Viquipèdia

Diputació de Castelló

La Diputació de Castelló és una institució de l'estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Castelló al País Valencià.[1]

Infotaula d'organitzacióDiputació de Castelló
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusdiputació provincial Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicacorporació de dret públic Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1822
Governança corporativa
Seu
Seu
PresidènciaJosep Pasqual Martí García Modifica el valor a Wikidata
Diputats27
Lloc webwww.dipcas.es
Localització geogràfica
Map
Infotaula d'escutEscut de la Diputació de Castelló

Escut oficial de la Diputació.
Detalls
TipusEscut d'armes Modifica el valor a Wikidata
Adoptat perCastelló Modifica el valor a Wikidata
Establert/
rehabilitat		1997 Modifica el valor a Wikidata
EsmaltsAtzur, argent, sable, natural, or i gules Modifica el valor a Wikidata
Càrregues
Castell, terrassa i Senyal Reial Modifica el valor a Wikidata
Altres detalls
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata

La composició del seu ple es realitza a través d'una elecció indirecta, a partir dels resultats en les eleccions municipals de la província. Actualment Marta Barrachina Mateu, alcaldessa de la Vall d'Alba, del PP, n'és la presidenta.

Escut modifica

L'escut oficial de la Diputació de Castelló té el següent blasonament:

« Escut quadrilong, acabat en punta. Truncat. En el primer quarter, en camper d'atzur, un castell d'argent, de tres homenatges, maçonat i aclarit de sable, terrassat del natural. En el segon quarter, en camp d'or, quatre pals de gules. Al timbre, corona reial oberta.[2] »

Aquest escut va ser aprovat per Resolució del 30 de setembre de 1997, del conseller de Presidència. Publicat en el DOGV núm. 3.108, del 17 d'octubre de 1997.[3]

El castell d'argent sobre camper d'atzur són les armes de la ciutat de Castelló de la Plana, capital de la província. Els quatre pals representen les armes de la Corona d'Aragó i, per tant, de l'antic Regne de València. La corona és la utilitzada en temps antics als escuts dels regnes pertanyents a la Corona d'Aragó.[2]

Corporació modifica

La seua composició s'estableix per elecció indirecta a partir dels resultats en les eleccions municipals. Entre 2011 i 2019 va estar presidida per Javier Moliner Gargallo, pertanyent al Partit Popular. Des de 2019 el president és Josep Pasqual Martí García, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).[4]

  • President: Josep Pascual Martí García
  • Diputats:
    • Santiago Agustí Calpe
    • Tania Baños Martos
    • Ximo Huguet Lecha
    • Abel Ibáñez Mallasen
    • María Jiménez Roman
    • Manel Martínez Grau
    • Rosario Miralles Ferrando
    • Patricia Puerta Barberà
    • Ruth Sanz Monroig
    • Santiago Pérez Peñarroya
    • Virginia Martí Sidro
    • Vicent Sales Mateu
    • David Vicente Segarra
    • Vicente Pallarés Renau
    • Marta Barrachina Mateu
    • María Susana Marqués Escoín
    • María de los Ángeles Pallarés Cifre
    • Andrés Martínez Castella
    • María Elena Vicente-Ruiz Climent
    • Salvador Aguilella Ramos
    • Nieves Martínez Tarazona
    • Antonio José Cases Mollar
    • Ignasi J. García Felip
    • María Dolores Parra
    • Cristina Fernández Alonso
    • Domingo José Vicent Font

Actual distribució de la Diputació després de les eleccions municipals de 2019[5]

Partit polític Vots % Diputats
  Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE)
103.078
37,01%
12
  Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV)
82.199
29,51%
11
  Compromís (Compromís Municipal)
29.535
10,06%
2
  Ciutadans-Partit de la Ciutadania (C's)
24.225
8,7%
2

Presidents modifica

Corrupció modifica

El 9 de gener de 2014, Francisco Martínez Capdevila, vicepresident primer i coordinador de l'àrea d'Obres i Serveis de la Diputació de Castelló, és destituït dels seus càrrecs per «pèrduda de confiança», en transcendir a la premsa que estava impulsant la ubicació d'una depuradora en terrenys que pertanyen a la societat Franvaltur SL, propietat d'ell i dels seus dos fills, i que anava a rebre 50.000 € (a 18,85 €/m² de terreny rústic) per part de l'Ajuntament de Borriol per l'expropiació d'aquests terrenys.[6][7][8][9][10]

Referències modifica

  1. ↑ Corts Generals del Regne d'Espanya. Constitució Espanyola (pdf). Agència Estatal Butlletí Oficial de l'Estat, 2014. NIPO: 007-14-088-9 [Consulta: 15 març 2016]. «El govern i l'administració autònoma de les províncies seran encomanats a Diputacions o altres Corporacions de caràcter representatiu (art. 141.2)» 
  2. ↑ 2,0 2,1 Generalitat Valenciana. Escuts i banderes dels municipis de la Comunitat Valenciana (pdf), 2003, p. 117 [Consulta: 12 setembre 2015]. 
  3. ↑ «Resolució de 30 de setembre de 1997, del conseller de Presidència, per la qual s'aprova l'escut de la Diputació Provincial de Castelló de la Plana» (pdf). Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, 3.108, 27-10-1997, pàg. 16.804 [Consulta: 15 març 2016].
  4. ↑ Error en el títol o la url.«». Vilaweb, 28-06-2019.
  5. ↑ «Distribución de escaños de las Diputaciones Provinciales según el resultado de las Elecciones Locales 2019» (en castellà). Arxivat de l'original el 2019-07-02. [Consulta: 28 juny 2019].
  6. ↑ «Moliner aparta a su ‘número dos' por favorecer una obra en una finca suya». El País, 10-01-2014.
  7. ↑ «Moliner pide comparecer en el pleno por los escándalos que afectan a la Diputación». El País, 15-01-2014.
  8. ↑ «Compromís cuestiona al alcalde de Borriol». El País, 16-01-2014.
  9. ↑ «Martínez se queda sin competencias pero mantiene la dedicación exclusiva». El País, 23-01-2014.
  10. ↑ «El exvicepresidente de Castellón cesado cobrará 40.000 euros por ir a plenos». El País, 28-01-2014.

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Diputació_de_Castelló&oldid=32235830»