El Masroig

municipi de Catalunya

El Masroig és un municipi de la comarca del Priorat. Està situat a la part sud-occidental de la comarca, i limita amb els municipis prioratencs del Molar i Bellmunt del Priorat al nord, Falset a llevant, i els Guiamets al sud. A ponent, hi té el terme de Garcia, de la Ribera d'Ebre.

Plantilla:Infotaula geografia políticaEl Masroig
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 07′ 34″ N, 0° 43′ 56″ E / 41.12598°N,0.73222°E / 41.12598; 0.73222
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
Àmbit funcional territorialCamp de Tarragona
ComarcaPriorat Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població466 (2023) Modifica el valor a Wikidata (30,06 hab./km²)
Llars22 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Gentilicimasrojà, masrojana Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície15,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perriu de Siurana Modifica el valor a Wikidata
Altitud192 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosep Rius Valles Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal43736 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE43082 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT430825 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmasroig.altanet.org Modifica el valor a Wikidata

Etimologia modifica

És un topònim fàcil d'explicar perquè els seus components signifiquen el mateix que en català actual: un mas les pedres del qual, o la terra on s'assentava, eren de color roig. És, doncs, un topònim ja romànic, procedent directament del català medieval.

Documentat ja al segle xiii, la forma actual és l'aglutinació de les dues paraules suara esmentades.

Geografia modifica

  • Llista de topònims del Masroig (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

No és un terme amb grans accidents geogràfics, però sí que disposa de tot de serretes i petites valls que compliquen un xic la seva orografia. La part més plana és la meitat sud, on destaca, en la partió amb els Guiamets, el Coll de l'Egua, per on discorre la carretera N-420. Es tracta d'una serreta que s'apropa molt als 200 metres d'altitud. La part central del terme és al voltant dels 170 metres (el Masroig és a 195), tot i que va davallant cap a ponent, i cap al nord comença a enfilar-se, més per la banda de llevant que per la de ponent. Al nord hi ha el Puig Roig -o Purroig-, de 172 m. alt., i seguint el termenal cap al sud-est, es troben l'Ereta de les Bruixes, de 338 m. Aquí el termenal inflexiona cap al sud, puja al Collroig, de 342 m. i al Coll de la Falsetana, de 326, pertanyents tots dos a la Serra de la Bruixa. Després continua cap al sud fins a la Fosseta, de 305, i trenca cap a ponent enllaçant amb el Coll de l'Egua.

A l'interior del terme només es pot destacar el Coll de les Comes, del poble cap al nord-oest, que arriba als 152 m., i la Serra de la Cova Santa, al nord del terme, de 241 m. en el punt més alt.

Pel que fa als corrents d'aigua, cal dir d'entrada que tot el termenal de ponent està marcat pel riu Siurana, que entra en contacte amb el terme del Masroig a 81 m. alt., i en surt a 44. El terme sencer s'aboca en aquest riu. Ja del nord hi van afluint els barrancs masrojans: barranc del Puig Roig, de la Vila, de les Comes, barrancot dels Granerals, barrancot de les Sorts, i, finalment, el barranc de la Raora, que és el límit meridional del terme fins que hi aflueix el barranc del Pou, que neix a Marçà. Aquí el termenal enllaça amb el Coll de l'Egua. Hi ha alguns barrancs afluents dels anteriors que cal destacar perquè marquen sectors importants del terme: el barranc de la Vila està format, a la capçalera, pel barrancot de les Argiles i el Clot dels Galls, a més del barranc dels Molins, que ve de Bellmunt del Priorat i de Falset.

És curiós d'observar que el riu Siurana, a la zona del Mas de Baix, conforma unes illes al·luvials, la meitat sud-oriental de les quals pertany al Masroig.

Al nord del terme, a la Serra de la Cova Santa, hi ha el santuari de la Mare de Déu de Pinyeres, i per tot el terme hi ha diversos masos i antics molins, la major part del qual romanen avui dia deshabitats, i alguns d'ells, rònecs.

Dins del terme municipal es troba el poblat del Puig Roig del Roget, les restes un assentament humà protohistòric. També s'hi pot trobar el Molí de l'Antònia.

Comunicacions modifica

Discorren per aquest terme la carretera N-420 (Tarragona-Còrdova), tot i que només en dos curts trams, la TV-7341 (N-420, al Masroig-el Masroig), i la T-734 (N-420, a Marçà-el Molar).

Demografia modifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
24 11 22 - - 1.028 993 1.186 1.185 1.387

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.242 1.073 824 861 739 612 590 554 534 534

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
524 524 506 518 522 538 550
558
565
534

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
494
498
492
479 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info. 

Política modifica

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012 modifica

Resultats electorals - El Masroig, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % vots
CiU Artur Mas 140 46,51
ERC Oriol Junqueras 70 23,25
CUP David Fernández 25 8,3
PPC Alicia Sánchez-Camacho 25 8,3
PSC Pere Navarro 23 7,64
ICV-EUiA Joan Herrera 10 3,32
C's Albert Rivera 1 0,33
Vots en blanc 3 0,97
Altres 4 6,59
Total 308 81,7

Vegeu també modifica

Referències modifica

Bibliografia modifica

  • Gort Juanpere, Ezequiel. Història de Falset. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2003. ISBN 978-84-2320-659-9. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Masroig