Viquipèdia

Dolors Aleu i Riera

metgessa catalana, la primera dona llicenciada en medicina de l'Estat espanyol

Dolors Aleu i Riera (Barcelona, 7 d'abril de 1857[1] - 18 de febrer de 1913) fou una metgessa catalana. Especialitzada en ginecologia i pediatria, fou la primera dona llicenciada en medicina de l'Estat espanyol i la segona que va assolir el títol de doctora.[2][3][4][5]

Infotaula de personaDolors Aleu i Riera

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 abril 1857 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort19 febrer 1913 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perPrimera dona llicenciada en medicina de l'Estat espanyol i la segona que va assolir el títol de doctor
Activitat
Ocupaciómetgessa Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadèmia per à la Il·lustració de la Dona Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Va néixer el 7 d'abril de 1857, filla de Joan Aleu i Vendrell, de Cornudella de Montsant, i d'Eulàlia Riera i Planas, de Sant Martí de Provençals, sent inscrita amb els noms de Dolors, Josefa i Rosa.[1] Acabà el batxillerat el mes de juliol del 1874 i el setembre del mateix any ingressà a la Facultat de Medicina. Sempre va tenir el suport del seu pare, que era un polític influent, i li pagava dos escortes perquè l'acompanyessin a classe.[6] Acabà els estudis el 1879, però no tingué permís per fer l'examen de llicenciatura fins al 4 d'abril de 1882, i finalment s'examinà a Madrid el 19 de juny d'aquell any. Aprovà amb excel·lent i fou la primera dona llicenciada de l'Estat espanyol.[7][8] Es doctorà a Madrid el 8 d'octubre de 1882, quatre dies després que ho fes Martina Castells i Ballespí. Publicà la tesi doctoral titulada De la necesidad de encaminar por una nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer (1883).[9] S'especialitzà en ginecologia i medicina infantil.

Entre les tres primeres dones que estudiaren medicina a Espanya també hi figura Maria Elena Maseras, però únicament Dolors Aleu va exercir la professió amb consulta pròpia a Barcelona durant vint-i-cinc anys. Martina Castells morí prematurament abans de poder exercir i Elena Maseras es dedicà a l'ensenyament.[10]

Dolors Aleu es va casar amb Camil Cuyàs i Martí el 19 d'octubre de 1883, a Barcelona.[11] Van tenir dos fills, Joan i Camil.

Aleu portà una vida professional molt activa durant 25 anys a les dues consultes que va obrir a Barcelona, de pediatria i ginecologia.[6] Va ser professora d'higiene domèstica a l'Academia de Ciencias, Artes y Oficios para la Mujer, fundada el 1885 al número 10 de la Rambla de Canaletes. En va ser cofundadora amb la concertista d'ideologia lliberal Clotilde Cerdà i Bosch, coneguda artísticament com a Esmeralda Cervantes.[12][4]

També va ser autora de textos de caràcter divulgatiu, orientats a millorar la qualitat de vida de les dones, especialment en l'àmbit de la maternitat, com ara Consejos a una madre sobre el régimen, limpieza, vestidos, sueño, ejercicio y entretenimiento de los niños.[cal citació] Advocà perquè s'abandonés la cotilla, que oprimia el tòrax i afinava la cintura de les dones, perquè dificultava la circulació sanguínia i provocava desmais.[6]

El seu fill Camil va estudiar medicina, però va morir de tuberculosi als vint-i-tres anys. Després d'aquest fet, Dolors Aleu no va tornar a passar consulta i es va tancar a la torre del barri de la Salut on residia. Va morir dos anys després, el 18 de febrer de 1913. La família creu que no va superar la pena de la mort del seu fill.[13]

Llegat modifica

 

El 8 de març de 2017, Dia Internacional de les Dones, s'estrenà a la Sala Maldà el muntatge Barbes de balena. O de què estan fetes les cotilles, d'Anna Maria Ricart, basada en la biografia de Dolors Aleu. La protagonista era interpretada per Núria Cuyàs, rebesneta real de la metgessa.[6]

Dolors Aleu és recordada en el nom del "Centre Sociosanitari Putget Dolors Aleu", de Barcelona.[14] La Universitat de Barcelona donà el nom de Dolors Aleu a una aula de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut,[15] a una aula d'estudi en grup del CRAI Biblioteca del Campus Clínic[16] i a una residència universitària a la Zona Universitària de Barcelona.[17] Alguns carrers, places i jardins arreu de Catalunya (Barcelona, Lleida, Terrassa, l’Hospitalet de Llobregat, Palafrugell) porten el seu nom, en memòria seva.[2]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1857, número de registre 1421.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Dolors Aleu i Riera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 desembre 2021].
  3. ↑ Aleu y Riera, Dolores. "De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer" Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Data de defensa 16-10-1882.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Dolors Aleu i Riera». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.. [Consulta: 14 desembre 2021].
  5. ↑ «Dolors Aleu, la primera metgessa llicenciada de l'estat», 09-02-2023. [Consulta: 14 març 2023].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «[? La doctora anticotilles]». el Periódico, 08-03-2017. [Consulta: ?].
  7. ↑ La Vanguardia, 17/03/2010, pàgines 24 i 25 Doctores en Medicina, carta de Maria Conxa Montagud
  8. ↑ Montagud, M. Conxa «Doctores en Medicina». La Vanguardia, 17-03-2010, pàg. 24-25.
  9. ↑ Aleu i Riera, Dolors. De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer (tesi) (en castellà). Universitat de Barcelona, 1883. 
  10. ↑ La Vanguardia, 23/03/2010, pàgina 20 Doctores en Medicina, carta de Maria Dolors Cuyàs R., besneta de la doctora Aleu
  11. ↑ Registre de Matrimonis de l'Ajuntament de Barcelona, any 1883, número de registre 1597.
  12. ↑ CAMPS i LASA, Judith «Aportacio al coneixement de la doctora Dolors Aleu i Riera, metgessa catalana (1857-1913)». Gimbernat, Vol.34, 2000, pàg.167 [Consulta: 9 desembre 2012].
  13. ↑ Farreras, Carina. «La primera metgessa espanyola» p.32-33. La Vanguardia, diumenge, 1 abril 2018. [Consulta: 7 març 2021].
  14. ↑ «Dossier de premsa: Centre Sociosanitari Putget Dolors Aleu». Departament de Comunicació, Ajuntament de Barcelona, setembre 2008. Arxivat de l'original el 2013-05-13. [Consulta: 13 març 2017].
  15. ↑ Universitat de Barcelona. «Dolors Aleu, la primera metgessa a l'Estat, dona nom a una aula de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut - Universitat de Barcelona». [Consulta: 27 gener 2020].
  16. ↑ CRAI. Universitat de Barcelona. Sales de treball del CRAI Campus Clínic, [Consulta: 27 gener 2020].  Arxivat 27 de gener 2020 a Wayback Machine.
  17. ↑ Universitat de Barcelona. «La UB refuerza su apuesta por Barcelona como ciudad universitaria con una nueva residencia - Universitat de Barcelona». [Consulta: 27 gener 2020].

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dolors_Aleu_i_Riera&oldid=33104459»