Economia de Xipre
L'economia xipriota era pròspera i diversificada[1] fins que el 2012 es va veure afectada la crisi del deute sobirà europeu. El juny de 2012 el govern xipriota va anunciar que necessitava 1,8 mil milions d'euros d'ajuda externa pel Cyprus Popular Bank i, seguidament, l'agència d'avaluació de crèdit Fitch va baixar la classificació dels seus bons fins al nivell de bo porqueria.[2] Fitch va afirmar que Xipre necessitaria addicionalment 4 mil milions d'euros pels seus bancs, degut especialment al contagi de la crisi grega als tres bancs més grans de Xipre (Bank of Cyprus, el Cyprus Popular Bank i l'Hellenic Bank).[2]
| Moneda | Euro | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Organitzacions comercials | OMC, Unió Europea, Commonwealth | ||||||
| Estadístiques | |||||||
| PIB nominal | 21.651.791.751,183 $  (2017) | ||||||
| PIB (en PPP) | 28.06 miliards (2015) | ||||||
| Rànquing PIB | 133è (2015) | ||||||
| Taxa del PIB | 1,6% (2015) | ||||||
| PIB per càpita | 32 800 (2015) | ||||||
| PIB (PPP) per càpita | 36.012,375 dòlars Geary-Khamis (2017) | ||||||
| PIB per sector | agricultura 2.4%, indústria 10.5%, serveis 87.1% (2015) | ||||||
| Inflació | -2.1% (2015) | ||||||
| Taxa de creixement real | 2,8 % (2016) | ||||||
| Població sota el llindar de pobresa | sense informació | ||||||
| Força laboral | 424.400 (2015) | ||||||
| Ocupació laboral per sector | agricultura 3.8%, indústria 15.2%, serveis 81% | ||||||
| Taxa d'atur | 14.9% (2015) | ||||||
| Indústries principals | turisme, processament d'aliments e begudes, producció de ciment i guix, objecció d'embarcacions, tèxtils, productes químics lleus, productes de metall, fusta, paper, productes de pedra i argila | ||||||
| Socis comercials | |||||||
| |||||||
| |||||||
| Finances públiques | |||||||
| Deute extern | 95.28 miliards (2015) | ||||||
| Ingressos | 7 547 milions (2015) | ||||||
| Despeses | 7 747 milions (2015) | ||||||
| Reserves totals | 887.692.448 $ (2017) | ||||||
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |||||||
El març de 2013 Xipre i la Unió Europea van arribar a un acord per rescatar el país i salvar-lo de la fallida amb un crèdit de 10.000 milions d'euros. A canvi del rescat, el govern xipriota va accedir a incrementar els impostos sobre les empreses del 10 al 12,5%, i a imposar una taxa del 9,9% sobre els dipòsits bancaris de més de 100.000 euros, i del 6,75% sobre la resta.[3] El govern del país va témer una fugida de capitals i va bloquejar els comptes bancaris fins al dia de l'aplicació de les noves taxes.[4]
L'economia de Xipre està clarament afectada per la divisió de l'illa en dos territoris. Té una economia altament vulnerable, més estabilitzada després de l'entrada a la Unió Europea i a la zona euro l'1 de gener de 2008, amb una forta dependència del sector serveis, i també pateix problemes d'aïllament respecte a Europa. El 2008 va ser classificada pel Fons Monetari Internacional entre les 32 més pròsperes del món.[5]
És dominada pel sector de serveis, que respon per 78% del producte interior brut. El turisme, els serveis financers i el transport són parts importants de la seva economia.[1]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia de Xipre |
- ↑ 1,0 1,1 «Cyprus Economy» (en anglès). Republic of Cyprus. Arxivat de l'original el 2012-06-23. [Consulta: 17 març 2013].
- ↑ 2,0 2,1 «Cyprus's credit rating cut to junk status by Fitch» (en anglès). BBC News Online, 25-06-2012.
- ↑ «Europa surt al rescat de Xipre amb un crèdit de 10.000 milions d'euros». 324.cat, 16-03-2013. [Consulta: 17 març 2013].
- ↑ «Xipre s'afanya a blindar-se contra la fugida de capitals mentre creix la indignació entre els dipositants». 324.cat, 17-03-2013. [Consulta: 17 març 2013].
- ↑ World Economic Outlook Database - abril 2008