El cap de la por

pel·lícula de 1991 dirigida per Martin Scorsese

El cap de la por (títol original en anglès: Cape Fear) és una pel·lícula de thriller psicològic estatunidenca dirigida per Martin Scorsese i estrenada el 1991. Es tracta d'un remake de la pel·lícula de 1962 del mateix títol, que es basava en la novel·la de 1957 The Executioners de John D. MacDonald. La pel·lícula és protagonitzada per Robert De Niro, Nick Nolte, Jessica Lange, Joe Don Baker i Juliette Lewis. Robert Mitchum té un petit paper a la pel·lícula, mentre que Gregory Peck (en el seu darrer paper) i Martin Balsam fan un cameo, tots tres varen protagonitzar la pel·lícula original.[1] Ha estat doblada al català.[2]

Infotaula de pel·lículaEl cap de la por
Cape Fear Modifica el valor a Wikidata

Cartell de la versió original en anglès
Fitxa
DireccióMartin Scorsese Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióBarbara De Fina Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióHenry Bumstead Modifica el valor a Wikidata
GuióWesley Strick i James R. Webb Modifica el valor a Wikidata
MúsicaElmer Bernstein Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFreddie Francis Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeThelma Schoonmaker Modifica el valor a Wikidata
ProductoraAmblin Entertainment i TriBeCa Productions Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUniversal Studios i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1991 Modifica el valor a Wikidata
Durada128 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeCalifòrnia, Florida i Geòrgia Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost35.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació182.291.969 $ (mundial)
79.091.969 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Executioners i Cape Fear Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de ficció criminal, thriller, drama, cinema de terror i pel·lícula basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Temavenjança Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióCarolina del Nord Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0101540 Filmaffinity: 147394 Allocine: 462 Rottentomatoes: m/1037581-cape_fear Letterboxd: cape-fear-1991 Mojo: capefear Allmovie: v8064 TCM: 70208 Metacritic: movie/cape-fear TV.com: movies/cape-fear-1991 AFI: 58793 TMDB.org: 1598 Modifica el valor a Wikidata

La pel·lícula explica la història d'un violador violent condemnat que, fent servir el seu nou coneixement de la llei i les seves nombroses llacunes, busca venjança contra un advocat a qui culpa dels seus 14 anys de presó a causa de les tàctiques de defensa intencionadament defectuoses utilitzades durant el seu judici.

Cape Fear marca la setena col·laboració entre Scorsese i De Niro. La pel·lícula va ser un èxit comercial i va rebre crítiques generalment positives. Va ser nominada a diversos premis, entre ells els Oscars i els Globus d'Or al millor actor (De Niro) i a la millor actriu secundària (Juliette Lewis).

Argument modifica

Després de catorze anys passats a presó, el violador Max Cady surt finalment, ben decidit a venjar-se de Sam Bowden, l'advocat que l'havia defensat, i que va fer desaparèixer un informe de la instrucció, per la seva íntima convicció de tenir la veritat.

Cady, que es defensa sol després d'haver après a llegir i a escriure a la presó, comprova que aquest informe ha desaparegut, la qual cosa no li permet reduir la seva pena, per totes les circumstàncies atenuants. No deixa llavors de perseguir el seu antic advocat i la seva família.[3]

Repartiment modifica

Intèrpret Personatge Veu en català[2]
Robert De Niro Max Cady Ricard Solans
Nick Nolte Sam Bowden Arseni Corsellas
Jessica Lange Leigh Bowden Rosa Guiñón
Juliette Lewis Danielle Bowden Belén Roca
Joe Do Baker Claude Kersek desconeguda
Robert Mitchum Tinent Elgart José Luis Sansalvador
Gregory Peck Lee Heller desconeguda
Martin Balsam Jutge desconeguda
Illeana Douglas Lori Davis Maria Luisa Solá
Fred Dalton Thompson Tom Broadbent Pepe Mediavilla

Producció modifica

El guió de la pel·lícula va ser adaptat per Wesley Strick a partir del guió original de James R. Webb, que es basava en la novel·la The Executioners de John D. MacDonald.

A l'origen desenvolupat per a Steven Spielberg, finalment va decidir que era massa violent i el va canviar a Scorsese a canvi de la Llista de Schindler, que Scorsese havia decidit no fer. Scorsese va acceptar dirigir Cape Fear com a gratitud, ja que Universal havia donat suport al director durant la polèmica sobre The Last Temptation of Christ.[4] Encara que Spielberg es va quedar com a productor a través de la seva empresa Amblin Entertainment, va optar per no ser acreditat personalment a la pel·lícula acabada.[5]

Tot i que Scorsese ja havia treballat anteriorment amb Nolte a New York Stories (1989), inicialment va imaginar Harrison Ford en el paper de Sam Bowden. Tanmateix, a Ford només li interessava interpretar a Max Cady. Nolte, que, per contra, estava més interessat a interpretar Bowden, va convèncer a Scorsese perquè el seleccionés. Drew Barrymore i Reese Witherspoon van fer una audició per al paper de Danielle Bowden i Spielberg volia que Bill Murray interpretés a Cady.[6]

Nolte va perdre pes per a la pel·lícula mentre De Niro guanyava múscul; això va garantir que De Niro, que era notablement més baix que Nolte, encara es percebés com a una amenaça física a la pantalla.

El treball d'⁣Alfred Hitchcock va tenir una influència significativa en l'estil de Cape Fear. Igual que amb la pel·lícula de 1962, on el director J. Lee Thompson va reconèixer específicament la influència de Hitchcock i va emprar Bernard Herrmann per escriure la partitura, Scorsese també va adoptar l'estil de Hitchcock, utilitzant angles de càmera, il·luminació i tècniques d'edició inusuals. Els crèdits inicials van ser dissenyats per Saul Bass, un col·laborador freqüent de Hitchcock, i el vincle amb Hitchcock es va consolidar encara més amb la reutilització de la partitura original de Herrmann, malgrat haver estat reelaborada per Elmer Bernstein.[7] Parts de les seqüències del títol de Bass es van reutilitzar des del final inèdit de la seva pel·lícula Fase IV.

Al voltant de la pel·lícula modifica

  • Es tracta del remake de la pel·lícula Cape Fear dirigida per Jack Lee Thompson el 1962. La presència de Robert Mitchum, Gregory Peck i Martin Balsam és de fet una picada d'ull de la versió original en la qual tenien respectivament els papers de Max Cady, Sam Bowden i de l'inspector Mark Dutton.[8]
  • Steven Spielberg havia de realitzar en principi la pel·lícula però va desistir. Ell va proposar Martin Scorsese com a director i igualment el va convèncer de fer-ho.[8]
  • Scorsese va voler de seguida Robert De Niro pel paper de Max Cady. En canvi, Robert Redford era en el seu punt de mira pel paper de Sam Bowden.
  • Drew Barrymore i Reese Witherspoon van fer una prova per al paper de Danielle Bowden.
  • Robert de Niro va treballar els seus músculs diversos mesos abans del rodatge per tal de donar més credibilitat a la força muscular de Max Cady.
  • Robert De Niro va pagar un dentista 20.000 dòlars per transformar la seva dentadura com si hagués passat deu anys a presó. Després del rodatge, en costà 25.000 més per retornar –la a la seva forma original.[8]
  • De Niro es va tatuar amb tintures vegetals. Els tatuatges de Max Cady van desaparèixer al cap d'alguns mesos.[8]
  • Robert de Niro va proposar l'escena on el seu personatge mossega l'amiga de Sam Bowden.
  • L'escena de l'auditori del liceu entre Robert de Niro i Juliette Lewis ha estat totalment improvisada pels dos actors en la primera presa. Martin Scorcese ha decidit finalment guardar-la.
  • L'última escena ha estat rodada prop de Hollywood al John U. Lloyd State Park enmig d'un aiguamoll de manglars.
  • Aquesta pel·lícula ha estat feta en part a Fort Lauderdale, a Florida.
  • Un episodi dels Simpson parodia aquesta pel·lícula: Llac Terror.
  • La pel·lícula és inspirada en una novel·la de John D. Macdonald The Executioners.

Premis i nominacions modifica

Nominacions modifica

Referències modifica

  1. Thompson, Kirsten. «Chapter 6: Cape Fear and Trembling: Familial Dread». A: Stam. Literature and Film: A Guide to the Theory and Practice of Film Adaptation. Blackwell Publishing, 2005, p. 126–147. ISBN 0631230556. 
  2. 2,0 2,1 «El cap de la por». ElDoblatge.com. [Consulta: 2 novembre 2022].
  3. «Cape Fear» (en anglès). NYTimes.com. [Consulta: 2 novembre 2022].
  4. «Tom Pollock Interview». www.carseywolf.ucsb.edu, 22-10-2010. Arxivat de l'original el 3 octubre 2021. [Consulta: 11 gener 2022].
  5. «FILM; Martin Scorsese Ventures Back To 'Cape Fear'». , 10-11-1991.
  6. «This Ford's not for crossing». , 30-08-1997.
  7. «Cape Fear, film score». AllMusic.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 «trivia» (en anglès). ImdB.com.