Daixt-e-Kavir
Daixt-e Kavir (دشت كوير en idioma persa, també conegut com a Kavir-e Namak o Gran Desert Salat és una gran zona deserta al mig de l'altiplà d'Iran. Fa uns 800 km de llarg i 320 km d'ample amb una superfície total d'uns 77.600 km².[1] La zona del desert va des de les muntanyes Alborz al nord-ost fins Dasht-e Lut ("Desert de la buidor") al sud-oest entre les províncies de Khorasan, Semnan, Tehean, Isfahan i Yazd. Rep el seu nom dels aiguamolls salats (kavirs) que hi ha.
| ||||
| Tipus | Desert de l'Iran  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província de Semnan (Iran), província d'Isfahan (Iran), Província de Yazd (Iran), Khorasan Sud (Iran), Razavi Khorasan (Iran) i província de Teheran (Iran) | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Mida | 320 ( ) × 800 ( ) km | |||
| Superfície | 55.000 km² | |||
Clima i estructura modifica
Gairebé no hi plou. les temperatures poden arribar a 50 °C a l'estiu, i la temperatura mitjana de gener és de 22 °C. La variació de temperatura entre el dia i la nit pot arribar a ser de 70 °C. La pluja cau a l'hivern.
El sòl és cobert de sorra i còdols; hi ha aiguamolls, llacs i uadis. S'hi fan crostes de sal als de terra humida. Hi pot haver tempestes fortes en alguns llocs d'aquest desert, l'aspecte és més aviat d'estepa.
Fauna i flora modifica
La vegetació s'adapta a la sequedat i als sòls salins hi predominen plantes del gènere Artemisia.
Hi ha gaseles perses, sobretot a les muntanyes hi ha ovins silvestres, cabres i lleopards. Entre els carnívors hi ha gats silvestres llops i guineus.
Cultius modifica
La calor extrema, les tempestes fortes i els sòls salins fan quasi impossible l'agricultura. Hi ha molta erosió. La ramaderia de camells i ovina és pràcticament l'única ocupació de la poca gent que hi viu. Per la irrigació se segueix el conegut sistema iranià dels "qanats" (conducció subterrània).
Característiques modifica
Al centre del desert es troba l'aiguamoll Kavir Buzurg (Gran Kavir), que fa 320 km de llarg i 160 km d'ample. A l'oest hi ha el llac salat Darya-ye Namak (1800 km²). És part d'una zona protegida el Parc Nacional de Kavir. Un dels llocs més desolats és Rig-e Jenn.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daixt-e-Kavir |
- ↑ Wright, John W. (ed.); Editors and reporters of The New York Times. The New York Times Almanac. 2007. New York, New York: Penguin Books, 2006, p. 456. ISBN 0-14-303820-6.