Desaparició forçada

Desaparició forçada o també desaparició involuntària de persones és un tipus de delicte complex que suposa la violació de múltiples drets humans i que, comès en determinades circumstàncies, constitueix també un crim contra la humanitat; les seves víctimes en conegudes com a persones desaparegudes o, també, com a detingudes-desaparegudes. El crim de desaparició forçada, definit en texts internacionals i la legislació penal de diversos estats, està caracteritzat per la privació de la llibertat d'una persona per part d'agents de l'estat o grups d'individus que actuen amb el seu suport, seguida de la negativa a reconèixer cap privació de la llibertat o el destí de la víctima, amb el fi de sostreure-la de la protecció de la llei. L'assassinat de la persona detinguda-desapareguda, que sol ocórrer després d'un captiveri amb tortures en algun lloc amagat, pretén afavorir la impunitat dels responsables, que actuen amb el fi d'intimidar o aterrir la comunitat o col·lectiu social al qual pertany la persona. Els efectes de la desaparició forçada perduren mentre no es resol el destí o ubicació de les persones, prolongant i amplificant el sofriment i seqüeles psicològiques dels seus familiars i coneguts.

Cartells exhibits en Rosario (Argentina) el 2006 en homenatge a detinguts-desapareguts víctimes de la dictadura militar coneguda com Procés de Reorganització Nacional
Homenatge pictòric als desapareguts en un antic centre clandestí de detenció Club Atlético de la ciutat de Buenos Aires.[1]

Exemples modifica

ONG com Amnistia Internacional o Human Rights Watch publiquen en els seus informes anuals el nombre de casos coneguts de desaparició forçada.

Alguns dels països amb casos de desaparicions són:

Estimació dels desapareguts del franquisme modifica

Segons les dades aportades en l'acte de l'Audiència Nacional de 16 d'octubre de 2008,[4] i en absència de tota investigació oficial efectiva i independent de totes les fosses localitzades fins al moment per part de l'Estat, cal assenyalar les següents dades de desapareguts en fosses comunes:

Andalusia 32.289 Almeria 373, Cadis 1.665, Còrdova 7.091, Granada 5.048, Huelva 3.805, Jaén 3.253, Màlaga 7.797, Sevilla 3.257
Aragó 10.178 Osca 2.061, Terol 1.338, Saragossa 6.779
Astúries 1.246 Gijón 1.246
Illes Balears 1.777 Mallorca 1.486, Menorca 106, Eivissa i Formentera 185
País Basc 9.459 Àlaba 100, Guipúscoa 340, Biscaia 369, dades del Govern Basc 8650
Canàries 262 Gran Canària 200, Tenerife 62
Cantàbria 850
Castella - la Manxa 7.067 Albacete 1.026, Ciudad Real 1.694, Conca 377, Toledo 3970
Castella i Lleó 12.979 Àvila 650, Burgos 4.800, Lleó 1.250, Palència 1.180, Salamanca 650, Segòvia 370, Sòria 287, Valladolid 2.555, Zamora 1.237
Catalunya 2.400
Ceuta, Melilla i Nord d'Àfrica 464
Extremadura 10.266
Galícia 4.396
Madrid 2.995
Múrcia 855
Navarra 3.431
La Rioja 2.007
País Valencià 4.345 Alacant 742, Castelló 1.303, València 2.300
Altres territoris 7.000
Total 114.266

El nombre total final va ser corregit i ampliat en el transcurs de les actuacions, arribant a un total de 143.353.


Referències modifica

  1. Espacio para la Memoria. Article al periòdic argentí Página/12 del 4 de novembre de 2007
  2. Pacheco, Alejandro «En 8 años han desaparecido 6 mil 725 niños en México». SDPnoticias, 31-03-2016 [Consulta: 1r abril 2016].
  3. Denyer, Simon i Zhang, Congcong «The painful search for China’s missing children slowly gains momentum». Washington Post, 13-08-2017 [Consulta: 12 novembre 2017].
  4. Juzgado Central de Instrucción nº 5. de Madrid. «Diligencias previas proc. abreviado 399/2006 v», 16-10-2008.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Desaparició forçada

Vegeu també modifica