Dacita
La dacita és una roca ígnia volcànica amb alt contingut de ferro, que s'ha consolidat en superfície ràpidament després de l'erupció i en dues etapes, per la qual cosa hom troba en la seva estructura cristalls ben formats inclosos en una matriu vítria amorfa. Té estructura microlítica, i és una roca àcida a causa d'un excés de sílice. Els minerals que hi predominen són les plagiòclasis.[2] La seva composició es troba entre les composicions de l'andesita i la de la riolita i, igual com l'andesita, es compon principalment de feldespat plagioclasa amb biotita, hornblenda, i piroxè (augita i/o enstatita). Té una textura entre afanítica i pòrfida amb quars en forma de fenocristalls arrodonits corroïts, o com a element de la seva pasta base. La dacita es defineix pel seu contingut de sílice i àlcalis en la Classificació bigòrnia.
 Dacita de Dunabogdány (Hongria) | |
| Tipus | roques ígnies |
|---|---|
| Textura | fina |
| Minerals essencials | quars i plagioclasa |
| Minerals accessoris | hornblenda, feldespat i augita |
| Referències | [1] |
La paraula dacita prové de Dàcia, una província de l'Imperi Romà que es trobava entre el riu Danubi i els Carpats (actualment Romania), que és on primer es va descriure la roca.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dacita |
- ↑ «Dacite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 octubre 2016].
- ↑ «Dacita». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.