Eduard Calvet i Pintó
Eduard Calvet i Pintó (Barcelona, 10 de febrer de 1875 - 2 d'agost de 1917) fou un empresari i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
 Eduard Calvet vist per Ramon Casas (MNAC)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 febrer 1875 Barcelona |
| Mort | 2 agost 1917 (42 anys) Barcelona |
 Senador del Regne | |
| 1914 – 1915 | |
| President de Foment del Treball Nacional | |
| 1912 – 1913 ← Lluís Sedó i Guichard – Josep de Caralt i Sala → | |
 Diputat a Corts | |
| 29 abril 1907 – 14 abril 1910 | |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 29 abril 1907 – 8 març 1910 ← Joaquim Sagnier i Villavecchia – Joaquim Sagnier i Villavecchia → Circumscripció electoral: Districte electoral d'Arenys de Mar | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, empresari |
| Partit | Solidaritat Catalana |
Biografia modifica
Eduard Emili Ildefons Calvet i Pintó va néixer al carrer Governador de Barcelona el 10 de febrer de 1875, fill de Pere Màrtir Calvet i Carbonell, de Sant Ginés de Vilassar, i de la seva esposa Juliana Pintó i Roldós, de la mateixa població.[1] La seva família posseïa una fàbrica de teixits de cotó al carrer Canuda de Barcelona, de la que des del 1896 se n'encarregà. Malgrat les seves idees republicanes, el 1906 fou nomenat vicepresident de la secció barcelonina de la Lliga Regionalista i a les eleccions generals espanyoles de 1907 fou elegit diputat pel districte d'Arenys de Mar dins les llistes de la Solidaritat Catalana.[2] El 1908, però, ingressà al Centre Nacionalista Republicà i fou membre del consell d'administració del diari El Poble Català, de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i de l'Associació de Viatjants de Catalunya.[3]
El 1910 ingressà a la nova Unió Federal Nacionalista Republicana. No es va presentar a la reelecció a les eleccions de 1910 i es dedicà a les tasques empresarials. Com a vocal de la Federació Internacional Cotonera, va organitzar el Congrés Internacional Cotoner de Barcelona el 1911 i el 1912 fou nomenat president de la patronal Foment del Treball Nacional. El 1914 fou nomenat senador per Tarragona i va intervenir en la solució de les vagues del tèxtil i del ferrocarril d'aquell any, alhora que intentava fomentar la signatura d'un tractat de comerç entre Espanya i Cuba. Va morir d'una penosa malaltia el mateix dia en què també ho feia Enric Prat de la Riba. Té un carrer dedicat a Vilassar de Dalt.
Referències modifica
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1875, número de registre 784.
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 56. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
Bibliografia modifica
- Mendoza, Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbó. Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (catàleg MNAC). ISBN 84-8043-009-5.
Enllaços externs modifica
- Eduard Calvet i Pintó (1875-1917) Polític, industrial i dirigent empresarial
- Biografia Arxivat 2010-07-06 a Wayback Machine.
| Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Lluís Alfons Sedó i Guichard |
President de Foment del Treball Nacional 1912-1913 |
Succeït per: Josep de Caralt i Sala |