Detector de mentides
L'anomenat detector de mentides, màquina de la veritat o polígraf és un tipus particular d'instrument de mesura utilitzat per al registre de respostes fisiològiques. Generalment registra les variacions de la pressió arterial, el ritme cardíac, la freqüència respiratòria, estímuls nerviosos i la resposta galvànica o conductància de la pell, que es generen davant determinades qüestions realitzades al subjecte sotmès a la prova.
Aquest tipus de polígraf és comunament conegut pel seu ús com a suposat detector de mentides sense cap validació científica, malgrat la seva credibilitat en la cultura popular i algunes entitats estatals i privadas.[1][2] La seva repetida incapacitat per detectar a espies notoris al llarg de décadas[3][4][5][6] i les investigacions a l'respecte realitzats per institucions d'alt prestigi com l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units o l'Associació Americana de Psicologia amb resultats negatius,[7][8] entre altres factors, han fet que la comunitat científica els consideri un frau i una forma de pseudociència.[9]
El conjunt de tècniques utilitzades per a la suposada detecció de mentides és ara més publicitada com a avaluació de credibilitat (de l'anglès credibility assessment), detecció de l'engany i altres en un intent de vorejar aquest descrèdit. En la realitat, actualment no existeix cap màquina o dispositiu capaç de detectar mentides de manera fiable i no es preveu que sorgeixi en el futur pròxim. Aquesta impossibilitat inclou a altres tecnologies complementàries o substitutives del tradicional polígraf com l'anàlisi electroencefalogràfic de potencials evocats (com el component P300) o l'explotació de la imatge per ressonància magnètica funcional (fMRI.)[10][11][12][13][14][15][16][17]
Referències modifica
- ↑ Lykken, David T. A Tremor in the Blood: Uses and Abuses of the Lie Detector, 2nd ed., New York: Plenum Trade, 1998, pp. 273-279.
- ↑ The Skeptic's Dictionary, Polygraph ("lie detector") "I don't know anything about lie detectors other than they scare the hell out of people. --Richard Nixon" (...) "Case after case can be used to exemplify that the polygraph works. There are the cases of those who failed the test and whose lying was corroborated by other evidence. There are the cases of those who, seeing they are failing the test, suddenly confess. What is the evidence that the rate of correct identification of lying corroborated by extrinsic evidence is greater than the rate of identification of lying by non-technological means? There isn't any. The proofs are anecdotal or based on fallacious reasoning such as thinking that a correlation proves a causal connection"
- ↑ Ames provides personal insight into the U.S. Government's reliance on polygraphs in a 2000 letter to Steven Aftergood of the Federation of American Scientists. [1]
- ↑ Kessler, Ron. "Moscow's Mole in the CIA: How a Swinging Czech Superspy Stole America's Most Sensitive Secrets," Washington Post, April 17, 1988, C1.
- ↑ Bachelet, Pablo. «Book outlines how spy exposed U.S. intelligence secrets to Cuba». McClatchey Washington Bureau, October. 13, 2006. "She first came under U.S. suspicion in 1994, when Cuba detected a highly secret electronic surveillance system. Montes took a polygraph test and passed it."
- ↑ Ross, Brian and Richard Esposito. «Investigation Continues: Security Breach at the White House». ABC News, October. 6, 2005. "Officials say Aragoncillo passed several lie detector tests that are routinely given to individuals with top secret clearances."
- ↑ National Research Council of the National Academies (USA), The Polygraph and Lie Detection Arxivat 2008-11-20 a Wayback Machine., Washington DC
- ↑ «The Truth About Lie Detectors (aka Polygraph Tests)». Associació Americana de Psicologia, 05-08-2004. [Consulta: 28 setembre 2018].
- ↑ Stromberg, Joseph. «Lie detectors: Why they don't work, and why police use them anyway». Vox Media, 15-12-2014.
- ↑ Múltiples autores. The Royal Society - Science Policy Centre. Brain Waves Module 4: Neuroscience and the law (en anglès), 2011. ISBN 978-0-85403-932-6.
- ↑ Conroy MA, Polich J, “Normative variation of P3a and P3b from a large sample - Gender, topography, and response time.” J Psychophys 21 (1): 22-32 2007
- ↑ Hansenne M, “The P300 event-related potential: Theoretical and psychobiological perspectives.” Clin Neurophysiol 30 (4): 191-210 Aug 2000
- ↑ George MRM, Potts G, Kothman D, et al. “Frontal deficits in alcoholism: An ERP study.” Brain and Cognition 54 (3): 245-247 Apr 2004
- ↑ Jensen SA, Barabasz A, Barabasz M, et al. “EEG P300 event-related markers of hypnosis” Amer J Of Clin Hypnosis 44 (2): 127-139 Oct 2001
- ↑ Segalowitz SJ, Bernstein DM, Lawson S, “P300 event-related potential decrements in well-functioning university students with mild head injury” Brain and Cognition 45 (3): 342-356 Apr 2001
- ↑ Nuechterlein KH, Dawson ME, “Neurophysiological and Psychophysiological Approaches to Schizophrenia and Its Pathogenesis.” EPub 2000, American College of Neuropsychopharmacology, http://www.acnp.org/g4/GN401000119/CH117.html
- ↑ Rusconi, Elena y Mitchener-Nissen, Timothy. «Prospects of functional magnetic resonance imaging as lie detector» (en anglès). Frontiers in Human Neuroscience, United States National Institutes of Health, 24-09-2013. DOI: 10.3389/fnhum.2013.00594. [Consulta: 28 setembre 2018].