Crèssida (satèl·lit)
Crèssida és un satèl·lit interior d'Urà. Va ser descobert el 9 de gener de 1986 gràcies a les imatges de la sonda Voyager 2. Provisionalment va rebre el nom de S/1986 U 3.[4] Posteriorment va rebre el nom de Crèssida, en referència al personatge de l'obra de teatre de Shakespeare Tròilus i Crèssida. També se'l coneix com a Uranus IX.[5]
 Crèssida .svg&lang=ca){kind=small} | |||
|---|---|---|---|
 | |||
| Designació provisional | S/1986 U 3  | ||
| Tipus | satèl·lit d'Urà i satèl·lit regular | ||
| Descobert per | Stephen P. Synnott Voyager 2 | ||
| Data de descobriment | 9 gener 1986 | ||
| Epònim | Crèssida | ||
| Cos pare | Urà | ||
| Dades orbitals | |||
| Semieix major a | 61.766,73 km[1] | ||
| Excentricitat e | 0,00036[1] | ||
| Període orbital P | 0,46 d | ||
| Inclinació i | 0,006 ° | ||
| Característiques físiques i astromètriques | |||
| Massa | 340.000.000.000.000.000 kg[3] | ||
| Gravetat superficial equatorial | 0,0013 m/s²[3] | ||
| Velocitat d'escapament | ~0,034 km/s[2] | ||
| Albedo | 0,08 | ||
| Temperatura de superfície |
| ||
| Part de | grup de Pòrcia | ||
Crèssida pertany al grup de satèl·lits de Pòrcia, que inclou Bianca, Desdèmona, Julieta, Pòrcia, Rosalinda, Cupid, Belinda i Perdita.[6] Aquests satèl·lits tenen òrbites i propietats fotomètriques similars.[6] Encara que només es coneix l'òrbita,[7] el seu radi de 41 km[8] i la seva albedo geomètrica de 0,08.[6]
En les imatges de la Voyager 2 Crèssida apareix com un objecte allargat amb el seu eix major apuntant cap al planeta Urà. La ràtio dels eixos de l'esferoide prolat de Crèssida és de 0.8 ± 0.3.[8] La seva superfície és de color gris.[8]
Crèssida podria col·lidir amb Desdèmona en els propers 100 milions d'anys.[9]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 URL de la referència: http://adsabs.harvard.edu/abs/1998AJ....115.1195J.
- ↑ calculada basant-se en altres paràmetres
- ↑ 3,0 3,1 URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.
- ↑ Smith, B. A. «IAU Circular No. 4164», 16-01-1986. [Consulta: 6 agost 2006].
- ↑ «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21-07-2006. [Consulta: 6 agost 2006].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Karkoschka, Erich «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, 151, 2001, pàg. 51–68. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
- ↑ Jacobson, R.A. «The Orbits of the Inner Uranian Satellites From Hubble Space Telescope and Voyager 2 Observations». The Astronomical Journal, 115, 1998, pàg. 1195–1199. DOI: 10.1086/300263.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Karkoschka, Erich «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, 151, 2001, pàg. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
- ↑ Duncan, Martin J.; Jack J. Lissauer «Orbital Stability of the Uranian Satellite System». Icarus, 125, 1, 1997, pàg. 1–12. DOI: 10.1006/icar.1996.5568 [Consulta: 9 maig 2008].
Enllaços externs modifica
- Crèssida Arxivat 2007-06-08 a Wayback Machine. de la NASA
- Satèl·lits d'Urà (de Scott S. Sheppard)