Cummingtonita
La cummingtonita és un mineral del grup dels silicats, subgrup inosilicats i dins d'ells pertany als amfíbols monoclínics.[2] És un silicat de ferro i magnesi, amb aspecte d'agregats bacil·lars color castany. És polimorf de la antofil·lita, amb la seva mateixa composició química però diferent sistema cristal·lí.
 Cummingtonita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Mg₇Si₈O22(OH)₂ |
| Epònim | Cummington (en)   |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DE.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DE.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.07 |
| Dana | 66.1.1.1 |
| Heys | 14.21.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,53Å; b = 18,23Å; c = 5,32Å; β = 101,97° |
| Grup espacial | grup espacial C2/m |
| Color | verd clar, marró, gris, incolor |
| Exfoliació | perfect - on {110}* |
| Tenacitat | Fràgil |
| Duresa | 5 a 6 (Mohs) |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 3,1 a 3,6 g/cm³ |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,639 a 1,671 nβ = 1,647 a 1,689 nγ = 1,664 a 1,708 |
| Birefringència | δ = 0,025 a 0,037 |
| Pleocroisme | Dèbil, en tons marró-verdosos |
| Angle 2V | mesurat: 65° to 90°, calculat: 70° to 90° |
| Dispersió òptica | r > v or r < v* |
| Solubilitat | Insoluble en àcids |
| Impureses comunes | Mn, Ca, Al, Ti, Na, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA2012 s.p. |
| Símbol | Cum |
| Referències | [1] |
En realitat, cummingtonita és el terme intermedi d'una sèrie de solució sòlida amb quantitats de ferro i magnesi substituïbles entre si, de manera que tota la sèrie es denomina amb aquest nom. En un extrem de la sèrie estarà la magnesiocummingtonita (Mg₇Si₈O22(OH)₂) i en l'altre extrem la grunerita (Fe₇Si₈O22(OH)₂).
Etimologia modifica
El terme procedeix de la ciutat de Cummington, a Massachusetts (EUA), on va ser descrit per primera vegada l'any 1824.[3][4]
Sinònims molt poc usats són antolita i kievita.[3]
Ambient de formació modifica
Apareix en roques metamòrfiques, tant metamorfisme de contacte com a regional, de fàcies d'esquists verds o eclogites esquists blaus. També es pot trobar com a mineral primari en algunes diorites, gabres i norites.
Minerals associats a la cummningtonita en totes aquestes roques són hornblenda, antofil·lita, actinolita, tremolita, arfvedsonita, glaucòfan, quars i granat.
Localització, extracció i ús modifica
Jaciments importants d'aquest mineral es troben a Massachusetts, Dakota del Sud i Wisconsin (EUA), a Labrador (Canadà), Japó, Escòcia, Finlàndia, Noruega i Suècia.[5] A Espanya es troba a Belmonte de Miranda (Astúries), Níjar (Almeria), Pontedeume (La Corunya), Tordera (Barcelona) i Ojén (Màlaga).[6]
La cummingtonita no té ús comercial, només interès científic i de col·leccionista.
Referències modifica
- ↑ «Cummingtonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Hawthorne, Frank C., and Roberta Oberti (2006), On the classification of amphiboles: Canadian Mineralogist: 44(1): 1-21.
- ↑ 3,0 3,1 http://www.mindat.org/min-1170.html
- ↑ http://webmineral.com/data/Cummingtonite.shtml#.
- ↑ http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/cummingtonite.pdf
- ↑ http://www.uned.es/cristamine/fichas/cummingtonita/cummingtonita.htm Arxivat 2016-04-27 a Wayback Machine.
- Klein, Cornelius., 2002, The Manual of Mineral Science, 22nd ed., John Wiley & Sons, Inc. ISBN 0-471-25177-1
- Lloc sobre mineralogia de la Universitat a Distància Arxivat 2016-04-27 a Wayback Machine.
- Dades sobre localització de cummingtonita
- Lloc web amb dades de cummingtonita
- Galeria de minerals amb informació de cummingtonita
- Mineral Data Publishing, 2001 PDF
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cummingtonita |