Ecolo
Ecolo és el nom amb què és conegut el partit ecologista de Valònia, que correspon a les inicials d'Écologistes Confédérés pour l'organisation de luttes originales. També es presenta a la regió de Brussel·les-Capital i a la Comunitat Germanòfona de Bèlgica. L'òrgan sobirà del partit és l'Assemblea General, mentre que el Consell de la Federació és com un parlament intern que controla l'executiva del partit.
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | Partit polític belga | ||||
| Ideologia política | Ecologisme | ||||
| Alineació política | esquerra  | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1980 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit Verd Europeu | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Jean-Michel Javaux i Sarah Turine | ||||
| Afiliació europea | Partit Verd Europeu | ||||
| Representació | 8 escons a la Primera Cambra 2 senadors | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | http://www.ecolo.be/ | ||||
    | |||||
Història modifica
- 1976 : Fundació d'Amis de la Terre – Belgique. Primeres llistes a les eleccions municipals, com «Combat pour l'Ecologie et l'Autogestion» a Namur.
- 1977 : Primera participació en llistes "Valònia - Ecologia" a les eleccions legislatives en 8 districtes, una llista a Flandes (Antwerpen) i una a Brussel·les.
- 1978 : Noves eleccions legislatives : 7 llistes «Wallonie – Ecologie», 2 llistes a Brusse·lles (Ecolog & Ecopol), 3 llistes a Flandes.
- 1979 : Participa en les eleccions europees amb la llista «Europe – Ecologie» : 5%.
- 1980 : 8 i 23 de març : assemblees fundadores d'Ecolo (Hélécine-Huy)
- 1981 : Eleccions legislatives: 6,1% a Valònia i 2,2% a Brussel·les; juntament amb Agalev entra al Parlement belga (4 diputats i 5 senadors). Entrada als Consells Provincials
- 1982 : eleccions municipals : 75 regidors elegits. Ecolo entra en majoria a Lieja (83-88).
- 1983 : setembre: establiment del Centre d'Estudis i de Formació en Ecologia, el CEFE.
- 1984 : Primer Congrés dels Verds Europeus a Lieja. Eleccions europees: amb gairebé el 10%, Ecolo obté un diputat.
- 1985 : juliol: aprovació de la Declaració de Péruwelz / Louvain-La-Neuve expressant els principis fonamentals del moviment Ecolo (el "ni esquerra ni dreta" i la negativa a descartar una coalició amb els liberals i socialcristians contra els socialistes). Escissió d'una part de l'ala esquerra, que va fundar el dels Verds per una Esquerra Alternativa (VEGA).
- 1999: A les eleccions legislatives són un dels grans triomfadors, gràcies al fort impacte emocional del cas Dutroux i de les dioxines. Això els permetrà participar en el govern de coalició amb socialistes i liberals presidit per Guy Verhofstadt, on Isabelle Durant serà ministre de transports i Olivier Deleuze secretari d'Estat d'Energia i Desenvolupament Sostenible. A Valònia Thierry Detienne és nomenat Ministre d'Afers Socials i de Salut i José Donas Vicepresident del Govern Való, Ministre de Transport, Mobilitat i Energia. A la Comunitat francesa, Jean-Marc Nollet es va convertir en Ministre de la Infància, a càrrec de l'educació i Nicole Maréchal Ministre d'ajuts per a la Joventut i Salut. A la Comunitat Germanòfona, Hans Niessen es va convertir en Ministre de la Joventut i la Família, Patrimoni i Afers Socials.
- 2000 : Eleccions municipals. Repeteix els resultats i entra en nombrosos governs municipals
- 2003 Eleccions legislatives. Ecolo i Agalev perden els seus escons a la Cambra i al Senat. La causa són els continus enfrontaments amb els socis de govern.
- 2004 : A les eleccions europees manté un eurodiputat, i a les eleccions regionals belgues de 2004, malgrat no millorar resultats, aconsegueix entrar en el govern de la regió de Brussel·les-Capital.
- 2005 : Es posiciona a favor del Tractat de la Constitució Europea
- 2007: Eleccions legislatives: millora els resultats i obté 8 diputats i un senador.