis Hall i Keith Waterhouse Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAlfred Hitchcock Modifica el valor a Wikidata
GuióBrian Moore Modifica el valor a Wikidata
MúsicaJohn Addison Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJohn F. Warren Modifica el valor a Wikidata
VestuariEdith Head Modifica el valor a Wikidata
ProductoraUniversal Studios Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUniversal Studios i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena14 juliol 1966 Modifica el valor a Wikidata
Durada122 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès
alemany
suec
noruec Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost6.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació13.000.000 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'espionatge i cinema de thriller polític Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAPG Modifica el valor a Wikidata
Temaespionatge Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióBerlín i Noruega Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0061107 Filmaffinity: 396320 Allocine: 4886 Rottentomatoes: m/torn_curtain Letterboxd: torn-curtain Mojo: torncurtain Allmovie: v50484 TCM: 25195 Metacritic: movie/torn-curtain TV.com: movies/torn-curtain AFI: 18571 TMDB.org: 5780 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Un investigador de física nuclear, Armstrong, trenca sense explicacions amb la seva promesa i ajudanta, Sarah, abans d'anar a un congrés a Copenhaguen. Intrigada, el segueix i descobreix que marxa en realitat a Berlín Est. Decidida a entendre-ho, agafa el mateix avió i s'adona que el professor sembla que ha escollit viure a l'Est.

Repartiment modifica

Al voltant de la pel·lícula modifica

  • Cortina esquinçada és considerada com el punt de declivi de l'obra del director. El nou Hollywood grava els seus primers èxits i suposa una redistribució accelerada. Hitchcock està debilitat en la seva confiança per la mala acollida de Marnie i l'estudi el cridarà diverses vegades per ordenar-li rejovenir el seu cinema i acontentar al màxim possible la nova generació ascendent d'espectadors.
  • A aquesta posició incòmoda, s'afegeix la pèrdua —durant la preparació de la pel·lícula— de dos dels col·laboradors més importants de Hitchcock, amb els quals havia construït els seus principals èxits americans: el muntador George Tomasini i el cap operador Robert Burks.
  • Però la pèrdua més mesurable per a la pel·lícula continua sent el rebuig per Hitchcock, sota la pressió de l'estudi, de la música escrita i gravada per Bernard Herrmann, que posa un final a una llarga i prolífica col·laboració. La música lliurada per John Addison, tot just guanyat un Oscar, encalla per infondre a la pel·lícula el complement de matèria dramàtica que hauria pogut redreçar el projecte. La lleugeresa dels temes compostos per Addison debilita considerablement el manteniment d'una certa tensió que falta en el projecte.
  • No obstant això, la pel·lícula no està desproveïda de qualitat. Entre les escenes en què l'experiència del director s'afirma clarament, cal destacar la filatura al museu pel seu treball sobre el so, la fugida amb bus, pura seqüència de suspens, el potencial de la qual no sembla tanmateix totalment explotat, i la famosa escena de l'homicidi.
  • L'escena de l'homicidi, l'element més memorable de la pel·lícula, il·lustra la tendència que tindrà el director amb els anys, de tendir cap a una representació naturista del crim (que tindrà èxit per l'estrangulació amb una corbata i la representació d'un cadàver sense "noblesa" en Frenesí).
  • Una cura particular és aportada als crèdits amb la voluntat clara de reprendre la sèrie magnífica dels concebuts per Saul Bass (Vertigen, D'entre els morts, Perseguit per la mort, Psicosi). La il·lustració succeeix a l'abstracció. Els fotogrames de la pel·lícula —reenquadrats sobre les cares (o dels detalls de cara)— van ser muntats imatge a imatge (a velocitat variable, en bucle...) en sobreimpressió sobre fum produït per un coet, la flama vermella del qual ocupa la part dreta de la pantalla, com un resum de les emocions magnificades que travessaran la pel·lícula.
  • A Julie Andrews, encara amb l'aurèola de l'èxit de Somriures i llàgrimes, li costa coincidir amb la imatge que hom té de l'heroïna hitchcokiana. El nivell d'implicació de Paul Newman, encarnació de la nova generació d'actors hollywoodiencs, supera les expectatives del director i és font de conflictes.
  • Cameo del director: al 4t minut, assegut al rebedor de l'hotel d'Anglaterra amb un bebè galtut, acompanyat per un insert en la música de la firma del tema de la sèrie Alfred Hitchcock Presents.

Referències modifica

  1. «Cortina esquinçada». Ésadir.cat. [Consulta: 9 desembre 2022].
  2. «Cortina Esquinçada». ElDoblatge.com. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 9 desembre 2022].

Enllaços externs modifica