El desert dels tàrtars (pel·lícula)
pel·lícula de 1976 dirigida per Valerio Zurlini
El desert dels tàrtars (títol original en italià: Il deserto dei Tartari) és una pel·lícula franco-germano-italiana dirigida per Valerio Zurlini, el 1976, adaptació de la novel·la homònima de Dino Buzzati. Ha estat doblada al català.[1]
Il deserto dei Tartari  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Valerio Zurlini |
| Protagonistes | |
| Producció | Jacques Perrin i Bahman Farmanara |
| Dissenyador de producció | Giancarlo Bartolini Salimbeni |
| Guió | Valerio Zurlini i André-Georges Brunelin |
| Música | Ennio Morricone |
| Fotografia | Luciano Tovoli |
| Muntatge | Franco Arcalli |
| Vestuari | Giancarlo Bartolini Salimbeni |
| Productora | Cinecittà |
| Distribuïdor | Filmverlag der Autoren |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França, Alemanya i Itàlia |
| Estrena | 29 octubre 1976 |
| Durada | 140 min |
| Idioma original | italià |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | El desert dels tàrtars |
| Gènere | pel·lícula basada en una obra literària i drama |
| Premis i nominacions | |
| Premis | |
        | |
Argument modifica
El jove tinent Drogo ha estat destinat a la defensa d'una fortalesa aïllada en una contrada desèrtica muntanyosa. La guarnició està encarregada d'aturar l'eventual atac dels terribles tàrtars. El temps resulta ser el pitjor enemic dels soldats del fort, minant la seva vida en una espera interminable sense que els fabulosos tàrtars mai no donin senyals de vida.[2]
Repartiment modifica
- Vittorio Gassman: Filimore
- Giuliano Gemma: Mattis
- Helmut Griem: el tinent Simeon
- Philippe Negrat: el general
- Jacques Perrin: el tinent Drogo
- Francisco Rabal: Tronk
- Fernando Rey: Nathanson
- Laurent Terzieff: Amerling
- Jean-Louis Trintignant: El metge major Rovin
- Max von Sydow: Ortiz
Premis modifica
- Gran Premi del cinema francès 1976
- David di Donatello 1977, al millor film, millor director Valerio Zurlini, David especial al millor actor a Giuliano Gemma
- Ruban d'argent 1977, a la millor direcció italiana per Valerio Zurlini
Rodatge modifica
- Interiors: Cinecittà
- Exteriors: Bam (Iran), Bressanone i Campo Imperatore (Itàlia)
Referències modifica
- ↑ esadir.cat. . esadir.cat.
- ↑ «Il deserto dei tartar». The New York Times.