Distribució de Bernoulli

En l'àmbit de la teoria de probabilitat i l'estadística, la distribució de Bernoulli (o distribució dicotòmica), anomenada així pel matemàtic i científic suís Jakob Bernoulli, és una distribució de probabilitat discreta, que pren valor 1 per a la probabilitat d'èxit () i valor 0 per la probabilitat de fracàs ().

Infotaula distribució de probabilitatBernoulli
Tipusdistribució binomial i Indecomposable distribution (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EpònimJakob Bernoulli Modifica el valor a Wikidata
Paràmetres
Suport
fpm
FD
Esperança matemàtica
MedianaN/A
Moda
Variància
Coeficient de simetria
Curtosi
Entropia
FC
MathworldBernoulli Modifica el valor a Wikidata

Si és una variable aleatòria que mesura "nombre d'èxits", i es realitza un únic experiment amb dos possibles resultats (èxit o fracàs), es diu que la variable aleatòria X es distribueix com una Bernoulli de paràmetre .

La fórmula serà:

amb

La seva funció de probabilitat ve definida per:

La distribució de Bernouilli és el cas particular d'una distribució binomial d'un sola experiència o repetició, és a dir, de . Així doncs, si és una variable aleatòria Bernoulli de paràmetre .

Un experiment al qual s'aplica la distribució de Bernoulli es coneix com a Assaig de Bernoulli o simplement assaig, i la sèrie d'aquests experiments com a assaigs repetits.

Propietats característiques modifica

Esperança matemàtica modifica

 

Variància modifica

 

Funció generatriu de moments modifica

 

Funció característica modifica

 

Moda modifica

0 si   (hi ha més fracassos que èxits)
1 si   (hi ha més èxits que fracassos)
0 i 1 si   (els dos valors, ja que hi ha igual nombre de fracassos que d'èxits)

Asimetria (Biaix) modifica

 

Curtosi modifica

 

La curtosi tendeix a infinit per a valors de   a prop de 0 o a 1, però per   la distribució de Bernoulli té un valor de curtosi menor que el de qualsevol altra distribució, igual a -2.

Distribucions relacionades modifica

  • Si   són n variables aleatòries independents idènticament distribuïdes amb la distribució de Bernoulli amb la mateixa probabilitat d'èxit p en totes, llavors la variable aleatòria   presenta una Distribució Binomial de probabilitat.

 

Exemples modifica

"Llançar una moneda, probabilitat d'aconseguir que surti creu".

Es tracta d'un sol experiment, amb dos resultats possibles: l'èxit (p) es considerarà treure creu. Valdrà 0,5. El fracàs (q) que sortís cara, que val (1 - p) = 1 - 0,5 = 0,5.

La variable aleatòria X mesurarà "nombre de creus que surten en un llançament", i només hi haurà dos resultats possibles: 0 (cap creu, és a dir, sortir cara) i 1 (una creu).

Per tant, la v.a. X es distribuirà com una Bernoulli, ja que compleix tots els requisits.

 

 

 


Exemple:

"Llançar un dau i sortir un 6".

Quan llancem un dau tenim 6 possibles resultats:

 

Estem realitzant un únic experiment (llançar el dau una sola vegada).

Es considera èxit treure un 6, per tant, la probabilitat segons el teorema de Laplace (casos favorables dividit entre casos possibles) serà 1/6.

 

Es considera fracàs no treure un 6, per tant, es considera fracàs treure qualsevol altre resultat.

 

La variable aleatòria X mesurarà "nombre de vegades que surt un 6", i només hi ha dos valors possibles, 0 (que no surti 6) i 1 (que surti un 6).

Per tant, la variable aleatòria X es distribueix com una Bernoulli de paràmetre   = 1/6

 

La probabilitat que obtinguem un 6 ve definida com la probabilitat que X sigui igual a 1.

 

La probabilitat que NO obtinguem un 6 ve definida com la probabilitat que X sigui igual a 0.

 

Vegeu també modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Distribució de Bernoulli