Egira (grec antic: Αἴγειρα, llatí: Aegira)[1] va ser una antiga ciutat de la costa sud del golf de Corint, a Acaia.[2] Era una de les dotze ciutats de la Lliga Aquea, i estava situada davant del mont Parnàs, en uns turons de difícil accés, a set estadis de la mar i prop d'un riu, segurament el Crios.[3] Pausànies l'identifica amb l'homèrica Hiperèsia (Ὑπερησία, Hyperêsía),[3] i sembla que va agafar el nom d'Egira el 688 aC.[4]
Pausànies diu que el més important dels edificis públics de la ciutat era un temple de Zeus. A més, hi havia un santuari molt antic d'Apol·lo i temples d'Àrtemis i d'Afrodita Urània, que es veneraven per sobre de les altres divinitats. Per Pausànies també sabem que a 72 estadis hi havia l'oracle d'Hèracles Buraic. El port es trobava a dotze estadis de la ciutat, i tenia una fortalesa de nom Fèl·loe (Φελλόη). Quan la veïna ciutat d'Eges va entrar en decadència, els habitants que encara hi vivien es varen traslladar a Egira, segons Estrabó. L'any 220 aC Etòlia va atacar la ciutat arribant de la Lòcrida, però els ciutadans van repel·lir l'atac.[3] Va passar a Roma amb la resta de la Lliga Aquea el 146 aC. Va ser destruïda per una inundació o per un terratrèmol i va quedar sota la mar. L'any 1916 la va excavar per un equip austríac (Österreichische Archäologische Institut).[5]
Les seves ruïnes es troben a l'actual Egira, al costat de l'autopista.
- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 167. ISBN 9788441224223.
- ↑ «Acàia - Sapere.it». [Consulta: 23 juny 2019].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Smith, William (ed.). «Aegeira». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 24 gener 2021].
- ↑ «Egira nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 14 juliol 2019].
- ↑ Rizakes, A. D. (ed.); Emmanuele Greco (ed.). Gli Achei in Grecia e in Magna Grecia : nuove scoperte e nuove prospettive : atti del Convegno di Aighion (12-13/12/2016). Atenes: All'insegna del giglio: Scuola archaeologica italiana di Atene, 2019, p. 57-66. ISBN 9789609559188.
