David Romano i Ventura
David Romano i Ventura (Istanbul, 1925 - Barcelona, 12 d'octubre del 2001) fou un historiador i hebraista català.
| Nom original | (es) David Romano Ventura  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1925 Istanbul (Turquia) |
| Mort | 12 octubre 2001 (75/76 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història de l'antic Israel, sefardites, Corona d'Aragó, literatura italiana i Renaixement italià |
| Ocupació | Hebraista |
| Ocupador | Universitat de Barcelona Consell Superior d'Investigacions Científiques |
| Membre de | |
Premis | |
De família sefardita, de petit va estar a Itàlia i França i finalment es va establir a Barcelona. Va estudiar llengües semítiques a la Universitat de Barcelona, on va tenir com a professors Josep Maria Millàs i Vallicrosa, Joan Vernet i Ginés i Alejandro Díez Macho. Es va llicenciar el 1949 amb premi extraordinari, i el 1951 es va doctorar amb la tesi Aportaciones al estudio de la organización administrativa de la Corona de Aragón en el siglo XIII (La familia Ravaya y su labor como tesoreros y bailes), que va guanyar el Premi Menéndez y Pelayo del CSIC.
De 1953 a 1957 fou secretari de redacció de l'Índice Histórico Español, amb Jaume Vicens i Vives i el 1958 va editar el Tractat d'astrologia de Bartomeu de Tresbéns amb Joan Vernet, i la introducció a l'edició de l'Atles Català de 1375.
Des de 1949 fou professor de la Universitat de Barcelona, i des de 1954 hi ensenyà llengua àrab, història d'Israel, història i literatura dels jueus medievals, sobretot de la Corona d'Aragó. De 1962 a 1966 també fou catedràtic d'institut fins que el 1966 va obtenir la càtedra de llengua i literatura italianes.[1] El 1970 fou escollit acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1986 fou doctor honoris causa per la Universitat de Sàsser. De 1950 a 1966 va col·laborar amb el CSIC i de 1974 a 1984 fou vocal de l'Institut Milà i Fontanals del CSIC. El 1984 fou escollit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de la Història.
Els seus estudis versen sobre els jueus de la Corona d'Aragó i la influència de la literatura italiana a la Catalunya del Renaixement, principalment Petrarca i Boccaccio.[2]
Obres modifica
- Elementos y técnica del trabajo científico (1973)
- Antología del Talmud (1975)
- Judíos al servicio de Pedro el Grande de Aragón 1276-1285 (Barcelona: CSIC 1983)
- De historia judía hispánica (1991)
- La ciència hispanojudía (1992)
- Un texto en aljamía hebraicoárabe (Elche, 1314) Sefarad 29,2 (1969) págs. 313-318
Referències modifica
- ↑ «David Romano i Ventura». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Biografia per Josep Ribera-Florit
Enllaços externs modifica
- María Teresa Navarro Salazar, Montserrat Casas Nadal In memorian David Romano Ventura (1925-2001), Catedrático de Lengua y Literatura Italiana, Maestro y amigo : Espacio, tiempo y forma. Serie III, Historia medieval, ISSN 0214-9745, Nº 14, 2001,
| Precedit per: Jesús Ernest Martínez Ferrando |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla XXVIII 1970-2001 |
Succeït per: José Manuel Blecua Perdices |