La cuereta torrentera o titina i titeta groga a les Balears (Motacilla cinerea) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes.

Infotaula d'ésser viuCuereta torrentera
Motacilla cinerea Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes1,91 g (pes al naixement)
17,4 g (pes adult) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura26 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,6 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou13 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22718392 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaMotacillidae
GènereMotacilla
EspècieMotacilla cinerea Modifica el valor a Wikidata
Tunstall, 1771
Tipus taxonòmicMotacilla Modifica el valor a Wikidata
Subespècies
  • Motacilla cinerea canariensis
  • Motacilla cinerea caspica
  • Motacilla cinerea cinerea
  • Motacilla cinerea melanope
  • Motacilla cinerea patriciae
  • Motacilla cinerea robusta
  • Motacilla cinerea schmitzi
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Altres noms modifica

cueta groga, pastorella groga, pastoreta groga, pascueta groga, pastoreta de torrent, cascueta groga, cuscueta groga, cuereta groga.

Morfologia modifica

Mesura 18-21 cm de llargària i 29 cm d'envergadura alar. És de color blau-grisenc per sobre i groc per sota. És la cuereta que té la cua més llarga (fa 9 cm de llargada), i és de color negre amb les rectrius externes blanques. A l'estiu, el mascle ensenya la gola negra i a l'hivern la té blanca.

Ecologia modifica

Cria a l'Europa temperada, Àsia i Àfrica del Nord. És sedentària a les zones de clima més suau de l'Europa Occidental però les poblacions septentrionals i orientals hivernen al sud d'Àsia, Àfrica i Papua Nova Guinea. A Catalunya és un ocell sedentari. També venen a hivernar de França i Suïssa, que se sumen als individus catalans que deixen les muntanyes per ocupar les llacunes de la terra baixa.[1] A la muntanya es nodreixen amb insectes i quan baixen a la costa ho fan amb petits mol·luscs principalment.

Prefereix situar el niu a la vora dels cursos d'aigua muntanyencs, entre les roques o a la soca dels arbres. La femella basteix un niu emprant molsa i herbes, i pèls com a revestiment, on, a l'abril-juny diposita cinc ous, que ella, principalment, s'encarrega d'escalfar. Els petits seran encebats per ambdós pares i volaran al cap de 12 dies. Normalment fan dues postes.

Referències modifica

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,pàgina 84-85. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 84-315-0434-X

Enllaços externs modifica