Daniel Mangrané i Mangrané (Tortosa, 8 de març de 1910 − Barcelona, 27 de desembre de 1985) va ser un cineasta català. Fou fill de l'industrial Daniel Mangrané i Escardó que va ser diputat durant la Segona República per Esquerra Republicana de Catalunya (i a la memòria de qui s'han dedicat un institut d'educació secundària i un carrer a Tortosa) i Adela Mangrané Adell.[1]

Infotaula de personaDaniel Mangrané
Biografia
Naixement8 març 1910 Modifica el valor a Wikidata
Tortosa (Baix Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 desembre 1985 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanya
Activitat
Ocupacióquímic, productor, director, guionista
Activitat1936 Modifica el valor a Wikidata –

IMDB: nm0542295 Allocine: 251500 Allmovie: p689523 TMDB.org: 1093313 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Fou un enginyer químic, professor a la Universitat Tècnica de Berlín, tot i que va treballar sovint en les empreses familiars.[1] Fou membre del cos facultatiu de la Creu roja i doctor honoris causa per la Universitat de Rio de Janeiro. Va desenvolupar la seva professió també a França, Itàlia i Alemanya i va escriure una dotzena de llibres de química. Va passar la Guerra Civil a Lió a on va contribuir al descobriment de la mercromina.[2]

Carrera cinematogràfica modifica

Va desenvolupar la seua carrera cinematogràfica en les dècades dels 30, 40 i 50 del segle xx. La seua primera acreditació va ser el 1936, amb l'argument, els diàlegs i la música de la pel·lícula El deber.[3][4]

Va dirigir dos films, Parsifal el 1951 (amb Carlos Serrano de Osma com a realitzador tècnic)[5] i El duende de Jerez el 1954. En ambdós casos va actuar també com a productor i guionista. A més a més va produir Rumbo (1953), Nuevos ideales (1936), que va coproduir amb el seu pare i el guió del qual va ser titllat de "burgès" i contrari a la lluita de classes i es va arribar a exhibir a la zona nacional durant la guerra,[6] i La virgen gitana (1951) com a productor associat.

Va ser el guionista a les esmentades Parsifal, El duende de Jerez, Nuevos ideales i a El deber (1936),[4] que també va ser produïda pel seu pare.

Va compondre la banda sonora original de El deber i Nuevos ideales.

Participació en festivals modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Biografia Daniel Mangrané Escardó - Hiperenciclopèdia d' Esquerra Republicana de Catalunya». Arxivat de l'original el 1 de febrer 2014. [Consulta: 18 gener 2014].
  2. «Biografia Daniel Mangrané - Article "El Parsifal de Daniel Mangrané publicat a Wagneriana Castellana num. 32 any 1999» (pdf) (en castellà). [Consulta: 18 gener 2014].
  3. «Cinco minutos con D. Daniel Mangrané» [Consulta: 21 maig 2014]
  4. 4,0 4,1 Heinink, J.B., Vallejo, A. C. Catálogo del cine español. Films de ficción: 1931-1940
  5. Navales, Óscar. «El singular debut del catalán Mangrané» (en castellà). [Consulta: 18 gener 2014].
  6. Caparrós Lera, J.M. Arte y política en el cine de la República (1931-1939)
  7. 7,0 7,1 «Selecció oficial Festival de Cannes 1952». Arxivat de l'original el 16 de març 2016. [Consulta: 18 gener 2014].
  8. «Selecció oficial Festival de Cannes 1952». Arxivat de l'original el 16 de març 2016. [Consulta: 18 gener 2014].