Dàtil
El dàtil és el fruit obtingut de les espècies de palmeres Phoenix, principalment de l'espècie Phoenix dactylifera, anomenada popularment palmera de dàtils. És l'aliment bàsic dels països del Magrib. El seu nom es deriva de la paraula grega δακτύλος ("daktilos"), que significa "dit".
  | |
| Dades | |
|---|---|
Els majors productors en l'àmbit mundial de dàtils han estat l'Iran i l'Iraq (fins a la Guerra de golf). A Califòrnia hi ha un important cultiu d'aquest fruit. Existeixen moltes varietats, entre elles: Zahid, Medjool, Kadrawi, la més apreciada és la Sukkari.
Entre altres espècies de palmeres Phoenix que produeixen fruits "dàtils" hi ha la Phoenix canariensis, els fruits són anomenats localment támaras; son més petits i es considera que són de menor qualitat.
| dàtil | |
|---|---|
| Energia | 1178 kJ |
| Valor calòric | 282 kcal |
| Proteïnes | 2,45 g |
| Glúcids | 75,03 g |
| Lípids | 0,39 g |
| Vitamina B₁ | 0,052 mg |
| Vitamina B₂ | 0,066 mg |
| Vitamina B₆ | 0,165 mg |
| Vitamina C | 0,4 mg |
| Vitamina PP | 1,274 mg |
| Provitamina A | 0,0106 mg |
| Ferro | 1,02 mg |
| Calci | 39 mg |
| Magnesi | 43 mg |
| Fòsfor | 62 mg |
| Potassi | 656 mg |
| Sodi | 2 mg |
| Fibres | 8 g |
| Aigua | 20,53 g |
| Font: [1] | |
Propietats modifica
Nutritives modifica
Els dàtils proporcionen una àmplia gamma de nutrients essencials, i són una molt bona font en la dieta de potassi. El sucre contingut en dàtils madurs és al voltant del 80%; la resta es compon de proteïnes, fibra i oligoelements incloent el bor, cobalt, coure, fluor, magnesi, manganès, seleni i zinc.[2] L'índex glucèmic de tres varietats diferents de dàtils són 35,5 (Khalas), 49,7 (Barhi) i 30.5 (Ma'an bo).[3]
L'àcid cafeic, glicòsid de l'àcid 3-O-caffeoylshikimico (també conegut com àcid dactylífrico) i els seus isòmers, són substrats d'enfosquiment enzimàtic que es troben en els dàtils.[4]
Es pot menjar com a fruit fresc o preparat en melmelades, púdings, coques, sucs, gelats, etc.
Medicinals modifica
Els dàtils tenen molt taní usat medicinalment com detersiu pel seu poder netejador i astringent intestinal. Amb una infusió, decocció, xarop, o pasta, els dàtils es poden administrar per mal de coll, refredats, constipats, i per combatre la febre.[5][6]
Producció modifica
| Principals productors de dàtils (2018) (Tones) | |
|---|---|
 Egipte
|
1.562.171 |
 Aràbia Saudita
|
1.302.859 |
 Iran
|
1.204.158 |
 Algèria
|
1.094.700 |
 Iraq
|
614.584 |
 Pakistan
|
471.670 |
 Sudan
|
440.871 |
 Oman
|
368.808 |
| Emirats Àrabs Units | 345.119 |
 Tunísia
|
241.333 |
| Font: Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació [7] | |
Referències modifica
- ↑ «Dátiles: propiedades, beneficios y valor nutricional» (en castellà). La Vanguardia.
- ↑ Walid Al-Shahib, Richard J. Marshall «The fruit of the date palm: its possible use as the best food for the future?». International Journal of Food Sciences and Nutrition, 54, 4, 2003, pàg. 247–259. DOI: 10.1080/09637480120091982.
- ↑ Miller, CJ; Dunn, EV; Hashim, IB «Glycemic index of 3 varieties of dates». Saudi medical journal, 23, 5, 2002, pàg. 536–8. PMID: 12070575.
- ↑ Maier, VP; Metzler, DM; Huber, AF «3-O-Caffeoylshikimic acid (dactylifric acid) and its isomers, a new class of enzymic browning substrates». Biochemical and Biophysical Research Communications, 14, 1964, pàg. 124–8. DOI: 10.1016/0006-291x(64)90241-4. PMID: 5836492.
- ↑ «Search List» (en anglès). www.ars-grin.gov. Arxivat de l'original el 23 de setembre de 2015. [Consulta: 24 desembre 2016].
- ↑ Error en el títol o la url.Dr. Berdonces I Serra. «». Gran Enciclopecia de las Plantas Medicinales p. 370-371. Tikal ediciones ISBN 84-305-8496-X, 1ª edición: 1998.
- ↑ «FAOSTAT:Crops». [Consulta: 26 març 2018].