Diplocaulus
Diplocaulus és un gènere extint de tetràpode lepospòndil del període Permià. Podia arribar a fer un metre de longitud.
 Il·lustració de D. magnicornis  | |
| Dades | |
|---|---|
| Longitud | 1 m |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Nectridea |
| Gènere | Diplocaulus Cope, 1877 |
| Espècies | |
| |
Diplocaulus és conegut per les llargues protuberàncies que tenia als costats del seu crani, que el feien molt similar a un bumerang. Posseïa unes extremitats dèbils i una cua curta, pel que es pressuposa que nedava amb un moviment del cos cap amunt i cap avall. També es pensa que aquest cap tan ample tenia una utilitat defensiva enfront depredadors com Eryops que haurien de dedicar molt d'esforç per empassar-se-la. Diploceraspis és un cosí proper de Diplocaulus.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Diplocaulus |
- ↑ Entrada «Diplocaulus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].