Defensa hongaresa
La defensa hongaresa és una obertura d'escacs caracteritzada pels moviments:
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Moviments | 1.e4 e5 2.Cf3 Cc6 3.Ac4 Ae7 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| ECO | C50 | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Naixement | Segle XVIII | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Classificació | Obertura italiana | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
- 1.e4 e5
- 2.Cf3 Cc6
- 3.Ac4 Ae7
| Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs. |
Introducció modifica
La defensa hongaresa és en realitat una línia secundària dins l'obertura italiana, triada habitualment quan es vol contestar amb una rèplica tranquil·la a l'agressiva 3.Ac4. L'obertura és poques vegades vista en els escacs actuals.
La variant pren el seu nom d'una partida d'escacs per correspondència entre París i Pest jugada el 1843–45, tot i que fou analitzada anteriorment per Cozio ja al segle xviii.[1] Ha estat jugada ocasionalment per alguns GMs amb estils fortament posicionals o defensius, com ara Reshevsky, Hort, i els exCampions del món Petrossian i Smislov.
Amb el moviment 3...Ae7, les negres eviten la complexitat del giuoco piano (3...Ac5), del gambit Evans (3...Ac5 4.b4), i de la defensa dels dos cavalls (3...Cf6). Les blanques tenen avantatge d'espai i un desenvolupament més lliure, de manera que les negres han d'estar preparades per defensar una posició constreta.
4. d4 exd4 modifica
La millor jugada blanca és 4.d4, quan 4...exd4 5.Cxd4 transposaria en una variant de l'obertura escocesa que dona a les blanques avantatge d'espai. Més feble és 5.c3, esperant 5...dxc3?! 6.Dd5!, després de la qual les negres varen rendir-se a Midjord–Scharf, Olimpíada de Niça 1974 (tot i que les negres podrien respondre 6...Ch6 7.Axh6 0-0 quan 8.Ac1?! Cb4 9.Dd1 c2 recupera la peça, de manera que les blanques haurien de jugar 8.Axg7 Rxg7 9.Cxc3 amb avantatge.[2]) Malgrat tot, 5...Ca5!, recomanada per Txigorin,[3] força les blanques a donar la parella d'alfils amb 6.Dxd4 o sacrificar un peó.
4. d4 d6 modifica
Alternativament, les negres poden triar mantenir el centre amb 4...d6, quan les blanques poden escollir entre diferents plans, qualsevol dels quals hauria de ser suficient per assegurar-los un petit avantatge. Les blanques poden simplificar cap a un mig joc sense dames una mica millor amb 5.dxe5 dxe5 (5...Cxe5? 6.Cxe5 dxe5 7.Dh5! i l'atac doble a e5 i f7 guanya un peó) 6.Dxd8+ (6.Ad5!? també és possible) Axd8 7.Cc3 Cf6. Les blanques també poden tancar el centre amb 5.d5 Cb8, seguit per Ad3 i de l'expansió al flanc de dama amb c4, resultant en posicions semblants a les de la defensa índia antiga. Finalment, amb 5.Cc3 les blanques poden mantenir la tensió en el centre i obtenir un actiu joc de peces.
Harding i Botterill, al seu llibre de 1977 sobre l'obertura italiana conclouen que, "la defensa hongaresa pot jugar-se només per aspirar a taules. Les blanques haurien de tenir avantatge en la majoria de línies."[4]
Notes i referències modifica
- ↑ T. D. Harding i G. S. Botterill, The Italian Game, Batsford, 1977, p. 130. ISBN 0-7134-3261-6
- ↑ Harding & Botterill, p. 130.
- ↑ Harding & Botterill, pp. 130-31.
- ↑ Harding & Botterill, p. 134.
Bibliografia modifica
- Hooper, David i Kenneth Whyld. The Oxford Companion to Chess. Oxford University, 1996. ISBN 0-19-280049-3.
- De Firmian, Nick. Modern Chess Openings: MCO-14. Random House Puzzles & Games, 1999. ISBN 0-8129-3084-3.