Economia en l'islam

L'economia en l'islam fa referència als estudis que s'han fet sobre l'ordre econòmic conforme a les escriptures i les tradicions sagrades islàmiques. S'ha de tenir en compte que la xaria condemna la usura (ribà). Les normes de comportament dins l'economia deriven principalment de l'Alcorà i la sunna i els impostos (zakat) a més de la prohibició de la usura.

En l'islam xiïta, alguns especialistes com Mahmud Taleghani i Mohammad Baqir al-Sadr, han desenvolupat una "economia islàmica" fent èmfasi en aixecar les masses de pobres, un paper més gran de l'estat en assumptes com els de la circulació i distribució equitativa de la riquesa i assegurar que els participants en el mercat seran recompensats per estar exposats al risc i la responsabilitat.

El sistema econòmic islàmic es descriu generalment com una tercera via entre capitalisme i socialisme sense els seus inconvenients.[1][2]

Història modifica

Els conceptes econòmics islàmics tradicionals inclouen:

  • Zakat - "impost sobre certs béns, com la collita, amb la intenció d'assignar aquests impostos a despeses explícitament definides com l'ajuda als necessitats."
  • Gharar - "la prohibició d'elements d'incertesa en els contractes (cosa que exclou les assegurances i també finançar operacions sense participar en el risc)"
  • Ribà - "referit a la usura".[3]

Ibn Khaldun modifica

 
Estàtua d'Ibn Khaldunn a Tunis

Ibn Khaldun és considerat el pare de l'economia moderna.[4][5] Segons aquest autor la cohesió social (asabiyya) és la causa, junt amb la divisió del treball, que algunes civilitzacions prosperin i altres no.

Economia del Califat modifica

Durant aquesta època va haver-hi una transformació social quan es donà el dret a comprar, vendre i heretar a persones individuals de qualsevol sexe, ètnia o religió. Els contractes més importants es feien per escrit.

Encara que l'economia del califat té similituds amb el socialisme modern també hi havia aspectes precapitalistes i de lliure mercat.[6] Els conceptes d'ajuda financera i de pensió es troben ja en el zakat. Al Califat ja es procurava ajudar els necessitats.[7][8]

Era postcolonial modifica

Els especialistes islàmics intentaren crear un sistema econòmic propi.[9] Els escrits de Mohammad Baqir al-Sadr i altres descriuen l'islam com una religió compromesa amb la justícia social, l'equitativa distribució de la riquesa i la causa de les masses desfavorides i refuten les teories marxistes i capitalistes tot i que propugnen que la propietat de la terra no sigui privada. Aquestes idees influïren la revolució islàmica de l'Iran,[10] on hi va haver un gran sector públic tot i que la renda per capita baixà respecte a la del règim del Xa.

Referències modifica

  1. «Islam and Economic Justice: A 'Third Way' Between Capitalism and Socialism?». Arxivat de l'original el 2008-01-07. [Consulta: 2 setembre 2010].
  2. How Do We Know Islam Will Solve the Problems of Poverty and Inequality?
  3. Roy, The Failure of Political Islam Harvard University Press, 1994, p.132
  4. I. M. Oweiss (1988), "Ibn Khaldun, the Father of Economics", Arab Civilization: Challenges and Responses, New York University Press, ISBN 0887066984
  5. Jean David C. Boulakia (1971), "Ibn Khaldun: A Fourteenth-Century Economist", The Journal of Political Economy 79 (5): 1105-1118.
  6. The Cambridge economic history of Europe, p. 437. Cambridge University Press, ISBN 0521087090
  7. Crone, Patricia. Medieval Islamic Political Thought. Edinburgh University Press, 2005, p. 308–9. ISBN 0748621946. 
  8. Shadi Hamid «An Islamic Alternative? Equality, Redistributive Justice, and the Welfare State in the Caliphate of Umar». Renaissance: Monthly Islamic Journal, 13, 8, agost 2003. (see online Arxivat 2003-09-01 a Wayback Machine.)
  9. The Economic Life of Islam
  10. Bakhash, Shaul, The Reign of the Ayatollahs, Basic Books, c1984, p.172-3