La Diàspora Armènia es refereix a les comunitats d'armenis fora de la República d'Armènia, incloent-hi l'autoproclamada República de l'Alt Karabakh. Des de l'antiguitat, els armenis han establert comunitats a diverses regions del món. Tot i així, la diàspora armènia moderna es va formar majorment com a resultat del Genocidi Armeni de 1915, quan els armenis que vivien a la seva pàtria ancestral a la Turquia occidental, coneguda pels armenis pel nom d'Armènia Occidental, van ser sistemàticament exterminats pel govern turc.[1]

Mapa de la diàspora armènia

Avui en dia més de la meitat dels armenis viuen fora del que queda dels territoris històrics, sent Rússia, França i els Estats Units d'Amèrica els països on hi ha més armenis. Les dificultats econòmiques experimentades per la República d'Armènia des de la seva independència a inicis de la dècada de 1990 va revifar l'emigració d'armenis, principalment a Europa i a Nord-amèrica.

Terminologia modifica

 
Jachkar al mur de l'església armènia de Sant Sergi, a Teodòsia, Crimea.

En armeni, es refereix a la diàspora amb la paraula spyurk (spʰjurkʰ), escrit com a սփիւռք amb l'ortografia clàssica i սփյուռք amb l'ortografia reformada.[2][3] Durant el passat la paraula gaghut (գաղութ ɡɑˈʁutʰ) s'usava principalment per referir a les comunitats armènies fora de la pàtria armènia. És un préstec del cognat arameu (siríac clàssic[4] de l'hebreu galut (גלות).[5][6]

Història modifica

La diàspora armènia ha estat present per més de 1.700 anys.[7] La diàspora armènia moderna es va formar principalment pel Genocidi Armeni després de la Primera Guerra Mundial. D'acord amb Randall Hansen, "Tant en el passat com avui en dia, les comunitats armènies al voltant del món s'han desenvolupat de maneres significativament diferents dins de les restriccions i oportunitats trobades a diverses cultures i països amfitrions."[1]

Després de la caiguda de l'Imperi Otomà, els nacionalistes turcs liderats per Mustafà Kemal Atatürk van prendre la regió d'Armènia Occidental. Com a resultat del genocidi, els armenis van ser forçats a fugir a diferents parts del món (aproximadament mig milió d'armenis es van exiliar) i van crear comunitats armènies noves lluny de la seva terra de naixement. A través dels casaments i de la procreació, el nombre d'armenis a la diàspora que són descendents d'aquells armenis que van sobreviure i van fugir d'Armènia Occidental és avui en dia de l'ordre de diversos milions. Des de la divisió de la Unió Soviètica, aproximadament un milió més d'armenis es van unir a la diàspora a causa de les difícils condicions econòmiques a Armènia. Jivan Tabibian, un acadèmic armeni i en el passat membre del cos diplomàtic d'Armènia va dir que els armenis «no estan arrelats a un lloc... però són intensament conscients del seu lloc.»[8]

 
Refugiada armènia i el seu fill (1919).

Durant el segle iv, ja existien comunitats armènies fora de la Gran Armènia. Havien sorgit comunitats armènies de la diàspora a l'Imperi Sassànida i l'Imperi Persa, i també per defendre les fronteres de l'est i del nore de l'Imperi Romà d'Orient.[9] Per repoblar les àrees amb menys gent de l'imperi, els armenis van ser traslladats a aquestes regions. Alguns armenis es van convertir a l'ortodòxia grega a l'hora que van retenir l'armeni com a llengua, mentre que d'altres tossudament es van mantenir fidels a l'Església Armènia malgrat la pressió de les autoritats. Un nombre creixent d'armenis voluntàriament van emigrar o van ser forçats a emigrar cap a la Cilícia durant els segles XI i xii. Després de la caiguda del regne dels Mamelucs i la pèrdua de la condició d'estat d'Armènia el 1375, al voltant de 150.000 armenis van emigrar a Xipre, els Balcans i Itàlia.[9] Tot i que ja existia una diàspora armènia durant l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana, va créixer amb l'emigració des de l'Imperi Otomà, Rússia i el Caucas.

La diàspora armènia es divideix en dues comunitats – els que van emigrar de l'Armènia otomana o Armènia Occidental i els que van emigrar de la Unió Soviètica i de la República d'Armènia des de la independència.

La diàspora armènia va créixer considerablement durant i després de la Primera Guerra Mundial a causa de la dissolució de l'Imperi Otomà.[10] Tot i que molts armenis van morir durant la guerra d'independència turca, alguns armenis van aconseguir fugir i establir-se a diverses parts del món.

Distribució modifica

 
Article del New York Times sobre el genocidi i la diàspora armènia.

Avui en dia, la diàspora armènia refereix a les comunitats d'armenis que viuen fora de la República d'Armènia i la República de l'Alt Karabakh, atès que aquestes regions formen part de la pàtria armènia original. La població total estimada d'armenis vivint al món és de 11 milions de persones.

D'aquesta població total, aproximadament 3 milions viuen a Armènia, 130.000 a la no reconeguda de facto República de l'Alt Karabakh i 120.000 a la regió de Djavakheti a la veïna Geòrgia. Això deixa aproximadament 7 milions d'armenis a la diàspora (amb les poblacions més grans a Rússia, els Estats Units, França, Argentina, Líban, Síria, Iran, Turquia, Canadà, Ucraïna, Grècia i Austràlia).[11]

Menys de la meitat de la població mundial d'armenis viuen a Armènia. L'àrea pre-Primera Guerra Mundial on vivien era sis cops més gran que l'àrea actual de l'Armènia moderna, i incloïa les regions orientals de Turquia, el nord de l'Iran, la part sud de Georgia, l'Alt Karabakh i el Nakhtxivan de l'Azerbaidjan. Aquestes regions eren part de l'Imperi Otomà i d'altres estats.[12]

Població per país modifica

La taula següent presenta una llista de països i territoris on hi viuen armenis, amb el seu nombre d'acord amb dades oficials i estimacions per diverses organitzacions i la premsa.

Les estimacions poden variar àmpliament, perquè no hi ha disponibilitat de dades fiables per alguns països. A França, Síria, Iran, Líban, Alemanya i molts altres països, no es va registrar l'etnicitat als censos de població i és virtualment impossible determinar el nombre real d'armenis que hi viuen. Hi ha dades a la major part dels països de la Unió Europea sobre les persones estrangeres (nascuts a fora o amb una ciutadania estrangera) però això no mostra un panorama complet i difícilment pot usar-se com a font per al nombre d'armenis, perquè a molts països, sent França l'exemple més destacat, la major part d'armenis no són de la República d'Armènia i no tenen cap connexió legal amb la seva terra ancestral. A més a més, no tots els ciutadans armenis i les persones nascudes a Armènia són d'ètnia armènia, però la gran majoria d'ells sí que ho són, ja que el 97,9% de la població del pais és armènia.[13]

Per a altres països, com ara Rússia, es creu que el nombre oficial d'armenis ha estat subestimat, perquè molts emigrants viuen al país.

Llista de països i territoris amb població armènia
Ordre País/territori Dades oficials (les últimes disponibles) Dades no oficials o estimacions Article
1   Rússia 1.182.388 (Cens 2010)[14] &0000000002200000.000000 1.500.000.[15] 2.000.000,[16] 2.500.000,[17] 2.900.000[18] Armenis de Rússia
2   Estats Units d'Amèrica 483.366 (ACS 2011)[19] &0000000001235000.000000 1.000.000,[20] 1.500.000[21] Armenis dels Estats Units d'Amèrica
3   França 12.355 (2005, nascuts a Armènia)[22] &0000000000450000.000000 300.000,[15] 400.000,[23] 500.000,[24] 750.000[25] Armenis de França
4   Geòrgia 248.929 (2002 census)[26] Armenis de Geòrgia
5   Ucraïna 99.894 (2001 census)[27] &0000000000130000.000000 100.000,[28] 250.000[29] Armenis d'Ucraïna
6   Iran N/A &0000000000100000.000000 70.000–80.000,[30] 120.000[31] Armenis de l'Iran
7   Turquia[nota 1] N/A &0000000000060000.000000 50.000,[15] 50.000–70.000,[32] 60.000[33] Armenis de Turquia
8   Líban N/A &0000000000100000.000000 70.000–80.000,[34] 100.000[15] Armenis del Líban
9   Argentina 1.227 (2001, nascuts a Armènia)[35] &0000000000070000.000000 70.000[36] Armenis de l'Argentina
10   Síria N/A &0000000000067500.000000 35.000–40.000,[37] 60.000,[38] Armenis de Síria
11   Canadà 50.500 (2006 census)[39] &0000000000062500.000000 50.000,[40] 60.000–65.000[41] Armenis del Canadà
12   Grècia 7.742 (2001, ciutadans armenis)[42] &0000000000060000.000000 60.000,[43] 70.000-80.000[44] Armenis de Grècia
13   Abkhàzia[nota 2] 41.907 (2011 census)[45] &0000000000060000.000000 50.000,[46] 70.000[47] Armenis d'Abkhàzia
14   Bulgària 10.832 (2001 census)[48] &0000000000050000.000000 50.000[49] Armenis de Bulgària
15   Uzbekistan 50.537 (1989 census)[50] &0000000000050000.000000 42.359,[51] 50.000,[52] Armenis de l'Uzbekistan
16   Espanya 11.706 (2011, ciutadans armenis)[42] &0000000000045000.000000 45.000,[53] 80.000[54] Armenis d'Espanya
17   Alemanya 11.205 (2011, ciutadans armenis)[42] &0000000000045000.000000 30.000,[55] 50.000-60.000[56] Armenis d'Alemanya
18   Polònia 3.000 (2011 census)[57] &0000000000040000.000000 15.000–30.000,[49] 40.000,[58] 50.000[59] Armenis de Polónia
19   Austràlia 15.791 (2006 census)[60] &0000000000037500.000000 50.000[61] Armenis d'Austràlia
20   Brasil N/A &0000000000035000.000000 30.000,[62] 35.000-40.000[63] Armenis del Brasil
21   Belarús 8.512 (2009 census)[64] &0000000000027500.000000 25.000,[65] 30.000[66] Armenis de Belarús
22   Turkmenistan 31.829 (1989 Soviet census)[67] &0000000000025000.000000 20.000-22.000,[68] 30.000[69] Armenis del Turkmenistan
23   Kazakhstan 11.031 (2010 official est.)[70] &0000000000022500.000000 20.000-25.000,[71] 25.000[72] Armenis del Kazakhstan
24   Regne Unit 1.720 (2011, ciutadans armenis)[73]
&0000000000017000.000000 18.000[74] Armenis del Regne Unit
25   Hongria 161 (2011, ciutadans armenis)[42] &0000000000015000.000000 6.000,[49] 30.000[75] Armenis d'Hongria
26   Uruguai N/A &0000000000015000.000000 15.000[76] Armenis de l'Uruguai
27   Irak N/A &0000000000010000.000000 10.000[77] Armenis de l'Iraq
28   Països Baixos 705 (2011, ciutadans armenis)[42] &0000000000012000.000000 12.000[78] Armenis dels Països Baixos
29   Bèlgica 9.633 (2011, ciutadans armenis)[42] &0000000000007000.000000 7.000[79] Armenis de Bèlgica
30   Kuwait N/A &0000000000006000.000000 6.000[80] Armenis de Kuwait
31   Egipte N/A &0000000000006000.000000 6.000[81] Armenis d'Egipte
32   República Txeca 2.100 (2011, nascuts a Armènia)[22] &0000000000006000.000000 ~10.000[82] Armenis de la República Txeca
33   Suècia 1.672 (2011, nascuts a Armènia)[22] &0000000000005500.000000 5.000[83] Armenis de Suècia
34   Àustria 2.667 (2009, ciutadans armenis)[42] &0000000000004000.000000 4.000[84] Armenis d'Àustria
35   Romania 1.780 (2002 census)[85] &0000000000004000.000000 5.000,[86] 7.500-10.000[49] Armenis de Romania
36   Letònia 2.742 (2008 yearly statistics)[87] &0000000000003750.000000 3.000[88] Armenis de Letònia
37   Suïssa 612 (2010, ciutadans armenis)[89] &0000000000003750.000000 4.500[90] Armenis de Suïssa
38   Veneçuela N/A &0000000000003500.000000 3.500[91]
39   Estònia 1.402 (2011 census)[92] &0000000000003000.000000 3.000[93] Armenis d'Estònia
40   Itàlia 666 (2011, ciutadans armenis)[42] &0000000000003000.000000 3.000[94] Armenis d'Itàlia
41   Dinamarca 605 (2011, nascuts a Armènia)[22] &0000000000003000.000000 3.000[95] Armenis de Dinamarca
42   Emirats Àrabs Units N/A &0000000000003000.000000 3.000[65] Armenis als Emirats Àrabs Units
43   Tadjikistan 5.651 (1989 Soviet census)[96] &0000000000003000.000000 3.000[97] Armenis del Tadjikistan
44   Jordània N/A &0000000000003000.000000 3.000[98] Armenis de Jordània
45   Moldàvia 2.873 (1989 Soviet census)[99] &0000000000003000.000000 2.000-4.000[100] Armenis de Moldàvia
46   Lituània 1.477 (2001 census)[101] &0000000000002500.000000 2.500[102] Armenis de Lituània
47   Israel N/A &0000000000002500.000000 2.000,[103] 3.000[104] Armenis d'Israel
48   Xipre 1.341 (2001 census)[105] &0000000000002000.000000 2.000[106] Armenis de Xipre
49   Azerbaidjan[nota 3] 183 (2009 census)[108] 2.000–3.000,[109] 5.000[110] Armenis de l'Azerbaidjan
50   Kirguizstan 1.364 (1999 census)[111] &0000000000000950.000000 900-1.000[112] Armenis del Kirguizstan
51   Xile N/A &0000000000001500.000000 1.500[113]
52   Noruega 275 (2012, país d'origen)[nota 4] &0000000000001000.000000 1.000[115]
53   Finlàndia 93 (2011, ciutadans armenis)[42] &0000000000000600.000000 200,[116] 1.000[65]
54   Malta 10 (2008, ciutadans armenis)[42] &0000000000000500.000000 500[117]
55   Eslovàquia 261 (2005, nascuts a Armènia)[22] &0000000000000500.000000 500[118]
56   Eslovènia 7 (2005, nascuts a Armènia)[22] &0000000000000500.000000 500[118]
57   Albània N/A &0000000000000400.000000 400[119]
58   Mèxic N/A &0000000000000400.000000 400[120]
59   Sèrbia 222 (cens del 2011)[121] &0000000000000300.000000 300–350[122] Armenis de Sèrbia
60   Macedònia del Nord N/A &0000000000000300.000000 300[123]
61   Sud-àfrica N/A &0000000000000300.000000 300[124]
62   Perú N/A &0000000000000250.000000 250[124]
63   Nova Zelanda N/A &0000000000000200.000000 200[125]
64   Índia N/A &0000000000000200.000000 200[126]
65   Irlanda 70 (2011, nascuts a Armènia)[22] &0000000000000150.000000 150[127]
66   Portugal 105 (2009, nascuts a Armènia)[22] &0000000000000105.000000
67   Etiòpia N/A &0000000000000085.000000 80-90[128]
68   Cuba N/A &0000000000000080.000000 80[129]
69   Singapur N/A &0000000000000080.000000 80[130] Armenis de Singapur
70   Xina N/A &0000000000000055.000000 50-60[131] Armenis de la República Popular de la Xina
71   Japó 21 (2000, ciutadans armenis)[132] &0000000000000055.000000 50-60[133]
72   Tailàndia N/A &0000000000000045.000000 40-50[134]
73   Marroc N/A &0000000000000030.000000 25-30[135]
74   Luxemburg 7 (2001, ciutadans armenis)[42] &0000000000000007.000000
75   Bangladesh &0000000000000001.000000 1[136] Armenis de Bangladesh
Total
5.605.725
6.849.192 — 10.507.133


Notes
  1. Els Hemshin i els Cripto-armenis no estan inclosos.
  2. Independent De facto, de iure part de Geòrgia.
  3. Excloent l'Alt Karabakh. La República de l'Alt Karabakh és un estat de facto independent que generalment no es considera part de la diàspora armènia. Internacionalment se'l considera de iure part de l'Azerbaidjan. D'acord amb el cens de 2005, el nombre d'armenis a l'Alt Karabakh era de 137.300.[107]
  4. Immigrants i nascuts a Noruega de pares immigrants.[114]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Hansen, Randall. Immigration and asylum: from 1900 to the present, p. 13. [Enllaç no actiu]
  2. Dufoix, Stéphane. Diasporas. Berkeley, California: University of California Press, 2008, p. 84. ISBN 9780520253599. 
  3. Harutyunyan, Arus. Contesting National Identities in an Ethnically Homogeneous State: The Case of Armenian Democratization. Western Michigan University, 2009, p. 56. ISBN 9781109120127. 
  4. Ačaṙean, Hračʿeay. Hayerēn Armatakan Baṙaran. 1. Yerevan: Yerevan University Press, 1971–1979, p. 505. 
  5. Melvin Ember, Carol R. Ember, Ian A. Skoggard. Encyclopedia of diasporas: immigrant and refugee cultures around the world. Dordrecht, Netherlands: Kluwer Academic Publishers, 2004, p. 37. ISBN 9780306483219. 
  6. Diaspora: Volume 1, Issue 1. Oxford University Press, 1991. ISBN 9780195070811. 
  7. Herzig, Edmund. The Armenians: Past And Present In The Making Of National Identity, p. 126 [Consulta: Març 2015]. 
  8. Ember, Melvin. Encyclopedia of Diasporas: Immigrant and Refugee Cultures Around the World, 2005, p. 46 [Consulta: Març 2015]. 
  9. 9,0 9,1 Ember, Melvin; Ember, Carol R.; Skoggard, Ian. Encyclopedia of Diasporas: Immigrant and Refugee Cultures around the World. Springer, 2004, p. 36–43. ISBN 0-306-48321-1. 
  10. Harutyunyan, Arus. Contesting National Identities in an Ethnically Homogeneous State: The Case of Armenian Democratization. Western Michigan University, p. 192 [Consulta: Març 2015]. [Enllaç no actiu]
  11. BBC News. «Armenia seeks to boost population», Febrer 2007. [Consulta: Setembre 2009].
  12. Melvin Ember, Carol R. Ember, Ian A. Skoggard. Encyclopedia of diasporas: immigrant and refugee cultures around the world. Dordrecht, Netherlands: Kluwer Academic Publishers, 2004, p. 36. ISBN 9780306483219. «Actualment, sols un sisè d'aquells territoris ancestrals estan habitats per armenis, a causa primer de diverses emigracions forçades i finalment al genocidi dels habitants armenis a l'Imperi Otomà turc el 1915.» 
  13. Central Intelligence Agency. The CIA World Factbook 2012. Nova York: Skyhorse Publishing Inc., 2012. ISBN 978-1-61608-332-8. 
  14. «Национальный состав населения Российской Федерации [National makeup of the population of the Russian Federation]» (en rus). Russian Federal State Statistics Service. Arxivat de l'original el 2021-12-23. [Consulta: Gener 2013].
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 Gibney, Matthew J. Immigration and asylum: from 1900 to the present. Santa Barbara, California: ABC-CLIO, 2005, p. 13. ISBN 978-1-57607-796-2. 
  16. Harutyunyan, Yuri «этносоциологических исследованиях армян России» (en rus). Patma-Banasirakan Handes, 2010, pàg. 129-136. Arxivat de l'original el 2015-02-18 [Consulta: 11 març 2015].
  17. RIA Novosti. «2,5 milions d'armenis viuen a Rússia» (en rus), 16-12-2002. [Consulta: Gener 2013].
  18. Robert A. Saunders, Vlad Struko. Historical dictionary of the Russian Federation. Lanham, Maryland: Scarecrow Press, 2010, p. 50. ISBN 978-0-8108-5475-8. 
  19. «Total ancestry categories tallied for people with one or more ancestry categories reported 2011 American Community Survey 1-Year Estimates». United States Census Bureau. [Consulta: Desembre 2012].
  20. Azadian, Edmond Y. «Commentary: A Million Person March on Washington». Armenian Mirror-Spectator, 23-04-2012. [Consulta: Juliol 2012].
  21. «Barack Obama on the Importance of US-Armenia Relations». Armenian National Committee of America, 19-01-2008. Arxivat de l'original el 2013-01-06. [Consulta: Juliol 2012].
  22. 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 22,5 22,6 22,7 «Population by sex, age group and country of birth». Eurostat. [Consulta: Gener 2013].
  23. Auron, Yair. The banality of denial: Israel and the Armenian genocide. New Brunswick, Nova Jersey: Transaction Publishers, 2005, p. 67. ISBN 978-0-7658-0834-9. 
  24. «French Senate Eyes Genocide Bill; Turkey Bristles». Dawn (newspaper, 23-01-2012. [Consulta: Gener 2013].
  25. Taylor, Tony. Denial: history betrayed. Carlton, Victoria: Melbourne University Publishing, 2008, p. 4. ISBN 978-0-522-85482-4. 
  26. «The State Department for Statistics of Georgia».
  27. «The distribution of the population by nationality and mother tongue». Kiev: State Statistics Committee of Ukraine, 2001. [Consulta: Gener 2013].[Enllaç no actiu]
  28. Inter (TV channel). «Украина - Родина для 100 тысяч украинских армян [Ukraine is home for 100 thousand Armenians]» (en rus), 12-08-2010. [Consulta: Gener 2013].
  29. «Армяне уезжают из Украины [Armenians are leaving Ukraine]» (en rus). News.am, 10-01-2011. [Consulta: Gener 2013].
  30. «Իրանահայ "Ալիք"- ը նշում է 80- ամյակը Iranian-Armenian newspapaer Alik is celebrating its 80th anniversary» (en armeni). Ràdio pública d'Armènia, 10-01-2012. Arxivat de l'original el 2012-07-07. [Consulta: Gener 2013].
  31. Vardanyan, Tamara. «Իրանահայ համայնք. ճամպրուկային տրամադրություններ [The Iranian-Armenian community]» (en armeni). Noravank Foundation, 21-06-2007. [Consulta: Gener 2013].
  32. Khojoyan, Sara. «Armenians in Istanbul: Diaspora in Turkey welcomes the setting of relations and waits more steps from both countries». ArmeniaNow, 16-10-2009. Arxivat de l'original el 2017-01-01. [Consulta: Gener 2013].
  33. «Foreign Ministry: 89.000 minorities live in Turkey». Today's Zaman, 15-12-2008. Arxivat de l'original el 2011-05-20. [Consulta: Gener 2013].
  34. Ayvazyan, 2003, p. 290.
  35. Instituto Nacional de Estadística y Censos (INDEC): Censo Nacional de Población, Hogares y Viviendas 2001: País de nacimiento Arxivat 2014-06-03 a Wayback Machine.. Consulta 7 de juliol de 2012.
  36. Ayvazyan, 2003, p. 100.
  37. Bedevyan, Astghik. «Սիրիահայերը սկսել են Հայաստան գալ [Els armenis siris han començat a arribar a Armènia]» (en armeni). Radio Free Europe/Radio Liberty Armenian Service, 09-03-2012. [Consulta: Gener 2013].
  38. Kalsahakian, Hrach. «Միջին Արեւելքի հայության ապագան սուրիահայութեան փորձառութեան լոյսին տակ [El futur dels armenis del Proper Orient i l'experiència dels armenis siris]» (en armeni). Noravank Foundation, 01-02-2012. [Consulta: Gener 2013].
  39. «Ethnic Origin (247), Single and Multiple Ethnic Origin Responses (3) and Sex (3) for the Population of Canada, Provinces, Territories, Census Metropolitan Areas and Census Agglomerations, 2006 Census - 20% Sample Data». Statistics Canada, 07-04-2011. [Consulta: Gener 2013].
  40. Vartanian, Hrag. «Armenians in Ontario and Quebec». AGBU, 01-01-2000. Arxivat de l'original el 2010-12-09. [Consulta: Gener 2013].
  41. Ayvazyan, 2003, p. 331.
  42. 42,00 42,01 42,02 42,03 42,04 42,05 42,06 42,07 42,08 42,09 42,10 «Population by sex, age group and citizenship». Eurostat. [Consulta: Gener 2013].
  43. Dilsijian, Leonidas. University of California, Irvine. Armenians in Greece, 24 d'abril de 2007. «... La comunitat grega de 60.000 armenis...» 
  44. Bedevyan, Astghik. «Հունաստանի հայ համայնքը պատրաստվում է Հայաստանի նախագահի հետ հանդիպմանը [Armenian community of Greece preparing for the meeting with the Armenian president]» (en armeni). Radio Free Europe/Radio Liberty Armenian Service, 18-01-2011. [Consulta: Gener 2013].
  45. «Итоги переписи населения Республики Абхазия 2011 года, г.» (en rus). Abkhazian Statistic Office. [Consulta: Gener 2013].
  46. Chirikba, Viacheslav. Armenians and Their Dialects in Abkhazia. Amsterdam, New York: Evidence and Counter-Evidence, Festschrift Frederik Kortlandt, 2008. 
  47. «Աբխազիայում պայքարում են հայկական դպրոցների կենսունակության համար [In Abkhazia, Armenians struggle for vitality of their schools]» (en armeni). Yerkir Media TV, 19-05-2011. Arxivat de l'original el 2014-06-11. [Consulta: 11 març 2015].
  48. 01.03.2001 Population by district and ethnic group. Sofia: Republic of Bulgaria National Statistical Institute, 2001 [Consulta: Gener 2013]. 
  49. 49,0 49,1 49,2 49,3 «Արեվելյան Եվրոպայի հայ համայնքների խնդիրները [Problems of the Armenians in Eastern Europe]» (en armeni). Yerevan: Noravank Foundation, 2011. [Consulta: Gener 2013].
  50. «1989 all-Soviet census: Ethnic structure of Uzbek SSR» (en rus). Demoscope Weekly. [Consulta: Gener 2013].
  51. Ilkhamov, Alisher. Этнический атлас Узбекистана [Ethnic Atlas of Uzbekistan] (en rus). Open Society Institute, 2002, p. 32. ISBN 5-86280-010-7.  Arxivat 2009-10-07 a Wayback Machine.
  52. «Армянский национальный культурный центр Узбекистана [Armenian national cultural center of Uzbekistan]» (en rus). Armenian Internet Society. [Consulta: Septembre 2012].
  53. Gayane Khachatryan. «Իմ խորհուրդն է Հայաստանի հայերին՝ մնալ իրենց երկրում [Armenian ambassador in Spain: 'I advice Armenians of Armenia to stay in their country']» (en armeni). Azg Daily, 04-12-2008. Arxivat de l'original el 2013-11-05. [Consulta: Gener 2013].
  54. «Armenios, el genocidio olvidado». Diariocrítico, 08-05-2008. [Consulta: Gener 2013].
  55. Thon, Caroline. Armenians in Hamburg: an ethnographic exploration into the relationship between diaspora and success. Berlín: Lit, 2012, p. 35. ISBN 978-3-643-90226-9. 
  56. «Համայնքի մասին [About the community]» (en armeni). Armenian embassy in Germany. [Consulta: Gener 2013].
  57. 2011 Census. Retrieved 27 November 2012.
  58. «40.000 Polish-Armenians with no community». Armenians Today on-line newspaper, Armenian Ministry of Diaspora, 18-06-2011. Arxivat de l'original el 2012-09-26. [Consulta: Gener 2013].
  59. Belhadj, Marnia. Policies on Irregular Migrants France, Portugal and Poland. Strasbourg: Council of Europe, 2010, p. 118. ISBN 978-92-871-6768-2. 
  60. «2006 Census of Population and Housing Ancestry (full classification list) by sex». Australian Bureau of Statistics. [Consulta: Gener 2013].
  61. «Armenian-Australian Community». Armenian National Committee Of Australia. [Consulta: Gener 2013].
  62. «Բրազիլահայ համայնքը լուրջ խնդիրներ ունի [The Brazilian Armenian community has serious issues]» (en armeni). Panorama.am, 31-05-2012. [Consulta: Gener 2013].
  63. L. Yeghiazaryan, M. Nalbandyan-Margaryan. «Բրազիլահայ համայնք». São Paulo: Armenian Academy of Sciences. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 11 març 2015]. «...(35-40 հազար), մեր կարծիքով, ավելի մոտ է իրականությանը...»
  64. «Ethnic Composition of the Population of the Republic of Belarus». National Statistical Committee of the Republic of Belarus. Arxivat de l'original el 2013-07-29. [Consulta: Gener 2013].
  65. 65,0 65,1 65,2 «Population». Armenia Diaspora Conference Official Site. Arxivat de l'original el 2008-03-27. [Consulta: Gener 2013].
  66. Hakobyan, Tatul. «Ռոբերտ Քոչարյանը հանդիպեց Բելառուսի հայ համայնքի ներկայացուցիչներին [Robert Kocharyan met with the representatives of the Armenian community of Belarus]» (en armeni). Azg Daily, 09-11-2008. Arxivat de l'original el 2013-11-05. [Consulta: Gener 2013].
  67. «Всесоюзная перепись населения 1989 года. Национальный состав населения Туркменской ССР [1989 all-Soviet census: Ethnic structure of Turkmen SSR]» (en rus). Demoscope Weekly. [Consulta: Gener 2013].
  68. Ayvazyan, 2003, p. 203.
  69. «Turkmenistan: Focus on Armenian migrants». IRIN, 06-05-2004. [Consulta: Gener 2013].
  70. Ethnic composition of Kazakhstan 2010. Retrieved 7 July 2012.
  71. «armeni:Հայ համայնքը Ղազախստանում» (en armeni). Armenian embassy in Kazakhstan. [Consulta: Gener 2013].
  72. Martirosyan, Ara. «ru:В Казахстане число армян возросло» (en rus). Azg Daily, 09-11-2008. Arxivat de l'original el 2013-11-05. [Consulta: Gener 2013]. «По его утверждению, за последние несколько лет число армян в Казахстане с 19 тыс. возросло до 25 тысяч.»
  73. «Nationality and country of birth by age, sex and qualifications Jan - Dec 2013 (Excel sheet 60Kb)». Office for National Statistics. [Consulta: Juny 2014].
  74. «The Community». Armenian Community and Church Council of Great Britain. [Consulta: Gener 2013].
  75. «Hongrie: Généralités d'ordre géographique, démolinguistique et politique [Hungary: Geography, demography and politics overview]» (en francès). Université Laval. Arxivat de l'original el 2012-11-07. [Consulta: Gener 2013].
  76. Ayvazyan, 2003, p. 613.
  77. «Իրաքում ընդհանուր առմամբ մնացել է շուրջ 10 հազար հայ [Around 10 thousand Armenians remain in Iraq]» (en armeni). News.am, 30-11-2011. [Consulta: Gener 2013].
  78. «Հոլանդական լրատվական կայքերից մեկի թուրք լրագրողը հեռացվել է աշխատանքից Հայոց ցեղասպանությունը ժխտելու եւ ներողություն չհայցելու համար [A Turk journalist fired from a Dutch news site for the denial of the Armenian Genocide]» (en armeni). News.am, 14-01-2010. [Consulta: Gener 2013].
  79. Ayvazyan, 2003, p. 114.
  80. «We have around 6.000 Armenians in Kuwait, says ambassador». Arxivat de l'original el 2013-11-05. [Consulta: 11 març 2015].
  81. Ayvazyan, 2003, p. 150.
  82. Ghanalanyan, Tigran. «Չեխիայի հայ համայնքը [The Armenian community of the Czech Republic]» (en armeni). Noravank Foundation, 17-01-2013. [Consulta: Gener 2013].
  83. «Հայաստանի նախագահը՝ Շվեդիայում [Armenian President in Sweden]» (en armeni). Radio Free Europe/Radio Liberty Armenian Service, 07-02-2006. [Consulta: Gener 2013].
  84. Ayvazyan, 2003, p. 92.
  85. «Ethnic composition of Romania 2002». [Consulta: Febrer 2013].
  86. Avakian, Florence. «500th Anniversary of ‘Church of Miracles' in Romania to Be Celebrated in August» (en armeni). Armenian Mirror-Spectator, 26-06-2012. Arxivat de l'original el 2014-06-22. [Consulta: Juny 2014].
  87. Population of Latvia by ethnicity and citizenship, 01.07.2008. Arxivat 2008-12-03 a Wayback Machine.. Consulta Juliol de 2012.
  88. «Հայերը փորձում են Լատվիան օգտագործել որպես ցատկահարթա՞կ դեպի Եվրոպա ճանապարհին [Armenians trying to use Latvia as a springboard on their way to Europe]» (en armeni). News.am, 23-11-2011. [Consulta: Gener 2013].
  89. «Ständige und nichtständige Wohnbevölkerung nach detaillierter Staatsangehörigkeit» (en alemany). Swiss Federal Statistical Office. [Consulta: Gener 2013].
  90. Hovhannisyan, Lilt. «armeni:Սփյուռքն ու Հայաստանը պետք է կազմակերպվեն» (en armeni). Sobesednik Armenii. Arxivat de l'original el 2018-09-13. [Consulta: Gener 2013].
  91. Ayvazyan, 2003, p. 539.
  92. «Eestis elab 192 rahvuse esindajaid». Õhtuleht. [Consulta: Gener 2013].
  93. «Էստոնիոյում հայերը հիմնականում ինտելիենցիայի ներկայացուցիչներ են [In Estonia, Armenians are mostly part of the intelligentsia]» (en armeni). PanARMENIAN.Net, 16-11-2004. [Consulta: Gener 2013].
  94. Ayvazyan, 2003, p. 220.
  95. Ayvazyan, 2003, p. 149.
  96. «1989 all-Soviet census: Ethnic structure of Tajik SSR» (en armeni). Demoscope Weekly. [Consulta: Febrer 2013].
  97. Ayvazyan, 2003, p. 581.
  98. Ayvazyan, 2003, p. 367.
  99. «1989 all-Soviet census: Ethnic structure of Moldova SSR» (en armeni). Demoscope Weekly. [Consulta: Gener 2013].
  100. Safonov, Igor. «Армянин – он и в Молдове армянин [An Armenian is an Armenian in Moldova as well]» (en rus). Panorama.md, 03-06-2011. [Consulta: Gener 2013].
  101. «Population by ethnicity (2001 Census)». Department of Statistics to the Government of the Republic of Lithuania (Statistics Lithuania), 2005. Arxivat de l'original el 2009-05-05. [Consulta: Gener 2013].
  102. Yurkyavichene, Yelena. «Сурен Сергеев: "Армяне живут в Литве с ХVI века" [Suren Sergeyev: "Armenians live in Lithuania since 16th century]» (en rus). Nedelia.lt, 28-07-2011. [Consulta: Gener 2013].
  103. «Armenian Quarter». Armenians in Holy Land. Arxivat de l'original el 2016-03-06. [Consulta: Gener 2013].
  104. Ayvazyan, 2003, p. 214.
  105. «Main results - Census of population 2001». Republic of Cyprus, Ministry of Interior, Press and Information Office. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: Febrer 2013].
  106. Hovyan, Vahram. «Կիպրահայ համայնք. համայնքային, քաղաքական եվ սոցիալական որոշ հարցեր [Cypriot Armenian community: community, political and social issues]» (en armeni). Noravank Foundation. [Consulta: Gener 2013].
  107. National Statistical Service of Nagorno-Karabach Republic. «De Jure Population (Urban, Rural) by Age and Ethnicity» (PDF). Arxivat de l'original el 2008-10-03. [Consulta: Gener 2013].
  108. Ethnic composition of Azerbaijan 2009. Consulta: Juliol 2012.
  109. (rus) Этнический состав Азербайджана (по переписи 1999 года) Demoscope Weekly "...в пределах 2-3 тысяч..."
  110. de Waal, Thomas. New York University Press. Black Garden: Armenia and Azerbaijan Through Peace and War, 2003, p. 104. ISBN 9780814719459. 
  111. Plantilla:Ref-Web
  112. «Հայ համայնքը Ղրղզստանում [Armenian community in Kyrgyzstan]» (en armeni). Armenian embassy in Kazakhstan. [Consulta: Gener 2013].
  113. Ayvazyan, 2003, p. 436.
  114. «Persons with immigrant background by immigration category, country background and gender. 1 January 2012». Statistics Norway. Arxivat de l'original el 2011-08-07. [Consulta: Gener 2013].
  115. Ayvazyan, 2003, p. 420.
  116. Ayvazyan, 2003, p. 620.
  117. «Մալթայի հայ համայնքը ապրիլի 24-ին հավաքվել է խաչքար-հուշարձանի մոտ [Malta's Armenian community gathered near a khachkar-memorial on April 24]». PanARMENIAN.Net, 25-04-2011. [Consulta: Gener 2013].
  118. 118,0 118,1 Ayvazyan, 2003, p. 535.
  119. Ayvazyan, 2003, p. 31.
  120. Ayvazyan, 2003, p. 403.
  121. «Попис становништва, домаћинстава и станова 2011. у Републици Србији Становништво према националној припадности [Census of Population, Households and Dwellings for 2011. in the Republic of Serbia Population by ethnicity]». Statistical Office of the Republic of Serbia. Arxivat de l'original el 2016-04-17. [Consulta: Gener 2013].
  122. Avagyan, Sona. «Սերբիայի 300 հոգանոց հայկական համայնքը ձուլվում է [Serbia's Armenian community of 300 people assimilating]» (en armeni). Hetq Online, 11-12-2009. Arxivat de l'original el 2013-01-14. [Consulta: Setembre 2012].
  123. Asadrian, Hagop. «Սքոփիէյի հայ համայնքը պիտի ունենայ իր շաբաթօրեայ դպրոցը [Skopje's Armenian community to have a Saturday school]» (en armeni). Hairenik, 13-08-2009. Arxivat de l'original el 2014-06-22. [Consulta: Juny 2014].
  124. 124,0 124,1 Ayvazyan, 2003, p. 351.
  125. Ayvazyan, 2003, p. 419.
  126. Ayvazyan, 2003, p. 357.
  127. «Իռլանդիայի 150 հայ բնակիչները եկեղեցու եւ դպրոցի կարիք ունեն [150 Armenians of Ireland in need of a church and school]» (en armeni). Noravank Foundation, 09-09-2010. [Consulta: Gener 2013].
  128. Ayvazyan, 2003, p. 165.
  129. Ayvazyan, 2003, p. 350.
  130. «175 and Counting: Armenians in Singapore celebrate church anniversary». ArmeniaNow', 11-03-2011. Arxivat de l'original el 2013-11-10. [Consulta: Gener 2013].
  131. Ayvazyan, 2003, p. 438.
  132. «Year 2000 census - Results of Special Tabulation on Foreigners». Statistics Bureau of Japan. Arxivat de l'original el 2007-12-25. [Consulta: 11 març 2015].
  133. Ayvazyan, 2003, p. 387.
  134. Ayvazyan, 2003, p. 173.
  135. Ayvazyan, 2003, p. 391.
  136. Alastair Lawson. «The mission of Dhaka's last Armenian». BBC, 10-01-2003. [Consulta: Gener 2015].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diàspora armènia