Viquipèdia

El Palau d'Anglesola

municipi de Catalunya

El Palau d'Anglesola és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaEl Palau d'Anglesola
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 39′ 09″ N, 0° 53′ 00″ E / 41.6525°N,0.88333333333333°E / 41.6525; 0.88333333333333
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaPla d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.188 (2023) Modifica el valor a Wikidata (177,89 hab./km²)
Llars47 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciPalauenc, palauenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície12,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perriu Corb i canal auxiliar d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
Altitud250 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataFrancesc Balcells i Teixidó Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25243 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE25158 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT251581 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webelpalaudanglesola.com Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Les arrels sembla que provenen d'un palau o almúnia àrabs, que, durant la conquesta del territori pels comtes de Barcelona en la segona meitat del segle xi, serien ocupats per Ramon Gombau d'Anglesola (1084).[2][3] Un segle després, durant la política repobladora d'Alfons I el Cast, un dels terratinents del Palau d'Anglesola, Ramon Barrufell, serà nomenat primer comanador de la comanda templera de Barbens.[4]

Al darrer terç del segle xiv i per poc temps, el Palau d'Anglesola juntament amb Sidamon esdevindran possessions d'Enric de Trastàmara, futur rei Enric II de Lleó i Castella. Aquest els traspassarà al comte Joan I d'Empúries[5] que, en data 11 de desembre de 1380, acabarà venent-los al ciutadà barceloní Pere Sacalm, per 13.000 florins d'or d'Aragó.[6] Finalment, serà la milícia hospitalera coneguda amb el nom de Sant Joan de Jerusalem, la que es farà amb la vila del Palau d'Anglesola i el lloc de Sidamon. L'any 1405, el papa d'Avinyó, Benet XIII, crea la comanda hospitalera de l'Espluga Calba, composta per les poblacions de l'Espluga, el Palau i Sidamon.[7]

El Palau d'Anglesola que, l'any 1330, el rei Alfons III el Benigne, havia inclòs a la vegueria de Tàrrega, amb l'arribada dels Borbons i el Decret de Nova Planta, passà a formar part del corregiment de Lleida.[8]

El palau-castell de la vila fou reformat al segle xvii.

Geografia modifica

Limita al nord amb el Poal, al sud amb Mollerussa, Fondarella i Sidamon, a l'est amb Vila-sana i a l'oest amb Bellvís i Bell-lloc d'Urgell. La població està situada a 236 m per damunt del mar.

Comunicacions modifica

  • Línia regular d'autobusos
  • Autovia A-II

Economia modifica

La base econòmica del Palau d'Anglesola és majoritàriament agrícola i ramadera. També disposa del polígon industrial SAU 3 amb unes quantes empreses bastant rellevants pel que fa al municipi.

Llocs d'interès modifica

  • Cal Massot, al carrer del Doctor Pont i Gol, casa senyorial renaixentista (s. XVI) de la qual només es conserva la façana.[2]
  • Església parroquial de Sant Joan Baptista, barroca de transició al neoclàssic, bastida entre els anys 1798 i 1805.[9]
  • Ermita de Santa Llúcia, s. XVII, de propietat particular.
  • Edifici modernista de la Cooperativa del Camp, de l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, deixeble de Gaudí (1920-1923)[10]
  • Nucli antic, amb cases dels s. XVII i XVIII
  • Ermita de Sant Roc. Any 2012. L'anterior, del s. XVIII i de propietat particular, s'enrunà a partir del 1960.
  • Plaça de la Generalitat, amb el brollador i el monument a La Passió
  • Plaça de Catalunya, enjardinada amb un petit bassiol al mig.
  • Plaça de l'1 d'Octubre, amb una al·legoria a la històrica Diada. Prop de la residència de Ca la Cileta.
  • Formatgeria Camps (es pot visitar per veure com s'elaboren els formatges artesans). Propietat particular.

Patrimoni arquitectònic modifica

El Palau d'Anglesola compta amb diversos edificis que han estat declarats patrimoni arquitectònic i inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, entre els quals destaquen:

Festes principals modifica

  • Cavalcada de Reis (5 de gener)
  • Cursa de Sant Blai. El diumenge anterior a la seva festa.
  • Festa Major d'hivern. Se celebra el 3 de febrer, en honor de Sant Blai
  • Diada dels cassolaires (mes de març)
  • Diada de Sant Jordi, 23 d'abril, amb parades de llibres i roses.
  • Mare de Déu de Montserrat (27 d'abril).
 
Elaborant formatge artesà
  • Sant Joan. Encesa del foc amb la Flama del Canigó i revetlla.
  • Diada de sant Roc (16 d'agost). Missa i aplec a l'ermita.
  • Festa Major d'estiu. Se celebra el 29 d'agost, en honor de Sant Joan Baptista
  • Fira i mostra de formatges. Primer cap de setmana d'octubre.
  • Festa dels Fruits (mes de novembre)
  • Santa Llúcia (13 de desembre), missa i esmorzar popular a l'ermita

Demografia modifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
49 45 47 159 247 743 835 888 939 999

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.406 1.432 1.379 1.503 1.555 1.673 1.658 1.607 1.622 1.622

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.623 1.630 1.682 1.725 1.775 1.883 2050 2120 2.185
 2.135

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
2.153
 2.163
 2.166
 2.191 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)   

Personatges il·lustres modifica

Referències modifica

  1. ↑ «el Palau d’Anglesola». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 28 maig 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 Garralón i Viles, Sebastià «Palau d'Anglesola, un lloc estratègic de control del Mascançà als segles XI-XII». Jornades de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2010, pàg. 45–58. ISSN: 2696-645X.
  3. ↑ Martínez, Albert «Les cartes de poblament del Palau d'Anglesola, Mollerussa, Castellnou de Seana i Golmés. Un estudi comparatiu». Mascançà: revista d'estudis del Pla d'Urgell, 2010, pàg. 51–63. ISSN: 2014-4814.
  4. ↑ Amorós i Gonell, Francesc «El capellà rural com a agent i confident del poder senyorial a la Catalunya del segle XVIII. Un cas concret a Penelles dins la comanda de Barbens(L'Urgell)». Estudis d'història agrària, 11-01-2004, pàg. 49–66. ISSN: 2385-359X.
  5. ↑ Baig i Aleu, Maria «L’arxiu comtal de Peralada. Elements per a la seva història». Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 1996, pàg. 305-340.
  6. ↑ Galera i Pedrosa, Andreu «Senyoriu, sal i safrà. Economia regional i oligarquies urbanes a la vila i comtat de Cardona a l'alba del 1400». Martí l'Humà: el darrer rei de la dinastia de Barcelona, 1396-1410 : l'Interregne i el compromís de Casp. Deputazione di Storia Patria per la Sardegna, 2015, pàg. 533–564.
  7. ↑ Sans i Travé, Josep Maria «Els ordes militars a catalunya». Catalan Historical Review, 4, 2011, pàg. 201–225. ISSN: 2013-4088.
  8. ↑ Rebolledo, Francesc «La guerra de Successió al Pla d'Urgell». Quaderns de El Pregoner d'Urgell, 26, 2013, pàg. 23–41. ISSN: 2013-9454.
  9. ↑ Yeguas i Gassó, Joan «Fragments d’art: una icona al Palau d’Anglesola, l’escultor Escarpenter, una col·lecció a Vilagrassa i pintures a Bellaguarda.». Quaderns de El Pregoner d'Urgell, 36, 04-07-2022, pàg. 111–130. ISSN: 2014-4822.
  10. ↑ Codina Vall, Núria «"La Farinera" sindicat agrícola de Cervera i sa comarca: estudi i aixecament arquitectònic». Projecte/Treball Final de Carrera - Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona Arquitectura Tècnica (Pla 2002), 2008.
  11. ↑ Yeguas i Gassó, Joan «Retalls d’Art a Mascançà». Mascançà: revista d'estudis del Pla d'Urgell, 11, 30-11-2020, pàg. 83–96. ISSN: 2014-4814.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Palau d'Anglesola
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_Palau_d%27Anglesola&oldid=32317899»