Eblaïta
L'eblaïta és una llengua semítica extinta, parlada a l'antiga ciutat d'Ebla (a l'actual Síria) en el III mil·lenni abans l'era comuna i documentada gràcies al testimoni d'unes 17.000 tauletes amb textos cuneiformes trobades entre el 1974 i el 1976 a Tell Mardikh. Les primeres d'elles daten del 2400 aC.[1]
| Tipus | llengua i llengua antiga  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants | extinta |
| Autòcton de | antiga ciutat d'Ebla |
| Estat | Ebla |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques semític oriental | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | xeb |
| Glottolog | ebla1238 |
| IETF | xeb |
Referències modifica
- ↑ Huehnergard, John; Woods, Christopher (2008). "Akkadian and Eblaite". In Woodard, Roger D. The Ancient Languages of Mesopotamia, Egypt and Aksum. Cambridge University Press. pp. 83–145. ISBN 978-0-521-68497-2.
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eblaïta |
- Archi, A. (1987) "Ebla and Eblaite," Eblaitica 1. Ed. C.H. Gordon. Winona Lake, Indiana: Eisenbrauns.
- Gordon, Cyrus H. (1990) "Eblaite and Northwest Semitic," Eblaitica 2. Ed. C.H. Gordon. Winona Lake, Indiana: Eisenbrauns.
- Gordon, Cyrus H. (1997) "Amorite and Eblaite," The Semitic Languages. Ed. Robert Hetzron. New York: Routledge.