Eduard II de Bar, nascut el 1339, mort el maig 1352, va ser comte de Bar de 1344 a 1352. Era el fill gran d'Enric IV, comte de Bar, i de Iolanda de Flandes.

Infotaula de personaEduard II de Bar
Nom original(fr) Édouard II de Bar Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1339 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort1352 Modifica el valor a Wikidata (12/13 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBar-le-Duc Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófeudatari Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte de Bar (1344–1352) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Scarpone Modifica el valor a Wikidata
ParesEnric IV de Bar Modifica el valor a Wikidata  i Violant de Dampierre Modifica el valor a Wikidata
GermansRobert I de Bar Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Menor a la mort del seu pare, la regència va ser assegurada per la seva mare. Com Eduard era de feble constitució, Iolanda va demanar i va obtenir del papa Climent VI per a ell i el seu germà Robert I l'autorització de menjar carn durant els períodes d'abstinència.

Iolanda va estar en lluita contra Pere de Bar, senyor de Pierrefort, i Teobald de Bar, senyor de Pierrepont, que consideraven que havien de participar en el consell de regència. Lligant aliances amb Felip VI de Valois, rei de França, i Raül de Lorena, va aconseguir relegar-los a papers menors.

Eduard fou declarat major el 10 d'octubre de 1349. El 1350, les tropes de Maria de Châtillon, duquessa regent de Lorena, i del comte de Salm van devastar el Barrois. En represàlia, Iolanda, Eduard i el bisbe de Metz van assolar els voltants de Nancy. Una treva va posar fi al conflicte el 14 d'agost de 1351. Eduard va morir poc després i el seu germà Robert el va succeir.

font modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard II de Bar