Dot (peix)
El dot, el famfre, la gerna,[1] xerna, la gernera, el gratasoldats, el pàmpol rascàs, el rascàs o el mero de fons[2] (Polyprion americanus, Cerna sicana o Polyprion cernium) és un peix de l'ordre dels perciformes, molt semblant a l'anfós, que pot atènyer els 2 m de longitud i pesar 50 kg.[3]
Polyprion americanus  | |
|---|---|
 Il·lustració d'un dot realitzada l'any 1896 per G. Brown Goode i Tarleton H. Bean. | |
| Estat de conservació | |
| Dades insuficients | |
| UICN | 43972 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Polyprionidae |
| Gènere | Polyprion |
| Espècie | Polyprion americanus Bloch i Schneider, 1801 |
Morfologia modifica
- Talla màxima de 200 cm, comuna fins a 80 cm.
- Cos robust i una mica comprimit.
- Escates bastant petites molt rugoses (ctenoides).
- Línia lateral simple i ben visible amb 90 a 114 escates.
- Cap ben desenvolupat.
- Boca gran i lleugerament protràctil; mandíbula prominent i maxil·lar ample; dents petites, en bandes, sobre les mandíbules. Les dents de la filera anterior són caniniformes.
- Opercle amb una cresta òssia horitzontal; preopercle dentat.
- Una aleta dorsal amb una part espinosa i l'altra amb radis tous; les darreres espines de la dorsal són molt més curtes que els primers radis tous de la mateixa aleta.
- L'anal és curta.
- Aletes ventrals molt a prop de les pectorals.
- La caudal, arrodonida.
- La coloració dels joves és gris violaci (lilós) o marró violaci, amb taques o marbrejats blanquinosos, més o menys, difuses.
- Els adults són marró grisencs, amb reflexos vinosos. Les aletes senars estan orlades de blanc.
Comportament modifica
Espècie demersal sobre fons rocallosos i sorrencs de 40 a 420 metres de fondària, encara que les seues preferències se situen entre els 100 i 200 metres.
Els adults són solitaris, mentre que els joves són gregaris i de comportament epipelàgic, ja que viuen vora dels objectes flotants i es desplacen amb ells.
Alimentació modifica
Són carnívors, s'alimenten voraçment de peixos, crustacis i cefalòpodes.
Reproducció modifica
Distribució geogràfica modifica
Es troba a tota la Mediterrània (llevat de la part nord de l'Adriàtic i de la Mar Negra) i a les dues ribes de l'Atlàntic (a la riba oriental, des del sud de Noruega fins a Sud-àfrica -incloent-hi les Canàries, Cap Verd i Tristan da Cunha-, i a la riba occidental des de Terranova fins a l'Argentina).
Pesca modifica
De carn apreciada. La seua captura forma part com a subproducte de la pesca semiindustrial o esportiva. Els adults es pesquen amb palangres i xarxes de ròsec al talús, però només ocasionalment. Els joves són capturats vora els objectes flotants, amb la llampuguera. La talla mínima legal de captura és de 45 cm.[4][5]
Referències modifica
- ↑ «gerna». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ https://books.google.cat/books?id=ezfoAVIhrwUC&pg=PA158&lpg=PA158&dq=%22mero+de+fons%22&source=bl&ots=CMWunTMlPa&sig=ACfU3U23hin9OeDv0bHt8fdjc7ZGyFnsrA&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwii2vTemu73AhVaiv0HHawmA7oQ6AF6BAgCEAM#v=onepage&q=%22mero%20de%20fons%22&f=false
- ↑ «Dot (peix)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Montserrat Alegre, Jordi Lleonart, Joan Veny. Espècies pesqueres d'interès commercial. Barcelona: Termcat - Generalitat Catalunya, 1992, p. 22. ISBN 84393-2027-2.
- ↑ Huguet i Sesma, Alícia. Catàleg de les 125 principals espècies d'interès pesquer a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, 1991. ISBN 9788439316046.
Bibliografia modifica
- Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora del Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre del 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 94.
- Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 142-143.
- Riera, F.; J. Oliver; J. Terrassa: Peixos de les Balears. Conselleria de Medi Ambient, Ordenació del Territori i Litoral. Direcció General del Medi Ambient. Any 1998.
- Mercader, Ll.: Peixos de la Costa Brava. El Cau, Quaderns del Museu Municipal de la Costa Brava. Sèrie Medi Natural. Ajuntament de Palamós, 1993.
Enllaços externs modifica
